Anàlisi de Registres i Veus Narratives: Pedrolo i Junyent

Anàlisi de Registres i Veus Narratives en Textos Catalans

1. Manuel de Pedrolo: 'Mecanoscrit del segon origen' (Registre)

En referència al registre, cal dir que es tracta d'un registre d'una formalitat alta, culte, com és propi dels textos literaris. Aquest caràcter culte es manifesta tant en la tria de vocabulari (exemples: "puix", "a desgrat d'elit") com en la complexitat de la sintaxi o l'abundància de recursos expressius i retòrics.

Recursos Expressius i Retòrics

Entre aquests últims, en destaquen diversos:

• El temari lligat a la idea de la mort i la destrucció.
• Les comparacions retòriques (ex: "quasi planejant").
• Paral·lelismes i repeticions (ex: "durant dies i dies, mesos i mesos").
• Enumeracions.
• Especialment, la figura de l'asíndeton, present al llarg de tot el text, que sempre té l'efecte d'alentir, emmarcar l'acció i subratllar-ne la intensitat dramàtica.

2. Carme Junyent: 'Vida i mort de les llengües' (Registre)

S'hi fa servir un registre formal, basat, per tant, en la varietat estàndard i amb pocs marcadors dialectals. Aquest registre és propi de textos de situacions de comunicació especialitzada i acadèmica com aquesta.

Lèxic i Sintaxi

Pel que fa al lèxic, cal destacar la presència de terminologia específica del camp de la lingüística i de la sociolingüística, i de mots del llenguatge general, també de caràcter culte o formal; i, pel que fa a la sintaxi, l'ús d'oracions d'una certa complexitat.

Caràcter Argumentatiu i Recursos Literaris

Cal dir, però, que pel seu caràcter argumentatiu, s'hi troben al text nombroses mostres de recursos expressius que fan que el registre del text tingui un cert caràcter literari. Entre aquests recursos, cal destacar concretament:

• L'ús de modalització (signes gràfics i lèxic valoratiu).
• Llenguatge figurat (ex: "no moren de mort natural [...], hi ha maneres de matar-les o d'induir-les al suïcidi").

3. Manuel de Pedrolo: 'Mecanoscrit del segon origen' (Veus del Discurs)

Respecte a les veus del discurs, cal dir que la història està relatada per un narrador extern en tercera persona.

Focalització i Personatge Protagonista

El narrador alterna moments en què focalitza la història des del punt de vista d'un personatge, Alba, al principi del text per explicar les raons de la fugida, amb altres moments, sobretot en les accions que emprenen per a fugir en la segona part, en què el narrador es limita a descriure de forma objectiva allò que qualsevol observador extern podria veure. El fet que el narrador segueixi només el punt de vista d'un dels personatges, caracteritza aquest com a personatge protagonista.

Diàlegs i Intertextualitat

D'altra banda, els dos personatges, Alba i Dídac, manifesten les seves veus al relat mitjançant uns diàlegs en estil directe, en els quals Alba sempre du la iniciativa, i que contribueixen, per tant, a caracteritzar-la com el personatge principal.

Així mateix, es pot parlar d'intertextualitat en sentit general, ja que el tema i l'ambientació de la història estan relacionats i són hereus de tots els relats anteriors que des de les històries de l'Apocalipsi descriuen la fi del món o la destrucció d'una civilització.