Anàlisi de la Poesia Catalana Contemporània i l'Impacte de Miquel Martí i Pol

Característiques Bàsiques de la Poesia Actual

El context social des dels anys 70 fins a l’actualitat va estar marcat per la fi del franquisme, el reconeixement dels drets lingüístics i la creació d’editorials (3i4, Saó, etc.) i nous premis literaris. Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d’una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d’altra banda, tenen un afany d’investigar i innovar amb el llenguatge, que serà un instrument d’indagació en la intimitat pròpia. El poeta és un alquimista que experimenta, la seua poesia és hermètica, formalista i amb influències avantguardistes.

Alguns autors que podem destacar són:

• Pere Gimferrer, Els miralls, qui usa procediments avantguardistes com l’escriptura automàtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu món íntim.
• Jaume Pérez Montaner, L’heura del desig, per a qui les reflexions íntimes i el món social formen un conjunt ben articulat.

Joan Valls, Salvador Jáfer, Josep Piera, Lluís Alpera, Ramon Guillem i Marc Granell són altres poetes rellevants.

La Poesia de Miquel Martí i Pol i el seu Ressò Social

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter - Osona, 1929-2003) va ser poeta, traductor i també va fer nombroses col·laboracions musicals, ja que els seus poemes han estat musicats per Lluís Llach, M. del Mar Bonet, Paco Muñoz… Ha sigut un dels nostres poetes més guardonats, amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, a més, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra poètica s’ha traduït a moltes llengües.

La seua poesia de qualitat no s’entén sense el seu compromís amb el poble, la seua condició obrera i una malaltia, l’esclerosi múltiple, que l’acompanyarà tota la vida. La poesia de Martí i Pol té un caire autobiogràfic i la podem classificar en diverses etapes: de vegades els seus temes vénen condicionats per la seua malaltia i són la solitud, l’angoixa i la presència de la mort: Vint-i-set poemes en tres temps. Superada esta etapa, es renova amb l’actitud d’agafar-se a la vida i d’apostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances. En aquest context de represa vital, al final dels anys 70, publica Els bells camins i un llibre de poesia amorosa, Estimada Marta. Obra dedicada al seu segon matrimoni després de la mort de la seua primera esposa. En els llibres que publica durant els anys 90, la poesia presenta un nou tombant, amb desconcert, desencís i inseguretat. Al Llibre de les solituds fa una reflexió sobre el país en el vessant polític i social.