Anàlisi de la Repressió i Política Econòmica a Barcelona (1939)

Estudi sobre la Repressió a Barcelona (1939)

A. Dos quadres estadístics elaborats a partir de la informació publicada en un diari anglès, The Manchester Guardian, el dia 27 de juliol de 1939, on es ressenyen el nombre de consells de guerra, de condemnes i d'execucions celebrades a Barcelona durant una setmana, la de l'1 al 6 de maig de 1939.

B. La repressió a Barcelona en el marc de la labor repressiva que estaven portant a terme les autoritats franquistes, en concret les autoritats militars, encarregades de la repressió a través dels consells de guerra i, en el seu cas, el compliment de les penes de mort.

C. Gran proporció de condemnes a mort en relació amb el nombre de persones jutjades en consell de guerra i la baixa proporció d'imposició d'altres tipus de penes; igualment, cal que s'assenyali l'elevat nombre de penes de mort executades diàriament a Barcelona.

Política Econòmica del Règim (1959) i Institucions Polítiques

El 1939, el territori espanyol estava danyat per les conseqüències de la guerra civil. S'havien de reconstruir infraestructures bàsiques i tornar a posar en marxa tota la producció. Franco va decidir que la política econòmica estaria basada en l'autarquia, un sistema que pretenia l'autosuficiència econòmica d'Espanya.

L'autarquia implicava una gran intervenció directa de l'estat en l'economia per poder garantir la producció dels béns necessaris, que no es podien importar. Aquesta intervenció va esdevenir una política de control de la producció i la distribució, tant al camp com a les indústries. Un sistema que afavoria interessos particulars i tota mena de picaresca i fraus.

Es tractava que tots els qui participaven en una branca de producció havien de formar part d'una mateixa organització, al marge que fossin treballadors o empresaris. Va néixer així l'anomenat sindicalisme vertical.

El resultat d'aquesta política econòmica va ser que la producció de productes bàsics, com el blat, no va recuperar les xifres de l'etapa republicana fins a finals dels anys 50. Per potenciar el dirigisme econòmic, es va crear l'Institut Nacional de la Indústria (INI).