Anàlisi Poètica: Temps, Innocència i Vellesa en Poemes Catalans

Ahir: Memòria, Joventut i el Pas del Temps

Una senyora gran amb arrugues recorda el passat tot mirant per la finestra. Rememora el seu primer amor amb un veí que la venia a buscar cada dia per anar a l’escola. Ell va morir, però encara el pot recordar vivament. I tot i que l'estimava, no li va dir mai. Cadascú va viure la seva vida.

El poema té una estructura lineal, ja que comença i acaba al costat de la finestra.

Context i Temàtica

Pertany a l'etapa de formació de l'autor, quan comença a escriure de molt jove. Data del 1904 i és el primer recull del llibre de poemes Llibre dels poetes, que conté escrits del 1902. A l'obra apareixen característiques del Modernisme i s'hi insinuen noves propostes, amb una temàtica que majoritàriament gira entorn del món adolescent. El tema principal és la joventut.

Vocabulari Clau

• Ruda: planta d’olor forta amb finalitats medicinals i màgiques.
• Reconfegir: Tornar a refer alguna cosa.

Estructura Mètrica i Rima

La mètrica d'aquest poema consta de cinc estrofes, cadascuna amb quatre versos. És d'art menor en tot el poema (5 síl·labes); té rima consonant i assonant (abcb – dbcb – ebab – fbgb – hbab), i es pot observar que a cada estrofa els versos 2 i 4 són iguals.

Figures Retòriques

Entre les figures retòriques, hi ha un paral·lelisme en el primer i segon vers de la primera estrofa i el tercer i quart vers de la cinquena estrofa (Menta, farigola, ruda i romaní). També s'hi troba una enumeració en els mateixos versos i estrofes que el paral·lelisme (Menta, farigola, ruda i romaní), i una comparació en el tercer i quart vers de la primera estrofa (Una vella, vella com un pergamí), que vol comparar l'edat de la senyora amb els anys que existeix el pergamí.

Tòpics Literaris i Significat

El tòpic literari present en aquest poema és el tempus fugit, que expressa el pas irremeiable del temps. Ens parla de la vida i del pas del temps.

El significat de Menta, farigola, ruda i romaní és que aquestes herbes aromàtiques li recorden el seu passat, són l'element que la transporta a recordar el seu antic amor.

Com les Maduixes: Innocència i Infantesa

L'àvia vol maduixes collides per Pandara, la seva néta més jove. Ella les cull amb alegria, creant un món a la seva mida, humanitzat, perfectament delimitat i, en el fons, lluny de la pròpia realitat. Aquest món són les maduixeres, on l'asseuen cada matí. Pandara és innocent, ingènua, pura i curiosa. Encara no raona, no veu la veritable realitat i mai no ha conegut el mal. Per a ella, el món és com les maduixes: fresc, divertit, petit i vermell.

Context i Temàtica

El nom de la nena, Pandara, el podem relacionar amb el mite de Pandora, la noia que va obrir la capsa del mal, tot i que li van dir que no ho fes. Això es deu al fet que ella, com la Pandara del poema, no coneixia el mal ni se'l podia imaginar.

Com el poema anterior, Com les maduixes pertany a Fruits saborosos, obra que relaciona en cada poema una fruita amb una etapa de la vida. En aquest cas, la maduixa es recull a l'estiu, i per tant, es relaciona amb la infantesa.

En el poema, el poeta vol transmetre un missatge clar: la infantesa és el reialme de la innocència. Aquest és el seu tema principal.

Vocabulari Clau

• Capciró: punta.
• Corretjola: plantes herbàcies.
• Gropada: tempesta.
• Cossiró: ho interpretem com curiositat.

Anàlisi Formal i Mètrica

La mètrica del poema consta de dues estrofes amb un total de 25 versos: la primera té 12 versos i la segona, 13. Els versos són d'art major i art menor, amb alternança de 12 i 13 síl·labes. Hi ha dos versos de 10 síl·labes (versos 9 i 10 de la primera estrofa) i un vers de 6 síl·labes (vers 12 de la primera estrofa). La rima és consonant. L'estructura de la rima és: AABCCBDEDEFg- GFHHIJIJKLMML.

Figures Retòriques

Entre les figures retòriques, hem trobat una anàfora en tots els versos que comencen per 'i' (versos 5, 6 i 8 de la primera estrofa i 1, 2 i 4 de la segona estrofa). També hi ha una metàfora al vers 10 de la segona estrofa que fa referència al mal, i una comparació al final del poema, que relaciona les maduixes amb la infància, la innocència i la diversió.

La Poma Escollida: Vellesa, Amor i Reflexió

Una parella gran, Alidé i Lamon, parlen mentre estan al llit. L'Alidé plora i es queixa de la seva situació actual: ara són vells, es cansa, i enveja les joves (nores). Els néts la veuen fràgil.

L'Alidé no entén com el temps passa tan ràpid, sense adonar-se'n, sent enyorança. El cos li tremola i la memòria li falla. Lamon, per la seva banda, sent que li costa moure's i cada vegada hi veu pitjor, però tot i això estima l'Alidé com el primer dia i troba bellesa en ella.

La parella es lamenta que la gent jove no els comprèn del tot i són durs amb ells, els criden, potser perquè no hi senten bé i els parlen amb males paraules. Ells es veuen a prop de la mort i tenen por. Però Lamon insisteix que no li importa fer-se vell si segueixen estant junts i s'estimen com abans.

Context i Temàtica

Aquest poema pertany al llibre Fruits saborosos, de l'any 1906, i s'emmarca en l'etapa noucentista de l'autor. Com el seu nom indica, l'obra s'inscriu plenament en el Noucentisme. A més, amb aquesta obra comença la seva consagració com a 'príncep dels poetes'.

En el llibre al qual pertany aquest poema, es fa una comparació en cada poema: una fruita amb una etapa de la vida. En aquest poema, la poma pertany a la tardor, és a dir, simbolitza la vellesa. Lamon diu que la seva dona és la poma escollida: la persona amb la qual ell va decidir casar-se i viure la seva vida. No li importa fer-se vell si ella és al seu costat i està satisfet amb la tria que va fer fa anys.

El poema fa un recompte de totes les afeccions que comporta fer-se vell. El tema principal és el pas del temps i la proximitat de la mort. Els tòpics literaris presents són el tempus fugit i el memento mori, aquest últim especialment al vers dos de l'estrofa cinc, que parla de la mort.

Vocabulari Clau

• Péixer: donar d'aliment a algú (nen, persona gran...).
• Balbs: que executa amb dificultat els moviments; en el poema, que li costa caminar.

Anàlisi Formal i Mètrica

La mètrica del poema consta de cinc estrofes, cadascuna amb quatre versos. És d'art major (entre 12-13 síl·labes), amb rima consonant i encadenada en les estrofes 1, 2, 4 i 5. L'estrofa 4 té rima encreuada (ABAB – CDCD – EFFE – GHGH - IJIJ).

Figures Retòriques i Tòpics Literaris

Entre les figures retòriques, hi ha una anàfora, amb repeticions d'una vocal a l'inici de vers, concretament en els versos setè, vuitè, onzè i dotzè (vocal: 'i'). També hi ha una metàfora en la quarta estrofa, en els dos últims versos (i et tinc a vora meu com la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum). Finalment, s'hi troba una pregunta retòrica, una pregunta sense esperar resposta, que apareix en l'últim vers de l'última estrofa (¿Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?).