Anàlisi Poètica Catalana: Martí i Pol, Marçal, Verdaguer

Miquel Martí i Pol

L'Elionor

Resum: Narra la història d'una noia que entra a treballar a la fàbrica (la mateixa on l'autor va entrar d'oficinista) als catorze anys. Ella seguirà fil per randa tots els passos de moltes noies que l'han precedida, i que també seran idèntics en les noies que la substituiran. Aquesta situació es repeteix amb la seva filla gran.

Forma: Versos polimètrics i sense rima.

Maria-Mercè Marçal

Brida

Resum: La realitat és vista a través de la fantasia i d'accions gairebé oníriques. La poeta es compara amb algú que roda món, però que ho fa amb plena llibertat, sense brida, a l'encalç de l'aventura, deixant que la imaginació flueixi lliurement. En la primera estrofa, declara que voldria anar a la fira dels Folls, els més propers a la llibertat absoluta, havent acumulat moltes experiències. En la segona i la tercera estrofes, exposa que fuig de l'amor i dels lligams, perquè les cadenes són presons. En definitiva, és un cant a la llibertat personal.

Forma: Tres estrofes de sis versos tetrasíl·labs i hexasíl·labs, amb una tornada de dos versos. La rima segueix l'esquema: 6a/4b/6c/6d/6e/4f/6h/6f.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Vora la mar (de Flors del Calvari)

«Vora la mar» és una reflexió desenganyada en un moment de la carrera poètica de Verdaguer. La poesia, entesa com a vivència personal (records, somnis, idees), fa fallida per la seva inestabilitat i caducitat. Això es manifesta en imatges com «castells... que ha aterrat el vent», «joguina d'infantons», «petxines...» o «vaixells que... s'ensorren». Es reclama un ideal poètic amb vocació de transcendència i eternitat, un anhel religiós que no exclou el desig de perdurar entre els homes.

• Publicació: Data de 1833, però no fou publicat fins al recull Flors del Calvari (1896).
• Forma: Estrofes de quatre versos, amb decasíl·labs i hexasíl·labs alternats.
• Anàlisi de l'obra:
  • En la primera estrofa, el poeta cerca un escenari adequat per a la meditació. Aquest espai natural, amb un paisatge grandiloqüent, és farcit de llocs romàntics. Es remarca la solitud del personatge.
  • El paisatge s'interioritza i s'estableix una correlació metafòrica entre els elements de la natura i les vivències de l'ànima.
  • L'home és insignificant davant de la natura, que és la gran obra de Déu.