Anàlisi de les Teories Sociològiques sobre el Capitalisme

1.3.5. Max Weber

El capitalisme és el resultat d'una ètica particular. La recerca de la salvació, d'estar entre els elegits, es realitza mitjançant una ètica. L'acumulació de capital és l'únic mitjà per assolir la salvació. Les relacions de poder es fonamenten en la professionalitat i no només pel carisma personal i per la tradició.

1.3.6. Schumpeter

L'empresari en la societat moderna és el innovador, és qui s'atreveix a comercialitzar els últims avenços. A la llarga, ofegarà l'esperit empresarial, transformant-lo en buròcrata d'una gran organització. Les corporacions industrials monopolitzaran el mercat.

1.3.7. Tönnies

En la societat es donen dos tipus de relacions socials: les comunitàries, més instintives i guiades pel sentiment, i les associatives, més racionals i calculadores. Les relacions comunitàries s'estructuren en grups on hi ha una afinitat emocional: família, clan, amics, i en les societats rurals. Les relacions associatives són bàsicament competitives, donades pels interessos econòmics i de poder, típiques de les organitzacions econòmiques i polítiques, les quals predominen en les societats urbanes i industrials.

Herbert Spencer: la lliure iniciativa dels individus és característica de les societats més evolucionades. Destacava que la cooperació voluntària i espontània, fruit de l'encontre dels interessos individuals és fonamental.

Globalització: per una banda, és el procés de deslocalització de les empreses a la recerca d’àrees econòmiques amb uns costos menors. En segon lloc, el canvi tecnològic que han provocat les telecomunicacions ha impulsat un nou capitalisme financer, on el benefici no prové per via industrial. Tercer, un procés d’homogeneïtat cultural important, liderat per Occident, sobretot per EUA, a través de la seva indústria cultural. La globalització es caracteritza per l’estratègia de jugador global que realitzen les multinacionals en uns mercats oligopolitzats.