Anàlisi de Poemes de Rosselló-Pòrcel: Pluja, Turquia, Mercedes

Pluja brodada

TEMA: En la primera estrofa, la descriu dient que les gotes d'aigua que cauen fan una mena de ball, i només començar, ja trobem una figura retòrica: la personificació. Seguidament, parla d'una pluja fina, d'una pluja que quan ens cau sobre la pell ens és agradable i, a més, és neta i pura.

En la segona estrofa, parla del color que deixa entreveure en l'aire, en l'espai, i la brillantor que emet, i fa una comparació amb el destell dels vidres. En el novè vers, parla de la pluja brodada, com si estigués teixida amb uns fils de connexió que són serens i es poden deformar, dient així: «agonitzants corbes». En la darrera part del poema, Rosselló-Pòrcel continua fent referència a les gotes d'aigua que cauen del cel, petites, lleugeres, fines i sense soroll, anomenant-les «brins».

Turquia

TEMA: A Turquia ens trobem davant un poema de tema oriental, escrit gairebé tres anys després de l'experiència viatgera pel Mediterrani. Rosselló-Pòrcel presenta la figura d'una enigmàtica Aina, presonera i nua en un món exòtic i misteriós, que deu molt a l'orientalisme sensual i místic d'harems i soldans que ja apareix en l'escriptor francès Chateaubriand i s'inspira en el recull de contes Les mil i una nits.

Compliment a Mercedes

TEMA: Es va escriure el 23 de setembre de 1937, és a dir, durant la Guerra Civil Espanyola. És un poema com una postal, fent-li un compliment. S'escriu en un dia plujós.

Mercedes Montañola és una amiga i companya d’universitat, a qui dedica aquest poema.

A la primera estrofa, fa una referència al títol del llibre, Imitació del foc, com es pot veure en el primer vers quan diu «incendien» i en el segon quan diu «imitar-te», ja que el foc és un símbol de vida i puresa. S'hi pot veure una hipèrbole i també una personificació de les flors, en aquest cas els clavells, i rememora una escena de color vermell; és com una imatge visual, ja que els clavells són vermells, igual que el foc.

A la segona estrofa, podem veure diverses figures:

• Una derivació amb la paraula 'vidre'.
• Un encavallament quan diu «les pluges ploren / fan damunt els vidres».
• Una personificació de les pluges (perquè no ploren).
• Un quiasme quan diu «fan damunt els vidres / vidre, damunt el vidre, cant» (les paraules estan encreuades).

A la tercera, podem comprovar el desig del poeta: li agradaria que, per honorificar el dia del seu sant, el carrer de Montcada l'abracés, l'honorés (personificació).

A l’última estrofa, podem veure com el poeta diu que ella és tan preciosa, simpàtica, brillant, esplèndida i plena de goig que no troba cap pedra ni cap diamant que la pugui igualar, es a dir, que li pugui regalar per recompensar d'alguna manera tots els bells atributs que ella té.

Conclusió

Aquest poema, escrit per Rosselló-Pòrcel, pertany al seu tercer llibre, Imitació del foc, i al primer apartat, «Fira encesa». És un madrigal que canta a l’amor, dedicat a Mercedes Montañola, amiga seva de la universitat, a qui descrivia amb molt bones paraules.

Podem veure com Rosselló-Pòrcel deixa de banda la seva contenció habitual. Com ja s'ha dit, el foc és un element molt important al qual es fa referència no només en el títol del llibre, sinó també dins del poema en alguns versos.