Anàlisi de la piràmide de població i les migracions a Catalunya

Descripció de la natalitat

La natalitat va disminuir des de mitjans dels anys 70 fins l'any 2000, tal i com mostren les classes d'edats dels grups de 35-39 anys fins els de 15-19. En els primers anys la disminució va ser molt forta i es va atenuar en la dècada dels anys 90. Durant el franquisme, el que la societat espanyola esperava de les dones és que es casessin i tinguessin fills. Aquest paper va ser esfumant-se. Alhora, durant la segona meitat del segle XX, els fills van deixar de ser una ajuda a l'economia familiar per convertir-se en 'un bé de luxe'. I, en paral·lel, la dona havia de treballar fora de casa per sostenir l'augment del nivell de vida i el consumisme familiar, per tant hem de dir que aquest èxit va estar ocasionat per raons socioeconòmiques, el que va provocar l'endarreriment de la maternitat i la disminució del nombre de fills per parella. En la primera dècada del segle XXI la natalitat es recupera, com mostren els grups d'edat de 10-14 anys i 5-9. Les causes són la contribució al creixement vegetatiu dels efectius d'immigració estrangera arribats a finals dels anys 90 i inici de la dècada del 2000. S'observa com la natalitat ha disminuït en els darrers anys a causa de l'aturada dels fluxos migratoris i la crisi econòmica.

Impactes socioeconòmics

La baixa natalitat continuada i l'absència d'una immigració, produeix una població amb poca gent jove i molta gent gran, per tant trobem una població envellida. Això provocarà en gran trets una manca de mà d'obra, que suposarà problemes per mantenir les ajudes a les persones incapacitades, d'edat avançada-pensions- i les famílies en atur, ja que aquestes ajudes es basen en les contribucions de la població activa. En l'àmbit econòmic, afecta a la productivitat, inversions, consum, mercat de treball, pensions, estalvis i en les estratègies financeres i immobiliàries. En l'àmbit social, influeixen en la composició familiar i la demanda de serveis d'atenció a les persones de la tercera edat. En l'àmbit demogràfic provoca una feminització de la societat, les dones tenen una esperança de vida superior a la masculina.

Fecunditat

El repunt de la TGF de 1995 a 2010 té a veure amb la immigració arribada a Catalunya en aquests anys. Població jove, en edat de tenir fills i amb pautes de fecunditat superiors a les de les parelles catalanes, com la menor edat mitjana de maternitat, que pot comportar un major nombre de fills per dona. Els efectes de la crisi econòmica iniciada el 2008 han fet que hagi disminuït la població immigrada a Catalunya, i que s'hagi retardat també l'edat de maternitat en les parelles autòctones. Les causes que expliquen la caiguda de la fecunditat a Catalunya tenen a veure amb el retard en l'accés a la maternitat. Aquest fet té múltiples factors, alguns conjunturals, com ara els efectes de la crisi econòmica, i d'altres d'estructurals, relacionats amb la dificultat que tenen les parelles joves per estabilitzar la situació laboral i familiar. Conseqüències demogràfiques: la disminució de la natalitat fa que Catalunya quedi molt per sota de la taxa de reemplaçament generacional, i, alhora, provoca l'envelliment de la població.

Migracions externes a Catalunya 2005-2016

Tres períodes

- 2005-2007: la immigració, situada entre les 150.000 i les 200.000 persones/any, és molt alta. Com que l'emigració és molt més baixa, el saldo migratori positiu se situa a prop de les 140.000 persones/any.

- 2008-2014: a partir de 2008, la immigració comença a baixar fins que l'any 2012 cau per sota de les 100.000 persones, mentre que l'emigració és superior a aquesta xifra. Com a resultat, s'obté un saldo migratori negatiu els anys 2012, 2013 i 2014.

- 2015-2016: la immigració torna a repuntar i l'emigració torna a baixar. El 2016, el saldo migratori positiu arriba a les 50.000 persones.

Comparar trets fenomen migratori XXI al XX

Al segle XX, predomina els moviments migratoris interiors, es realitza una redistribució regional de població. La població fa un desplaçament cap a sectors moderns de l'economia, per tant, disminueix la població activa agrària. MAD, BCN, Bilbao i Sevilla destinació emigrants de les zones rurals de Castella, Múrcia, Aragó i províncies orientals AND. CAT destinació forta immigració. No obstant a durant el segle XXI, les migracions són externes majoritàriament i, les emigracions d'Ultramar són les més importants. Destinació Amèrica Llatina. Causes: falta transformacions econòmiques i creixement població, i millora navegació transatlàntica. Encara que al 2008, a causa de la crisi les migracions es redueixen notàriament. Amb la crisi econòmica va continuar arribant immigració tot i que la xifra va disminuir bastant a més es va produir un retorn d'una part dels immigrants que havien arribat a principis del segle XXI, especialment els sud-americans. D'altra banda hi ha un increment notable de l'emigració espanyola a l'estranger, solen ser persones amb bona qualificació professional que no troben feina a Espanya o que tenen sous baixos, es van dirigir sobretot a Amèrica, la UE i va fer que el saldo migratori d'Espanya passés a ser negatiu.