Anàlisi Text Descartes: La Cera i el Coneixement

Selectivitat Filosofia: Descartes (Setembre 2010)

Què és, doncs, allò que coneixíem amb tanta distinció en aquell tros de cera? Certament, no pot ser res del que he notat mitjançant els sentits, ja que totes les coses percebudes pel gust, l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda han canviat i, malgrat tot, continua havent-hi la mateixa cera. Potser és el que ara penso, això és: que la cera no era ni aquesta dolçor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sinó tan sols un cos que poc abans se’m manifestava sota aquestes formes i, ara, sota unes altres. Però, què és, parlant amb precisió, el que jo imagino quan la concebo d’aquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no pertanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, només alguna cosa extensa, flexible immutable. […] Però, què és aquest tros de cera que només pot ser comprès per l’enteniment o per l’esperit? Sens dubte, és el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, és el mateix que conec des del començament. Ara bé, el que cal remarcar amb força és que la percepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació (i no ho ha estat mai, tot i que abans ho semblés), sinó una inspecció de l’esperit […].

René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II

1. Expliqueu les idees principals [2 punts]

• Els sentits no ens permeten conèixer la naturalesa d’un tros de cera, car allò que ens indiquen els sentits canvia.
• Coneixem què és el tros de cera només per l’enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació.

2. Expliqueu el significat de mots [1 punt]

• a) «distinció»
• b) «esperit»

3. Percepció del tros de cera i l'esperit [3 punts]

Per què afirma Descartes que «el que cal remarcar amb força és que la percepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació […], sinó una inspecció de l’esperit»? (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

• Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement.
• Claredat i distinció com a marques del coneixement.
• Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera.