Anàlisi de la Romània: Origen, Variació Lingüística i Argot

La Romània: Origen i Definició

Aquest terme es va acordar a la fi de l’Imperi Romà. Anomenem Romània el conjunt de territoris en què, després d’haver format part d’aquest Imperi, avui es parlen algunes llengües que deriven del llatí (llengües romàniques).

La Romània perduda serien les terres on s’hi va parlar llatí o alguna llengua neollatina. Les llengües romàniques van quedar absorbides per altres llengües com el castellà, l’occità, el romanès, el sard, el francès, etc. Provenen del llatí vulgar, utilitzat en àmbit col·loquial.

Aquestes llengües tenen altres varietats lingüístiques considerades llengües embrionàries. En quant a la fragmentació lingüística hi ha diversos factors influents:

• Substrat: La llengua existent en cada territori.
• Procedència dialectal i social dels colonitzadors.
• Intensitat de la romanització: a algunes zones els romans van deixar més empremta.
• Superstrat: Les aportacions lingüístiques posteriors van ser diverses i desiguals.

La Romània es va dividir en dos grans blocs: l’occidental i l’oriental.

Variació Lingüística

Fenomen pel qual una llengua és diferent segons l’època, lloc i grup social que la parla.

Idiolecte

Conjunt d’usos d’una llengua propi del parlant.

Variació Històrica

• Català preliterari (segles VIII-XIII)
• Català medieval (segle XIII-XV)
• Català de la Decadència (segles XVI-XIX)
• Català de la Renaixença (segle XIX i primer quart del XX)
• Català actual

Variació Social

Reflecteix els usos de la llengua dels diferents grups socials que integren una comunitat lingüística. Per referir-se a aquesta variació s'utilitza dialecte social. Les varietats poden estar culturitzades/no culturitzades i codi interferit/no interferit. En quant a la interferència lingüística hi ha el parlar bleda i el parlar xava.

L'Argot

L'exercici d'una professió o activitat laboral implica l'adopció d'un codi, anomenat argot. Té una finalitat críptica, vinculada a un àmbit professional, influència d'altres llengües, desplaça els mots per metàfores i utilitza la derivació o escurçament per crear nous mots.