Anàlisi Sintàctica i Morfològica de Formes Verbals Gregues

Anàlisi Sintàctica i Morfològica d'un Fragment Grec

Estructura Sintàctica del Text

Pel que fa a l’estructura d’aquest text, està distribuït bàsicament de forma coordinada per la conjunció καὶ (línia 1) i de forma paratàctica en la segona part per les partícules μὲν... δὲ (juxtaposició també).

També trobem un altre exemple de coordinació a la línia 6 amb la partícula γὰρ. No obstant això, també trobem subordinació de diferents tipus:

• Completiva: a la línia 2, introduïda per la conjunció ὅτι (també pot ser causal si ja tenim CD).
• Oracions d’infinitiu: un parell d’exemples a les línies 3 i 7.
• Temporal: introduïda per la conjunció ἐπεὶ a la línia 6.

Formes No Personals: Participis i Infinitius

Participis

De participis en trobem molts a la primera part, de diferents tipus:

• De perfet en nominatiu singular de la veu activa (ἀκηκοὼς, línia 2), en funció apositiva del subjecte Ξέρξης.
• D’aorist en nominatiu (εἴπας, línia 1), en funció apositiva del subjecte, i tindria com a CD ταῦτα.
• ἀποταμόντας (línia 3), en funció de subjecte de l’infinitiu ἀνασταυρῶσαι.

Infinitius

D’infinitius també en trobem molts de diferents tipus:

• D’aorist en veu activa en funció de CD (ἀνασταυρῶσαι, línia 3, del verb ἐκέλευσε).
• De present també en veu activa i en funció de CD del verb personal (τιμᾶν... νομίζουσι, línia 7, del verb contracte en -αω, τιμάω).
• ποιέειν, que no mostra contracció, com ja hem comentat anteriorment.

Temps i Persona de les Formes Personals (Temps Històrics)

Temps Verbals

Destaca l’ús de l’aorist, usat en pràcticament tots els verbs, encara que també trobem altres temps:

• Aorist: ἐκέλευσε (línia 2), ἐθυμώθη (línia 5), παρενόμησε (línia 6).
• Imperfecte: διεξήιε (línia 1), ἐποίευν (línia 8).
• Perfet: γέγονε (línia 5), ἐπετέτακτο (línia 8).
• Present: νομίζουσι (línia 7), οἶδα (línia 7).

Cal destacar que ἐθυμώθη (línia 5) és una forma passiva.

Persona Gramatical

Al llarg de tot el text s’usa majoritàriament la 3a persona del singular. A partir de la línia 7, però, apareixen canvis significatius:

• 3a persona del plural: νομίζουσι (línia 7), ἐποίευν (línia 8).
• 1a persona del singular: οἶδα (línia 7).

L’aparició de la 1a persona del singular (οἶδα) és una marca de subjectivitat que fa present l'autor. Fins al moment, el narrador havia estat extern i objectiu, i això suposa un canvi en la veu narrativa.