Anàlisi de La Plaça del Diamant i Biografia de Joan Alcover

Anàlisi de l'Estructura de "La Plaça del Diamant"

Aquesta anàlisi explora l'estructura narrativa de la novel·la, dividida en tres parts que reflecteixen l'evolució de la protagonista, Colometa (Natàlia), en el context de la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.

Primera part: La ingenuïtat i l'alienació

• S'inicia la submissió de la protagonista al seu marit, Quimet, i canvia de nom a Colometa.
• Té lloc el procés d'alienació de Natàlia.
• La relació amb Quimet s'acosta a la d'amo-criat, marcant una pèrdua de personalitat.
• La pèrdua de personalitat per part de Colometa culmina amb l'arribada de la II República.
• Colometa esdevé un personatge frustrat, reflectint la seva manca d'autonomia.

Segona part: La Guerra Civil, maduració i soledat

• S'accentua el drama personal de Colometa per la mort del marit al front.
• La feina de Quimet comença a faltar, obligant Colometa a buscar feina.
• Comença la revolta interior que coincideix amb la rebel·lió de la Natàlia, que es desfà dels coloms.
• L'inici de la Guerra Civil i la mort del pare de Colometa marquen un punt d'inflexió.
• Deixa el fill en una colònia de refugiats per protegir-lo.
• Troba mort el darrer colom, un símbol de la pèrdua i la desolació.

Tercera part: La postguerra, marginació i aïllament

• Colometa estabilitza la seva situació personal malgrat les adversitats.
• Aquí la novel·la esdevé simbòlica i interioritzada a causa del panorama desolador de la postguerra.
• La mort del marit, la immensa desolació i la misèria que passen els fills la fan pensar en el suïcidi col·lectiu.
• Primera Visió: Les boletes de sang a l'església, un moment de revelació.
• Un personatge (l'adroguer) li ofereix feina a casa seva.
• Natàlia es casa als 3 mesos i es va convertir en la Senyora Natàlia, recuperant part de la seva identitat.
• Segona Visió: Veia els coloms, un record recurrent.
• Embelleix el propi passat i recupera oníricament els moments més significatius, un procés de reconciliació amb la seva història.

Biografia de Joan Alcover i Maspons: Poeta i Assagista

Joan Alcover i Maspons (1854-1926) fou un destacat poeta, assagista i polític mallorquí. Va néixer a la ciutat de Mallorca el 1854 i hi va morir el 1926.

La seva obra poètica va estar molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, un clar reflex de les circumstàncies dramàtiques que li van tocar viure. Va tenir cinc fills de dos matrimonis, dels quals només li va sobreviure el més petit, Pau.

Alcover va iniciar la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà. No obstant això, cap a la maduresa, i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, va emprar només el català. Així, es va convertir, juntament amb Miquel Costa i Llobera, en el poeta més destacat de Mallorca.

Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és potser La Balanguera, que esdevingué l'himne oficial de Mallorca.