Anàlisi de La Plaça del Diamant: Símbols, Context i Trajectòria de Rodoreda

Símbols Clau a La Plaça del Diamant

Els Coloms

Els coloms són un dels elements principals de la novel·la. Entren a formar part de la narració quan comencen a desencadenar-se els problemes vitals de la protagonista i també quan s’inicien els grans conflictes socials i històrics de la comunitat que Natàlia, en certa manera, representa. Són introduïts per Quimet i progressivament envaeixen el pis, imposant la seva voluntat.

L'Embut

L’embut apareix en la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms. La seva forma de con buit invertit, amb un tub cada vegada més estret cap al vèrtex, fa, sens dubte, que aquest utensili representi en la novel·la la imatge d’una vida plena de dificultats cada vegada més intenses i abundants. La protagonista té la sensació que la vida és un camí que se li estreny a poc a poc. Natàlia buscarà l’embut per acabar amb el seu sofriment i el dels seus fills.

Les Flors i el Món Vegetal

Són el contrapunt al dolor i l’angoixa de Natàlia/Colometa. La protagonista es refugia per viure el seu somni als parcs de la ciutat. Simbolitzen també la infantesa i la joventut, un temps de felicitat. És interessant comprovar com Natàlia/Colometa, ja casada amb Quimet, es troba amb Pere, el seu primer promès, a la Rambla de les Flors.

L'Aparador de Nines

Simbolitza primer la infantesa i la joventut, però es va transformant en un referent trist i decadent, esdevé un símbol de la vellesa.

El Caragol de Mar

Representa un canvi en les circumstàncies vitals de la protagonista. El mar que Natàlia contemplava en la seva joventut, quan hi anava amb Quimet, i que representava amb les seves ones la inestabilitat pròpia de la seva vida de casada, es transforma en un caragol que conté en la distància el so de la mar i que simbolitza l’harmonia i l’estabilitat que la protagonista viu quan torna a ser la senyora Natàlia.

El Ganivet

És un símbol d’alliberament; escriu amb la seva punta el nom de Colometa a la paret de la seva antiga casa.

Les Cintes

Els llaços que la mare de Quimet col·loca per tota la casa i els que la protagonista fa servir per empaquetar els pastissos simbolitzen el caràcter purament decoratiu assignat a les dones.

El Quadre de Llagostes

El quadre situat a casa de la senyora Enriqueta representa el sexe que mata la dona, el domini del mascle sobre la femella.

La Fusta

Té uns referents bíblics: Quimet és fuster, com sant Josep, i Natàlia és comparada amb la Mare de Déu pel seu marit.

Les Balances

Es troben gravades a la paret de l’escala i Natàlia les repassa sovint amb els dits. Representen l’equilibri necessari que la protagonista busca al llarg de la vida.

La Trajectòria Literària de Mercè Rodoreda

Etapa de Joventut

La trajectòria de Mercè Rodoreda es divideix en tres etapes: joventut, maduresa i vellesa. De l’etapa de joventut, l'autora va rebutjar totes les seves primeres novel·les, excepte l’última, Aloma. Amb aquesta obra, en la qual s’oposa la infantesa lligada al somni i la felicitat a la decebedora edat adulta, va inaugurar la seva extensa galeria d’heroïnes amb la protagonista, Aloma, una noia somiadora i ingènua.

Etapa de Maduresa

La Plaça del Diamant, escrita a l’exili el 1962, se situa en l’etapa de maduresa, que abasta des de l’any 1952 fins al 1966. Les novel·les d’aquesta etapa es caracteritzen pel domini tècnic, així com per la temàtica, estretament lligada a la situació vital de l’autora.

Etapa de Vellesa

En l’etapa de vellesa, Rodoreda abandona progressivament la concepció de la literatura com un intent de reflectir la vida quotidiana i concreta, així com la marginació i explotació de la dona. En canvi, busca la creació d’un món interior amb un intens component simbòlic, poètic i misteriós, on la mort té una presència aclaparadora.

Referents Reals a La Plaça del Diamant

En la novel·la La Plaça del Diamant, apareixen moltes situacions i entorns procedents de la realitat. Aquesta obra ens situa a la ciutat de Barcelona en diferents moments històrics, com la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra, tots ells a Espanya.

Més concretament, la trama es desenvolupa al barri de Gràcia, on viu la protagonista, Natàlia. Per tant, tots els carrers d’aquest barri són reals, incloent-hi la Plaça del Diamant.

També s’esmenta la batalla que va tenir lloc a Aragó al començament del conflicte bèl·lic, a la qual van anar Quimet i Cintet. Així mateix, l’ambient de fam i pobresa que va haver-hi a la societat durant i, sobretot, després de la Guerra Civil, també és un referent real.