Anàlisi de Programes en Directe i Diferit: Guió, Llenguatge i Control de Continuïtat

Programes en Directe i en Diferit

Característiques

Diferit: No genera sensació de presència i és menys espontani.

Directe: Gran capacitat per resumir, ordenar i presentar l'essencial. Atorguen al missatge audiovisual valors com actualitat, presència i espontaneïtat.

Mitjans

• Programes en directe i en diferit.
• Guió obert: Planificació prèvia sense guió literari ni tècnic exacte.

Llenguatge

• Story line: síntesi breu de la història general i de cada història particular.
• Argument: introdueix un tema per expressar una opinió o punt de vista (idea o missatge).

Missions de Control de Continuïtat

• Ordenar continguts segons criteris de programació i controlar la durada.
• Vigilar l'emissió contínua.
• Fer modificacions no previstes en ordre o durada.
• Inserir rètols i altres missatges audiovisuals.

Cinema Surrealista

Cinema Surrealista: Aplica conceptes i tècniques del Surrealisme (moviment artístic i literari sorgit a França el 1919 amb André Breton).

Objectiu: expressar el funcionament real del pensament, sense control de la raó ni preocupacions estètiques o morals.

Els cineastes d'avantguarda consideraven el cinema una extensió de la pintura.

Característiques

• Angulacions inusuals, efectes òptics, diferents velocitats de filmació.
• Descartar la visió tradicional i mostrar noves maneres de mirar, al marge de principis estètics i morals.
• Fantasies oníriques, confusió deliberada de temps i espais.
• Èmfasi en el món dels somnis i l'inconscient.

Objectiu: escandalitzar i extremar una societat burgesa mesquina i sòrdida.

Pel·lícules

• Ballet mécanique
• Entr'acte
• L'Étoile de mer
• La Coquille et le Clergyman (representació negativa d'un clergue)
• Un chien andalou (xoc traumàtic, impacte moral, deliri i somni, ús no cronològic de les seqüències)

Amb l'aparició del cinema sonor, el surrealisme arriba a la seva fi.