Anàlisi de Poesia Catalana: Maragall, Alcover, Salvà i Carner

Anàlisi de Poesia Catalana Clàssica

Joan Maragall: "Oda a Espanya"

Aquesta obra forma part d'"Els tres cants de la guerra", que clouen Visions i Cants, el segon llibre de poesia de Maragall.

• Tema: Nacionalista, des de la perspectiva de la política catalana de l'època.
• Els cants sorgeixen de la terra i s'identifiquen amb el poble català.
• Fa referència expressa a la crisi generada arran la Guerra de Cuba.
• Plantejat com un diàleg polític i emocional entre Catalunya i Espanya.
• La conclusió és la construcció d'un estat modern i es planteja la independència en cas contrari.

Definició d'Oda: Composició lírica cantada per un cor i formada per una estrofa, antistrofa i èpode, pròpia dels poetes grecs i llatins.

Joan Alcover: "La Balanguera"

Aquesta obra es va convertir en himne oficial de Mallorca i forma part de Cansons de la Serra.

• Ofereix una visió lírica i humanitzada del paisatge mallorquí.
• És un exemple únic de relació entre la poesia culta i la popular.
• El poema recull la melodia popular en el refrany.
• Les cinc estrofes estan compostes de versos octosíl·labs amb una rima consonant amb esquema de sextina ababcc.

Maria-Antònia Salvà: "L'encís que fuig"

Publicat dins d'Espigues de flor. Salvà és considerada la primera poeta moderna de la tradició literària catalana.

Anàlisi del Poema

La contemplació de la natura és el punt inicial d'aquest poema sobre l'amor, la bellesa i la seva fugacitat. La darrera estrofa busca retenir en la bellesa del vers el "desfici" d'"aquella amor consirosa i plaent".

Mètrica: Quartets encadenats ABAB de decasíl·labs de rima consonant. Els versos masculins (mots aguts) es combinen amb els femenins (mots plans).

Josep Carner: "Cançoneta incerta"

Cada strofa està formada per dues quartetes encadenades que combinen els versos de 8 i 4 síl·labes i de rima consonant.

Tema Central

El tema és la interrogació general sobre l'enigma de la vida i els seus riscos, en què el camí és la vida mateixa.

H4: Vocabulari Destacat

• Veu atronadora: Una veu molt forta.
• Avior: Antigor.
• Aspi: Aparell giratori per aguantar el fil d'una troca que s'enrotlla formant un cabdell.
• Gipó: Peça de vestir que cobreix el cos fins a la cintura, ajustada amb mànigues.
• Nuviances: Noces.
• Vellura: Vellesa.
• Volandera: Que va d'un lloc a l'altre, per l'aire.
• Rou: Rosada, gebre.
• Fruesc: Gaudeixo.
• Que mai sagombola: Que mai no troba consol.
• Fontana: Font.
• On mena: On condueix, on va.
• Del gosat: De l'atrevit.
• Rossola: Lloc pelat, relliscos.
• Colgat de mata: Cobert de plantes baixes.
• Brosta: Brots i branques tendres dels arbustos.