Anàlisi de 'La Plaça del Diamant': Context Històric, Espais i Personatges

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,27 KB

Anàlisi de "La Plaça del Diamant": Contingut i Referents

1. Referents i Elements de la Realitat

En aquest fragment de La Plaça del Diamant, trobem diversos referents i elements de la realitat que s'entrellacen amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais).

Pel que fa a l'espai:

  • Macroespai: Barcelona, sobretot Vila de Gràcia.
  • Microespais:
    • La Plaça del Diamant: Inici i final de la novel·la.
    • El carrer Gran de Gràcia: On la protagonista mira els aparadors (cap. V); és el carrer que ha de travessar per enfrontar-se amb la seva vida vella (cap. XLIX).
    • Carrer Montseny: On viuen Colometa i Quimet (cap. III).
    • Antic Cafè Monumental (carrer Gran de Gràcia, 25): On van a fer el vermut (cap. III) i on celebren la festa del casament de Colometa i Quimet (cap. VI).
    • Smart: Cinema a la cantonada del qual ven castanyes la senyora Enriqueta (cap. IV).
    • Parc Güell: Trobada Quimet-Colometa (cap. II).
    • Montjuïc: On van a fer gana abans del dinar el dia del casament (cap. VI).
    • Els Josepets: Església on van a beneir el ram el Diumenge de Rams (cap. V).

Pel que fa als esdeveniments històrics:

  • La proclamació de la República (14 d'abril de 1931):

    «I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la República i en Quimet se’m va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d’on l’havia treta. Encara em recordo d’aquell aire fresc, un aire, cada vegada que...»

  • L'esclat de la Guerra Civil (18 de juliol de 1936):

    «va venir el que va venir, com una cosa que havia de ser molt curta. De moment ens vam quedar sense gas» (cap. XXVI)

    «una senyora em va dir que ja es veia venir feia temps i que aquestes coses d’un poble en armes sempre passaven a l’estiu quan la sang bull més de pressa. I que l’Àfrica s’havia d’haver enfonsat.» (cap. XXVI)

  • L'ocupació de Barcelona (26 de gener de 1939), inici de la postguerra:

    “I van començar a marxar. L’adroguer de sota deia: mira, mira, tants diaris i tants cartells... apa... apa... a córrer món. I l’últim dia feia fred i el vent feia volar els papers esquinçats que omplien els carrers de taques blanques. I el fred a dins del cor era un fred que no s’acabava mai. Com vam viure aquells dies, no ho sé. Entre el temps de marxar els uns i d’entrar els altres, em vaig tancar al pis.” (cap. XXXIII)

Pel que fa a alguns objectes significatius:

  • Els llums blaus durant la guerra:

    “En Quimet va dir que allò dels llums blaus el feia posar de mal humor [...] I que això dels llums blaus és una cosa que no servia de res: que si volien bombardejar, bombardejarien encara que els llums fossin pintats de negre.” (cap. XXXI)

  • El cartell dels tancs:

    “i jo, que no havia entès aquell cartell que deia que havíem de fer tancs, i que amb la senyora Enriqueta ens havia fet riure tant, si en quedava algun tros en alguna paret, ja no em feia riure gens.” (cap. XXXIII)

3. Caracterització dels Personatges Principals

A continuació, s'analitzen les característiques d'un personatge, tenint en compte un fragment de 5-6 línies que caldrà llegir.

Colometa: Anul·lació i Metamorfosi

Colometa es presenta com un personatge submissa i passiva, una característica que l'obra relaciona amb el fet de ser òrfena de mare i amb el pare casat amb una altra dona. La seva relació amb Quimet suposarà l'anul·lació de la seva personalitat. Quimet li canviarà el nom de Natàlia a Colometa, i amb el pas del temps, tothom la coneixerà com Colometa, la noia dels coloms, la senyora dels coloms... Aquesta pèrdua d'identitat culmina en un somni on es produeix la seva metamorfosi, un punt clau en la seva evolució al llarg de l'obra.

Entradas relacionadas: