Anàlisi Sociològica: Fenòmens, Desigualtats i Canvi Social

1a) Fenòmens socials i autors

La sociologia fou constituïda al segle XIX pels anomenats pares de la sociologia: Marx, Weber i Durkheim. Les seues obres trencaren amb la tradició liberal en filosofia i promulgaren l'estudi empíric de la realitat social. Segons aquests pensadors, els fenòmens socials són construccions socials, és a dir, en comptes d'estar regits per principis morals abstractes i universals, són el producte de processos històrics complexos i concrets.

b) Hegel: la socialització i l'Estat

La socialització de tots els individus comporta la creació d'un Estat. Dins del medi dels individus hi ha: espai físic, construcció geogràfica en la qual conviuen els col·lectius i condiciona les relacions entre aquests; espai psíquic, escenaris i sistemes en els quals s'estableixen les relacions d'acord amb els trets psíquics i personals.

d) Anàlisi de Comte: El Positivisme

La sociologia en el sentit estricte no neix fins al s.XIX, amb el positivisme de Comte. Comte és qui desenvolupa la idea de l'ordre i del progrés de la societat, desmantellant els escenaris teològic-mític i el metafísic-abstracte que existien anteriorment, per donar pas a l'escenari positiu-científic. El positivisme cerca per mitjans pràctics i concrets arribar a l'ideal social de l'ordre i progrés. La primera definició de sociologia va ser proposada per Comte qui, el 1838, afirmà el terme sociologia per descriure el seu concepte d'una nova ciència que descobriria unes lleis per a la societat de la mateixa forma en què s'havien descobert tantes altres per a la naturalesa, aplicant els mateixos mètodes d'investigació que les ciències físiques.

2a) L'ésser de necessitats

L'individu és un ésser de necessitats totals:

• Existir
• Alimentar-se
• Reproduir-se: Es crea una entitat simbòlica (família) que comporta posar en joc interessos, necessitats i objectius contraposats, per tal d'establir decisions i resoldre les diferències i conflictes entre els individus, i, també, compartir valors comuns.
• Viure en pau: necessitat d'arribar a acords
• Garantir supervivència i seguretat a través d'uns valors i drets per evitar la generació de conflictes que comporta la relació entre individus. Creació d'organitzacions i sistemes per preveure accidents i viure amb major seguretat. Deriva de la incapacitat de viure en pau.

b) L'Homo Sociologicus

L'homo sociologicus és un ésser social producte d'un procés de socialització, que inclou l'assimilació de normes i valors establerts per un sistema cultural. Per tant, es dóna en la relació entre diferents éssers humans, quan aquests assumeixen una sèrie de rols socials.

Els individus no són racionals, són éssers vius, éssers socials. Són individus amb xarxa (família, amics,...), la societat com a grups, macrogrups, institucions,... Funcionem en estructura social, funcional, econòmica, política... Cada persona pot tenir més o menys èxit en un determinat àmbit per les seves característiques. Posició social, patrons familiars, al néixer ja tenim expectatives i perspectives de les nostres capacitats i posicions. Hem de sotmetre'ns a les voluntats dels familiars? No, ens hem de fer responsables de les nostres expectatives.

3a) La Cinèsia: Llenguatge no verbal

La cinèsia, llenguatge no verbal, posa totalment al descobert els sentiments i delata la percepció que tens de la persona amb qui et relaciones. Quan converses amb una o vàries persones, reflecteixes i envies milers de senyals i missatges a través del teu comportament. →Dr. Hall. La gestió de la distància: zona íntima, zona personal, zona social, zona pública. →Característiques generals de la comunicació no verbal:

• La comunicació no verbal sol tenir una relació d’interdependència amb la interacció verbal.
• Els missatges no verbals tenen sovint més significació que els verbals.
• En qualsevol situació comunicativa, la comunicació no verbal és inevitable.
• En els missatges no verbals, la funció expressiva o emotiva predomina.
• A les diverses cultures, hi ha sistemes no verbals diferents.

Les nostres ànimes no comuniquen, en la comunicació no verbal comuniquen els cossos. La comunicació no verbal vol incitar a la interacció, però pot no ser recíproca. Estudi de la percepció de la corporalitat. Hi ha 5 disciplines que utilitzen la comunicació no verbal en les seves anàlisis: la psicologia, la psiquiatria, sociologia, antropologia i l’etologia.

La comunicació no verbal pot dur a terme diverses funcions relacionades amb la comunicació verbal:

• Suplir la comunicació verbal.
• Repetir-la.
• Contradir-la.
• Complementar-la.
• Accentuar-la.

c) Perfils de comunicació no verbal

Hi ha 3 tipus de persones:

• Extravertits: caminar segur, vitalitat corporal, mira fixament, no s'amaguen, dona la mà amb força i seguretat, manté el cos recte, gesticulació exagerada, distància entre individus curta.
• Introvertits: tímids, intenten passar desapercebuts, moviments suaus, no mira directament, moviments lents, incòmode a l'excés de proximitat.
• Apàtics: no tenen energia, desmotivats, mirada perduda, no es deixa agafar, es deixa caure, no gesticula, la quantitat de distància no li interessa.

4a) Jerarquia social

En una societat basada en una cadena de comandament, la jerarquia social es construeix en bona mesura a partir de les relacions, estatus, saviesa, diners...

b) Desigualtats socials

Les desigualtats socials han estat constantment presents en totes les societats i l'objectiu ha estat vèncer-les. Aquestes són inherents i resultat de l'acció humana (construïdes socialment) a l'hora d'organitzar-se per sobreviure. Suposa un context de competència i lluita en el qual es dóna un tracte diferent als individus (discriminació). No existeix una relació d'igualtat si un és dependent de l’altre. Les desigualtats es donen en tots els àmbits socials i individuals, en el moment que l'individu busca prestigi social, té la necessitat de ser reconegut socialment i l'ambició de posseir quantes més coses millor. Hi ha un factor d'igualtat en néixer, els bessons, tot i que quan creixen es diferencien i s'estableixen desigualtats. Hi ha una sèrie de variables que condicionen i estableixen sistemes de desigualtats:

• Individuals: característiques personals davant de la societat.

c) Estratificació social

L'estratificació és la divisió de la societat en grups, que caracteritzen els individus. Aquests mantenen una posició específica dintre dels grups que es creen i es mantenen dins de la trama social. Aquesta posició comporta haver d'assumir un rol social, és a dir, una sèrie de conductes i deures propis. Així doncs, els estrats són estàtics i determinen com la resta han de tractar-nos, segons l'estatus que s'ocupa en l'entramat social. Aquest estatus és la categoria o prestigi units a una classe social i a la possessió de certs trets personals que solen despertar diferent grau de reconeixement. Així doncs, l'estratificació social és la manera com es fa palès la desigualtat social en la distribució dels béns socialment valorats.

d) Tipus de desigualtats

Nom: porta a qüestions de gènere, origen...

• Estatus: determinada posició de l'individu dins la societat, fet que el limita en els seus hàbits i costums; l'individu passa a dependre de l'entorn social on es desenvolupa i es donen desigualtats per imitació, comparació…
• Gènere: diferenciació construïda social i culturalment dels éssers, relacionat amb el sexe d'aquests. La desigualtat de gènere es produeix pel sistema patriarcal que està establert, que genera una distribució desigual de poders i beneficis. S'assoleixen una sèrie de rols i funcions segons el sexe i així es creen estereotips, valoracions i jerarquies de gènere; a més, es duu a terme un control social perquè es compleixin aquests rols.
• Altres: edat, ètnia, entorn socioeconòmic...

• Socials:

• Economia - infraestructures
• Societat: establiment d'una jerarquia. Hi ha uns valors que ens encaminen cap als sistemes de desigualtat i d'estratificació

5a) Canvi social

El canvi social són transformacions observables en períodes de temps breus que afecten a l’estructura o funcionament de l’organització de la societat i modifica el curs de la seva història. Es pot seguir el seu desenvolupament i conèixer els resultats. S’observa en àrees geogràfiques o marcs socioculturals més limitats. És el resultat de l’acció històrica de certs actors en una societat.

El canvi social és:

• Fenomen col·lectiu. Afecta a les condicions de vida o a l’univers mental.
• Canvi d’estructura, es modifica l’organització social. S’han de poder indicar els elements que canvien i descriure aquestes modificacions.
• Identificable en el temps. S’ha de tenir un punt de referència en el passat. No es recupera.
• És permanent, no pot ser efímer o superficial. Afecta al curs de la història d’una societat.

Espai, desplaçament. Cada espai és diferent i la manera com s'actua en aquest també (actuacions diferents en cada entorn). Cadascun correspon a un context i ens identifiquem amb el que vivim directament.

És necessari establir: els sectors en els quals es dóna el canvi, com es dóna (el curs que segueix), el ritme en què es produeix, com s’interpreta (anàlisi dels factors), quins agents l’impulsen, com preveure els futurs canvis… S'entén com a canvi social la variació en les estructures socials (valors ètics i culturals, normes, símbols...) degut a forces internes i externes que afecten tant a l'individu com a la societat.

Els canvis poden ser perceptibles o no; ho són aquells que afecten a la rutina, però generalment els canvis no són perceptibles. Els canvis poden ser esperables, doncs s'entenen com un destí, són el fet d'anar resolent les situacions de cada moment.

El canvi social es produeix a diferent ritme en cada individu i societat, i amb diferents conseqüències per a cadascun d'aquests. El canvi social està estigmatitzat. Hi ha una distribució desigual dels recursos. Aquest és possible quan els estatus socials estan oberts i si hi ha opció a mobilitat social.

b) Evolució social

L'evolució social són transformacions en la societat durant un llarg període de temps. Canvis que s’observen en adoptar una perspectiva a llarg termini; és l’acumulació de molts canvis.

c) Procés social

El procés social és la seqüència d’accions que constitueixen el canvi. El procés ens explica el desenvolupament del canvi.

d) Factors, medis i agents de canvi

Factors de canvi: Elements d’una situació concreta que produeixen un canvi. Els factors de canvi poden ser subjectius (ideologia) o objectius (condicions econòmiques, socials i polítiques).

• Factors dominants
• Factors demogràfics
• Factor tècnic
• Factor econòmic
• Factor cultural
• Factor ideològic

Agents de canvi: grups que introdueixen, sostenen, fomenten, oposen… el canvi. L’acció social dels agents de canvi suposa les característiques pròpies d’una acció històrica.

• Elits:

• Elits tradicionals
• Elits religioses
• Elits tecnocràtiques
• Elits de propietat, pels béns que tenen.
• Elits carismàtiques
• Elits ideològiques
• Elits simbòliques

Medis d’acció utilitzats: Entrega de documents o redacció d’informes; Finançament als partits; Corrupció; Sabotatge d’acció governamental; Força o violència.