Anàlisi Urbana: Corrents, Processos i Morfologia a Espanya

Anàlisi Urbana: Corrents, Processos i Morfologia

Corrent humanístic: Als anys 70-80, utilitzen la microescala, estudien sentiments i vivències dels ciutadans i relacions afectives d'ells amb llocs vinculats a la seva existència. Va ser una interpretació marxista de l'espai. L'element principal d'estudi és a partir d'una hipòtesi temàtica, per exemple, el preu del sòl.

Teoria social crítica: Interpreten l'espai urbà com a producte social. Es fan estudis de consciència social que intenten identificar les arrels de les desigualtats espacials.

Procés urbà: Són inseparables de l'evolució social, econòmica i progrés tècnic. Han estat sempre la forma més avançada d'organitzar ciutats, sobretot aquelles amb més recursos econòmics, major capacitat tecnològica... La ciutat s'ha transformat al llarg de la història.

Sistemes urbans: Part del sistema d'assentaments que té característiques urbanes donades per les característiques formals o físiques o per la seva funcionalitat. Funcionament unitari, estructura composta per conjunt d'assentaments amb funcions supralocals en un espai unitari. Les funcions que atrauen o generen fluxos que superen els límits administratius d'aquella ciutat. El sistema urbà segueix pautes d'ordenació interna estructurada en nivells jeràrquics on cada ciutat té funcions urbanes progressivament més especialitzades que serveixen a àmbits d'extensió creixent.

La Bombolla Immobiliària a Espanya

A Espanya, 3 de 10 aglomeracions metropolitanes més denses són espanyoles. Espanya és un país amb molts habitatges buits i amb un major nombre d'habitatges secundaris degut al boom immobiliari i per la creació de la bombolla immobiliària. S'ha definit com la "cumbre de la bombolla immobiliaria mundial". Neix entre 1997 i 2007, tant és la gravetat que les publicacions que parlen d'ella l'arriben a tractar com un tsunami o tumor. Tercer boom immobiliari a Espanya, bombolla immobiliària 1998-2006. Causes: favorable conjuntura macroeconòmica, crisi bursàtil 2000-03, conversió de la vivenda en actiu refugi i successives rebaixes del tipus d'interès. Quan va faltar liquiditat internacional el model immobiliari espanyol centrat en inflar la bombolla especulativa, va entrar en crisi. L'augment de l'habitatge està un poc relacionat amb l'augment de població. El factor principal està en el valor atorgat a la vivenda com a inversió especulativa. La demanda d'habitatge com a inversió provoca una pujada de preus per increment de la demanda. Això provoca que la inversió en habitatge sigui més atractiva provocant una major demanda d'habitatge en inversió. Els efectes de la bombolla immobiliària pel territori ha estat nefasta degut a l'artificialització del sòl durant el tercer boom.

Morfologia i Estructura Urbana

L'estructura urbana són elements formals i funcionals que són primordials en la conformació d'una ciutat i de la perifèria. Quan es parla d'estructura urbana es fa referència a que el nucli urbà és un "ente" articulat i organitzat en diferents àrees urbanes. Les diferents formes urbanes són el resultat de processos de producció, consum i intercanvi que es dona en les diferents formacions socioeconòmiques i en diferents períodes històrics. La morfologia urbana estudia les formes urbanes que ha anat evolucionant al llarg de la història per impacte de diferents agents. La morfologia urbana s'encarrega d'estudiar el plànol, l'edificació i usos del sòl.

Plànol i Trama Urbana

Inicialment eren camins més antics i més coneguts. 3 enfocaments: sistemes bàsics de planta urbana: irregulars radiocèntrics, rectangulars o en quadrícula. Fases principals del creixement de la ciutat.