Anàlisi de Proves i Càrrega Probatoria en Reclamació per Dany de Caldera

Resolució de Cas Pràctic: Reclamació per Dany de Caldera

L'endemà, Andreu reclama a ENERGISA, l'empresa subministradora d'electricitat, l'import de la caldera, adjuntant l'informe del tècnic. Setmanes després, ENERGISA contesta la reclamació d'Andreu negant la seva responsabilitat, ja que afirma que en les dates que Andreu indica no hi va haver cap pujada de tensió a la zona.

Addueix, a més, que al costat de la casa d'Andreu s'estan realitzant obres per part de la promotora ESTAFES S.L. en les quals intervenen màquines d'alt voltatge i que això pot ocasionar eventuals variacions de tensió elèctrica no imputables a la companyia elèctrica.

Enfront d'això, Andreu presenta demanda de responsabilitat contractual davant el Jutjat de Primera Instància competent, sol·licitant que ENERGISA sigui declarada responsable del trencament de la caldera i, per això, condemnada al pagament de 2000 euros.

El Jutge de Primera Instància admet a tràmit la demanda pels tràmits del judici verbal.

ENERGISA, en el judici, respon a la demanda en els mateixos termes que va respondre la reclamació d'Andreu: negant la pujada de tensió a la zona i atribuint a ESTAFES S.L. una eventual variació d'aquesta naturalesa.

1. Classificació dels Fets: Notoris, Admesos i Controvertits

D'acord amb l'enunciat, els fets objecte del procés són:

• a) Trencament de la caldera.
• b) Prestació de serveis de subministrament elèctric per part d'ENERGISA.
• c) Pujada de tensió a la zona on viu Andreu i en les dates del trencament de la caldera.
• d) Realització d'obres al costat de casa d'Andreu per part de la promotora ESTAFES S.L.
• e) Ús de màquines d'alt voltatge per part d'ESTAFES S.L.

És fonamental distingir els fets notoris i els admesos dels controvertits, ja que els primers estaran exempts de prova (art. 281.3 i .4 LEC).

Fets Admesos

ENERGISA no nega el fet (a) trencament de la caldera, ni que ella sigui la prestadora del servei (b). Per tant, el tribunal podria considerar aquests fets com admesos tàcitament (art. 405.2 LEC).

Fets Potencialment Admesos o Irrellevants per a la Prova

Pel que fa als fets (d) i (e) (obres d'ESTAFES S.L.):

• Si Andreu no els nega expressament en la vista del judici verbal (art. 443 LEC), el jutge podria considerar-los fets admesos.
• Si el contracte entre Andreu i ENERGISA no estableix com causa d'exoneració l'actuació d'un tercer (ESTAFES S.L.), els fets (d) i (e) no serien objecte de prova (art. 281.1 LEC).

Fets Controvertits

No hi ha fets notoris. El fet controvertit essencial és la pujada de tensió a la zona en les dates indicades (c), ja que ENERGISA el nega. La disputa se centra en la relació de causalitat entre la sobretensió i el trencament de la caldera.

2. Càrrega de la Prova dels Fets Controvertits

L'únic fet controvertit identificat és la pujada de tensió elèctrica (fet c). Com a fet constitutiu de la pretensió d'Andreu, sobre ell recau la càrrega de provar-lo (art. 217.2 LEC).

Possibilitat d'Inversió de la Càrrega de la Prova

Podria qüestionar-se l'aplicació de l'art. 217.7 LEC, invertint la càrrega de la prova, ja que ENERGISA té major facilitat per provar l'absència de pujada de tensió (tenen l'obligació de registrar aquests paràmetres). No obstant això, la jurisprudència tendeix a mantenir la regla general.

Càrrega sobre la Demandada

La càrrega de provar els fets mitjançant els quals ENERGISA pretén eximir-se de responsabilitat (com l'actuació d'ESTAFES S.L. com a causa exoneratòria) recau sobre la demandada.

3. Admissibilitat del Document sobre Casos Similars

Andreu aporta un document amb una relació de casos similars on ENERGISA va ser condemnada per danys per pujades de tensió.

Aquesta prova hauria de ser considerada inadmissible per ser inútil (art. 281.1 LEC). Els fets pels quals ENERGISA va ser condemnada en processos anteriors no fonamenten la pretensió actual d'Andreu. Aquesta prova no aclareix els fets controvertits d'aquest procés concret.

4. Interrogatori de la Part Demandada (ENERGISA)

Qui haurà de declarar?

Com que la demandada és una persona jurídica, en principi haurà de declarar el seu representant legal (art. 309 LEC).

Si el representant no va intervenir en els fets controvertits, haurà d'identificar la persona que sí que hi va intervenir, perquè declari:

• En qualitat de part (si encara pertany a la jurídica).
• En qualitat de testimoni (en cas contrari).

Quan es practicarà?

Aquesta prova es practicarà en l'acte de la vista, tret que es doni el supòsit de l'art. 309.2 LEC (el representant no va participar en els fets concrets), en aquest cas, la declaració de la persona identificada es realitzarà com a diligència final (art. 435 LEC).

5. Naturalesa de l'Informe del Tècnic

L'informe del tècnic aportat per Andreu amb la demanda presenta dubtes entre prova documental, testifical o pericial.

Materialment, es considera més convenient com a prova testifical, ja que el rellevant és la declaració personal de l'operador que va reparar la caldera.

Tot i que pot complir requisits tècnics, no sembla un dictamen pericial detallat (art. 335 LEC), ja que no detalla les causes de manera que permeti comprendre el fet controvertit (relació causal entre sobretensió i trencament).

Per tant, el mitjà de prova és materialment una testifical (possiblement un testimoni-pèrit, art. 370.4 LEC), i seria procedent que Andreu proposés la declaració del tècnic en la vista (art. 380 LEC).

6. Admissibilitat de l'Enregistrament d'Àudio

Andreu aporta un enregistrament on s'escolta una discussió entre un tècnic d'ENERGISA i el cap d'obres d'ESTAFES S.L. sobre les pujades de tensió.

Aquest mitjà és la reproducció davant el tribunal de paraules captades mitjançant un instrument d'enregistrament (art. 382.1 LEC).

No seria admissible per haver estat obtingut vulnerant un dret fonamental: el dret al secret de les comunicacions, ja que es va obtenir sense el permís de cap dels dos comunicants (art. 287 LEC).

7. Controvèrsia de la Declaració del Tècnic per part d'ENERGISA

ENERGISA pot intentar controvertir la declaració del tècnic (testimoni-pèrit) de diverses maneres:

1. Intentar el rebuig del testimoni-pèrit: Alegant amistat íntima o altra causa legal (art. 370.4.II LEC), tot i que serà difícil provar-ho.
2. Contrainterrogatori: Formular les preguntes necessàries en el seu torn durant la prova testifical (art. 372.1 LEC) o durant l'actuació del perit (art. 347 LEC).
3. Aportar prova contrària: Presentar un informe pericial propi per demostrar que la caldera no presenta senyals de trencament per sobretensió (podent obtenir la caldera mitjançant art. 297 LEC o sol·licitar un peritatge judicial).

8. Declaració d'ESTAFES S.L.

Qualitat de la Crida

Atès que ESTAFES S.L. no és part en el procés, declararà en qualitat de testimoni. La seva pertinència com a prova és qüestionable, ja que les obres podrien no ser objecte de prova si no es considera una causa major exoneratòria.

Qui haurà de declarar?

S'han de reproduir les consideracions de la pregunta 4: la persona que va intervenir en els fets concrets objecte de la prova.

9. Efectes de la Negativa a Declarar

Negativa d'ENERGISA (Part Demandada)

Si ENERGISA es nega a declarar, s'aplicarà l'art. 307.1 LEC: el tribunal advertirà que, tret d'obligació de secret, es podran considerar reconeixuts com a certs els fets sobre els quals hagi intervingut personalment i que li siguin perjudicials.

Si la negativa és per incompareixença, s'imposarà una multa de 180 a 600 euros (art. 292.4 LEC).

Negativa d'ESTAFES S.L. (Testimoni)

La negativa pot ser per emparar-se en el secret professional (art. 371 LEC) o per incompareixença.

En cas de negativa o incompareixença, s'entén negativa a declarar. S'imposarà una multa de 180 a 600 euros (art. 292.1 i .2 LEC) i se la citarà novament, advertint que la següent incompareixença pot comportar procediment per desobediència.

El Jutge decidirà si el judici pot continuar o no (art. 292.3 LEC) en funció de si considera la declaració prescindible o imprescindible.

10. Valor Probatori de les Proves

• Prova Documental (Pregunta 3): Si fos admesa com a document privat (art. 326 LEC), es tindria com a cert que ENERGISA va ser condemnada en ocasions anteriors, si la contrària no l'impugna. No obstant això, aquest fet no és rellevant per al procés actual.
• Declaració de Part (Pregunta 4): Generalment sotmesa a lliure valoració (art. 316.2 LEC). Els fets perjudicials reconeguts o no contradits es consideren certs (art. 316.1 LEC). També es poden considerar certs potestativament si la part no compareix o es nega a declarar (art. 304 i 307.1 LEC).
• Pericial (Pregunta 5): Si fos un dictamen pericial, seria d'lliure valoració, d'acord amb les regles del bon criteri (art. 348 LEC).
• Reproducció del So (Pregunta 6): Serà valorada d'acord amb les regles del bon criteri (art. 382.3 LEC), tot i que en aquest cas no seria admissible per vulneració de drets fonamentals.
• Testifical (Pregunta 8): Els tribunals valoraran la força probatòria conforme a les regles del bon criteri (art. 376 LEC), prenent en consideració la raó de ciència, les circumstàncies del testimoni i les possibles tatxes.