Anàlisi de La Ratlla Verda (Matisse): Fauvisme i Context

La Ratlla Verda (Retrat de Madame Matisse)

Autor: Henri Matisse

Cronologia: 1905

Tècnica: Oli sobre tela

Estil: Fauvista

Tema: Retrat

Localització: Museu Reial de Belles Arts (Copenhaguen)

Context Històric, Cultural i Artístic

El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va comportar grans canvis polítics, econòmics i socials. Hi va haver molts canvis socials, sobretot els que van afectar la societat europea de l’època. Alguns d’aquests canvis van ser:

• Relaxament de la moral i dels costums i aparició de modes noves.
• Un nou paper de la dona a la societat.

Amb aquesta guerra van caure els grans imperis europeus de Rússia, Alemanya i l'Imperi Austrohongarès. Es va produir l’arribada d’idees marxistes al poder (Revolució Russa, 1917), i els Estats Units van esdevenir una gran potència politicomilitar.

Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic, “els feliços anys 20”, que acabà amb el crac de la Borsa de Nova York l’any 1929. Aquesta crisi va comportar problemes amb conseqüències com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa. El nazisme va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors, entre els quals destaquen l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Acabat el conflicte, el món es dividí en dos blocs: l’occidental, dominat pels Estats Units, i el soviètic, dominat per l’URSS.

Primeres Avantguardes Artístiques

A la primera meitat del segle XX van aparèixer els “ismes” o tendències que configuraren les Primeres Avantguardes artístiques. París i Nova York es convertiren en els principals centres de creació artística. Les Primeres Avantguardes començaren l’any 1905, data en què apareixen el Fauvisme i l’Expressionisme. L’any 1907 sorgeix el Cubisme, l’any 1909 el Futurisme, l’any 1910 l’Abstracció, l’any 1916 el Dadaisme i l’any 1924 el Surrealisme.

Característiques de l'Estil Fauvista

Les Primeres Avantguardes

Les Primeres Avantguardes són tots els moviments creatius, gairebé sempre pictòrics, que apareixen des de l'any 1905 fins al 1945, caracteritzats pel fet de negar l’art del passat i proposar nous llenguatges basats en l’experimentació constant de materials i tècniques. Es rebutjava la idea d’art com a imitació de la realitat. Es busca experimentació, originalitat i polèmica. També llibertat creativa i temàtica, que mostra una major sensibilitat en l’obra.

El Fauvisme (1905)

El Fauvisme va néixer el 1905 i és considerat el primer moviment d’avantguarda. La denominació deriva de la paraula francesa fauve, que significa “fera”, i que fa referència a l’aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l’objecte representat. És a dir, que per damunt de la còpia mimètica de la realitat, s’atorga preponderància a la visió subjectiva i estètica de l’artista.

Aquesta autonomia del color respecte de la forma té al començament certs plantejaments propis del Simbolisme, com per exemple el concepte de no imitació de la realitat aplicat per Gustave Moreau, i del Postimpressionisme, com ara l’ús d’empastaments gruixuts i de la tècnica divisionista (ús del color pur al costat del complementari) utilitzat per Seurat. Els representants més destacats del Fauvisme són Matisse, Derain, Vlaminck i Dufy.

En aquest tipus d’obres es pretén utilitzar la pintura com a creació, i es busca un nou tipus de bellesa plàstica mitjançant l’experimentació amb colors intensos i contrastats, línies i composicions.

Henri Matisse: Líder del Fauvisme

Henri Matisse està considerat el líder del moviment fauve. La seva trajectòria com a pintor es va iniciar dins de la tradició acadèmica i conservadora, fent nombroses còpies de quadres de mestres clàssics. A partir del 1899, el pintor francès va començar a experimentar amb tècniques postimpressionistes (puntillisme) i va mostrar una audàcia cromàtica especial.

Amb aquesta tècnica va participar en la famosa exposició del Saló dels Independents de 1905, en la qual el crític francès Louis Vauxcelles va batejar els artistes participants com a fauves (feres) per l’estridència dels colors utilitzats. (El nom d’aquest estil prové d’un comentari despectiu d’un crític d’art que, davant d’una escultura clàssica envoltada d’obres de colors cridaners, va dir: «Donatello entre les feres». Com van fer els impressionistes, aquests artistes van adoptar el nom com a propi).

