Anàlisi de les Transformacions Agràries i Econòmiques a Europa

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Malthus: Els recursos creixen en progressió aritmètica i la població en progressió geomètrica. Si no es controla la natalitat, es produirà fam per manca de recursos.

Antimaltusianisme: Ester (sense progressió demogràfica no hi ha canvi tecnològic).

Característiques del règim senyorial:
  • Petita explotació pagesa.
  • Nivell tecnològic baix amb innovacions en l’Europa nord-occidental.
  • Limitacions en la comercialització.
  • Servitud de la gleba.
Emfiteusi: Contracte de natura feudal que facilita l’estabilitat del pagès a la terra, a canvi de rendes senyorials. Implica la divisió de dominis o propietats: el domini o propietat útil que té el pagès enfiteuta i el domini directe o propietat eminent que conserva qui fa el contracte –generalment un senyor– i aquest grau de propietat li permet obtenir una renda anual en forma de censos i parts de fruits. En el cas de venda del domini útil per part del pagès enfiteuta, qui té el domini directe pot comprar el domini útil en primera instància o autoritzar la transacció, percebent un lluïsme que es fixa com una proporció sobre el preu. El comprador del domini útil ha de pagar el preu acordat amb el venedor i, a més, el lluïsme al senyor. La durada de l’emfiteusi pot ser des de dues o tres generacions a l’edat mitjana fins a la perpetuïtat, generalment més freqüent a l’edat moderna.
Transformacions agràries a l’edat moderna:
  • Segona servitud a Europa oriental.
  • Manteniment del règim senyorial a Europa occidental en general, malgrat la pèrdua de poder adquisitiu de la renda senyorial.
  • Transició cap al capitalisme a Anglaterra i Holanda.
Protoindústria segons Franklin Mendels: Treball fet a casa per part dels membres de la família → indústria rural dispersa, gran creixement a partir del segle XVII pels preus de les manufactures a la baixa i salaris reals a l’alça, la qual cosa implica que es busqui mà d’obra més barata al camp on no hi ha gremis que controlen la producció i els salaris, principalment al sector tèxtil però no exclusivament. Empresaris – comerciants que aporten les eines i la primera matèria, donen una remuneració (no salari) a les famílies segons el fil o teixit produït, exportació fora de la regió: mercat nacional (interior) i internacional, especialització manufacturera regional ⇒ intercanvis entre regions agràries [que venen una part important de la seva producció agrària] i regions manufactureres [petits pagesos que necessiten ingressos complementaris] ⇒ impuls a la comercialització, protoindustrialització com a fenomen regional, emancipació del capital industrial respecte del capital comercial.
Transició cap al capitalisme: Es basa, en general a Europa, en factors interns com hem vist en el cas anglès, tot i que, en ocasions, el paper del comerç hi pot jugar un paper important. La burgesia implicada en el comerç amb Europa oriental (segona servitud) o amb les plantacions de canya de sucre de Centreamèrica (treball esclau) no contribueix al desenvolupament del capitalisme en aquelles societats, mentre sí que ho fa la burgesia comercial anglesa o els empresaris-comerciants impulsors de la protoindústria a Anglaterra, Flandes i altres regions europees.

Entradas relacionadas: