Anàlisi de la Plaça de Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà

1. Fitxa tècnica

• Nom: Plaça de Sant Pere del Vaticà
• Arquitecte: Gian Lorenzo Bernini
• Cronologia: s. XVII
• Localització: Ciutat del Vaticà, Roma
• Estil: Barroc
• Materials: Marbre travertí
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

2. Context històric

L’Europa del s. XVII estava dividida ideològicament i políticament: el nord, protestant, iniciava el parlamentarisme, mentre que el sud, catòlic, era absolutista. L’exponent màxim d’aquestes monarquies absolutes va ser la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària, una incipient revolució agrícola va posar les bases per a la Revolució Industrial del s. XVIII, contrastant amb la resta d’Europa, on la població s’estancava, l’entrada d’or i plata disminuïa i l’economia decaia.

Els regnes hispànics van entrar en decadència política i econòmica, i França es va endeutar enormement per les despeses en luxes de la Cort.

Malgrat aquest context, els segles XVII i XVIII van ser èpoques de grans pensadors com Newton, Descartes, Bacon i Kepler. L’art, amb el mecenatge de l’aristocràcia, la monarquia i l’Església, va ser recarregat i luxós, amb finalitats adoctrinadores. Roma, amb la Contrareforma, va ser un focus d’art exuberant, mentre que a Holanda l’art era més burgès.

El Rococó va culminar aquest art aristocràtic, tot i que ja apareixien obres i autors precursores d’un canvi, com Goya a Espanya.

3. Anàlisi formal

• Elements: Una columnata de 206 columnes de 15 m d’alçada sosté un entaulament amb arquitrau, cornisa, fris i una balustrada amb estàtues.
• Espais: La Piazza Recta, trapezoïdal, emfatitza l’entrada de la Basílica de Sant Pere. La Piazza Obliqua, el·líptica, formada per dues mitges circumferències, té un pòrtic amb quatre fileres de columnes dòriques i entaulament jònic. A sobre, 140 escultures de sants i màrtirs, un obelisc (1586) i dues fonts. Dos frontons triangulars presideixen els pòrtics.
• Estil: El Barroc, art del poder, amb missatge adoctrinador, integra totes les arts en un conjunt unitari.

4. Models i influències

La plaça, una de les primeres grans obres d’urbanisme, recorda la Plaça del Campidoglio de Miquel Àngel. Bernini va superar diversos reptes: acollir molts pelegrins, garantir la visió del Papa, adaptar-se al terreny, als palaus papals i a l’obelisc, dotar la plaça de significat i no afectar la visió de la basílica.

5. Interpretació: Funció i significat

La plaça simbolitza els braços materns de l’Església, abraçant catòlics, heretges i ateus. També representa el pany i les claus de Sant Pere, i el triomf de l’Església. Reuneix els fidels, permet veure el Papa i ofereix aixopluc. A més, resol la poca alçada de la façana de la basílica.

6. Integració urbanística

L’obra, d’arrel clàssica però adaptada a la funcionalitat, el simbolisme i l’escenografia, s’integra en el context de la Contrareforma i l’ànsia de poder de l’Església.