A partir del 1917 es va establir al sud de França (Niça i Vence), on va pintar escenes locals d’una coloració fluïda i brillant, utilitzant la tècnica del découpage.

Al llarg de la seva carrera va il·lustrar diversos llibres, va dissenyar vestuaris i escenaris teatrals i va fer escultures. A diferència d’altres artistes contemporanis, no va representar mai temàtiques desoladores, sinó que, com ell mateix va escriure, cercava en l’art un descans i un equilibri allunyats d’experiències pertorbadores.

Influències de Matisse

La seva obra va sorgir com a resultat d’un procés d’assimilació de certs plantejaments del Simbolisme, i sobretot del Postimpressionisme. Del primer va introduir el concepte de la no-imitació (ell ho aplica al color), après a les classes del simbolista Moreau, en les quals no hi va fer còpies dels mestres del passat, sinó que va fer nombrosos exercicis en què havia de retenir l’essencial del llenguatge plàstic i expressar-ho, posteriorment, sota la influència de les seves pròpies experiències pictòriques.

Matisse també va recollir algunes innovacions postimpressionistes, com per exemple l’ús d’empastaments gruixuts (Van Gogh) i la tècnica divisionista, en la qual era fonamental l’ús del color pur al costat del complementari.

També s’influencia de Gauguin, segons el qual hi ha un desig de primitivisme (interès per l’art d’altres cultures), que es manifesta en la utilització del color pla, la línia sobreposada i l’abandó de la perspectiva.

La seva gosadia cromàtica li va valer el reconeixement de ser considerat l’artista principal del moviment fauvista i va servir com a referent a molts altres pintors com Vlaminck o Dufy.

Anàlisi Formal de "La Ratlla Verda"

Ús del Color i la Llum

L’aspecte més destacat d’aquesta obra és la pinzellada àmplia de color verd brillant que defineix el front i el nas de la seva esposa, i que, d'alguna manera, parteix la tela en dues meitats. Amb això, el pintor crea una ombra artificial, que li permet traduir la llum natural en colors.

El costat dret, pintat amb tons freds (verd i blau), simula la part fosca, mentre que els colors càlids de l’esquerra (vermell i violeta) mostren la meitat il·luminada.

Dibuix, Forma i Profunditat

Tanmateix, i malgrat que aquest sigui sens dubte l’aspecte més característic de l’obra, no és l’únic atreviment del pintor. Així, per exemple, s’aprecia que el dibuix és esquemàtic i geomètric, i la llibertat total en l’ús dels colors i els forts contrastos són els que determinen les formes d’una espècie de màscara, fet que limita el protagonisme de la llum.

Gràcies a aquest contrast, el pintor aconsegueix crear una impressió de profunditat, prescindint de les lleis de la perspectiva lineal tradicionals.

Fons i Pinzellada

És remarcable també el fet que el fons, poc realista i fet per mitjà de diferents zones de color, rebutja clarament l’harmonia cromàtica tradicional consistent a utilitzar colors complementaris, motiu pel qual l’artista va renunciar a la tendència del clarobscur. La figura adquireix així un modelat pla, i la llum perd bona part de la seva importància.

Finalment, també cal destacar l’ús d’una pinzellada pastosa i ampla, a partir de la qual divideix els diferents plans compositius sense haver de recórrer al dibuix o a la línia.

Tècnica: Oli sobre Tela

Oli sobre tela: La tela és el suport de teixit de lli o de cotó. És una tècnica pictòrica en la qual els pigments es dissolen amb essència de trementina i s'aglutinen amb oli de llinosa.

Interpretació de l'Obra

Matisse va utilitzar una de les temàtiques més tradicionals de la pintura, el retrat, per fer un interessant exercici pictòric plenament avantguardista. La seva intenció final no era reflectir fidelment el bust de la seva esposa (Madame Matisse), sinó que aspirava a transformar-lo, supeditant el resultat a la seva pròpia vivència i a una visió interior de la realitat.

Contràriament al que havia estat habitual fins aleshores, els elements pictòrics (sobretot el color) són els veritables protagonistes del quadre, per damunt, fins i tot, de la model.

El quadre és un retrat de l'esposa del pintor i va formar part de l’exposició que va donar nom al grup fauvista.