Anàlisi de Poemes Trobadorescos Catalans: Guillem i Cerverí

Cançoneta lleu i plana

Introducció

Cançoneta lleu i plana és una poesia escrita per Guillem de Berguedà.

Biografia de Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà era el fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era homosexual i se sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà. No era, doncs, un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma política i per als propis interessos.

Context històric i social

Aquesta obra ens situa a l'Edat Mitjana. La societat estava dividida en tres classes estamentals:

• Classe alta: Noblesa
• Classe mitjana: Militars, professors
• Classe baixa: Obrers, pagesos

Existia el feudalisme, que consistia en el fet que els nobles (que tenien moltes terres) contractaven vassalls perquè cuidessin una part de les terres. Cal destacar que a l'Edat Mitjana la religió era molt important, fins i tot els centres religiosos actuaven com a centres de la cultura.

La cultura medieval i els gèneres literaris

En la cultura medieval podem destacar una varietat de gèneres literaris.

Estructura de "Cançoneta lleu i plana"

L'estructura és amb estrofes que presenten una rima, format per quintets heptasíl·labs d'art menor i rima aabab. Conté un refrany de manera que rimen entre si els versos femenins i masculins (FFMFM MM). També podem observar l'aparició d'un mot-refrany (el mot Mataplana) que apareix al quart vers de totes les estrofes. Cal dir que el vocabulari del poema és bastant comprensible.

Recursos literaris

El poema fa servir els següents recursos literaris:

• Hipèrbaton
• Sinestèsia
• Comparació
• Metàfora
• Encavalcament

Canto molt trist amb dol al cor

Introducció

Canto molt trist amb dol al cor és una poesia de Guillem de Berguedà amb motiu de la mort de Ponç de Mataplana al segle XII.

Biografia de Guillem de Berguedà

Aquesta poesia està escrita per Guillem, fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era homosexual i se sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà i senyor de Madrona. No era un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma política i al servei dels propis interessos.

Context històric i cultural

Aquesta obra ens situa a l'Edat Mitjana. La societat estava dividida en tres classes estamentals:

• Classe alta: Noblesa
• Classe mitjana: Militars, professors
• Classe baixa: Obrers, pagesos

Existia el feudalisme, que consistia en el fet que els nobles (que tenien moltes terres) contractaven vassalls perquè cuidessin una part de les terres. Cal destacar que a l'Edat Mitjana la religió era molt important, fins i tot els centres religiosos actuaven com a centres de la cultura.

En la cultura medieval podem destacar una varietat de gèneres:

• Literatura èpica: Es basa en la creació de cançons llargues cantades posteriorment pels trobadors i joglars.
• Lírica: Es basa en l'amor cortès.
• Lírica popular: Considerada un dels gèneres més rics.

Estructura de "Canto molt trist amb dol al cor"

Està estructurat en cinc estrofes de vuit versos. La rima i mètrica formen la següent estructura: (8a, 8b, 8c, 8b, 8d, 8e, 8e, 8c) o (abc bdeec). En aquest poema apareix el mot-refrany amb el nom de Mataplana (quart vers de cada estrofa).

Anàlisi de les estrofes

1. Explica a qui va dedicar el plany, a Ponç de Mataplana. Es destaquen les qualitats d'aquest cavaller.
2. Segueix destacant la gran persona que era Mataplana i es rendeix davant seu.
3. És quan es disculpa de totes les mofes que li ha fet anteriorment.
4. Fa una petita pregària cap al difunt i també en els últims versos declara com va ser la mort de Mataplana.
5. És en aquesta estrofa on li dedica que descansi en pau.

Com caminant que va marrant la vida

Introducció

Com caminant que va marrant la vida és una poesia de Cerverí de Girona. És una orientació religiosa que contraposa els seus sentiments cap a la Mare de Déu amb els sentiments que els trobadors mostren a les seves dames.

Context històric i cultural

Aquesta obra ens situa a l'Edat Mitjana. La societat estava dividida en tres classes estamentals:

• Classe alta: Noblesa
• Classe mitjana: Militars, professors
• Classe baixa: Obrers, pagesos

Existia el feudalisme, que consistia en el fet que els nobles (que tenien moltes terres) contractaven vassalls perquè cuidessin una part de les terres. Cal destacar que a l'Edat Mitjana la religió era molt important, fins i tot els centres religiosos actuaven com a centres de la cultura.

En la cultura medieval podem destacar una varietat de gèneres:

• Literatura èpica: Es basa en la creació de cançons llargues cantades posteriorment pels trobadors i joglars.
• Lírica: Es basa en l'amor cortès.
• Lírica popular: Considerada un dels gèneres més rics.

Estructura de "Com caminant que va marrant la vida"

Està composta per sis estrofes unisonants de set versos cadascuna, i dues tornades de tres versos. La rima interna i la mètrica formen la següent estructura: (10a, 10b, 10b, 10a, 10c, 10c, 10d) o (abbaccd). Apareix un mot-refrany en el setè vers amb la paraula Alba.

Anàlisi de les estrofes

Podríem dir que l'autor enganya el lector, ja que aquesta poesia no va dirigida a una dama sinó a la Mare de Déu. Tenint aquest coneixement ja podríem analitzar:

1. Ens explica el camí que l'allunya de la Mare de Déu i diu que sense ella perd l'orientació i té el sentiment de desprotecció.
2. No es desvia del tema inicial de la primera estrofa i segueix explicant la seva pèrdua i el sentiment de desprotecció.
3. Es pot començar a ensumar aquesta segona interpretació d'una alba de temàtica religiosa. En aquesta mateixa estrofa trobem un tret molt característic: la nit. La nit és fosca i és el moment quan es poden fer els delictes i aquelles coses que amb la llum del dia són difícils d'amagar.
4. Torna a criticar la nit i declara el seu amor cap a aquesta dama.
5. Segueix en la mateixa lírica de criticar el lloc de l'amor cortès i la nit.
6. Elogia la figura d'aquesta dama, una dama sense defectes, ja que no pot ser una altra que la Mare de Déu.

No em prengeu el fals marit

Estructura de "No em prengeu el fals marit"

L'extensió d'aquestes cançons és de cinc a set cobles. En aquest cas, trobem sis tercets més una entradeta a mode d'introducció. Els versos amb rima masculina consonant, la distribució sil·làbica és de 7/7/4 amb esquema mètric: aab ccb aab ccb aab ccb a. Imitació de l'estil popular de la viadeira.

Biografia de Cerverí de Girona

Català de Cervera, en realitat es deia Cerverí de Girona, que adopta aquest nom quan Jaume I li va concedir unes terres al Gironès. És un exemple de trobador professional vinculat a la Casa Reial. Cultiva tots els gèneres poètics i practica la innovació i el canvi.