Anàlisi de poemes catalans: Corrandes, Cançoneta, La Pàtria, Oda a Espanya

Corrandes d'exili

Tema:

Record i enyorança de Catalunya.

Dirigit a:

Un poble desolat.

Estructura:

• 8 estrofes amb versos heptasíl·labs.
• Rima: aabba.

Figures retòriques:

• Comparació: "com una mare de Déu que han trobat a la muntanya".
• Personificació: "perdoni la guerra", "vida condormida", "pins cenyeixin".
• Asíndeton: "que l'ensopega que l'esguerra".
• Metàfora: "la ratlla".
• Enumeració: "tres turons, quatre pins, cinc quartetes".
• Sinestèsia: "esperança desfeta".

Cançoneta leu e plana

Estructura:

Estrofes formades per quintets heptasíl·labs (art menor i rima aabab), seguits d'un apariat que rima amb el darrer vers en forma de refrany.

Figures retòriques:

• Hipèrbaton: "no és de fill cristiana un costum tan poc cortès".
• Sinestèsia: "cançoneta lleu i plana".
• Comparació: "el braç no us val una figa, sembla un cabiro de biga".
• Encavalcament: "Benhagi, Marquès, les pedres de Melgur, prop de Someires".
• Metàfora: "el braç no us val una figa, sembla cabiro de biga".

La pàtria

Temes per estrofa:

• Estrofes 1 i 2: Comiat i enyorança de la pàtria.
• Estrofa 3: Identificació de la llengua com a símbol de la pàtria.
• Estrofes 4 i 5: Elogi de la llengua.
• Estrofa 6: Homenatge al patró Gaspar.

Estructura i rima:

• 6 octaves reials.
• 8 versos alexandrins amb cesura (6+6) + 2 hemistiquis.
• Rima: Consonant, masculina i femenina (ABBA ACCA - DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO).

Figures retòriques:

• Anàfora: "Adeu-siau, turons, per sempre adeu-siau".
• Metonímia: "tomba del jueu" (es refereix a Barcelona).
• Comparació: "vell Montseny... com guarda vigilant".
• Hipèrbaton: "o de mon fill los plors", "veig de Llobregat la platja serpentina".
• Anàfora: "Ix, doncs,... Ix, e crida".
• Metàfora: "l'arbre migrat a terres apartades" (arbre sec i trasplantat = exiliat a una altra terra).

Oda a Espanya

Tema:

La crisi colonial.

Estructura i rima:

• Vuit estrofes.
• Versos octosíl·labs amb cesura (4+4).
• Algunes irregularitats.
• Versos d'art menor.
• Rima assonant.

Figures retòriques:

• Personificació: Diàleg entre Catalunya i Espanya.
• Enumeració: "tragica duies-a mort els fills / te satisfeies-d'honres mortals / i eren tes festes- els funerals".
• Interrogació retòrica: "On són els barcos? On són els fills? On ets Espanya?".
• Anàfora: "Espanya, Espanya", "Salva't, oh salva't".
• Epifonema: "Adeu, Espanya".