Anàlisi de La Vicaria de Fortuny: Estil, Tècnica i Significat

La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi d'una Obra Clau del Realisme

Fitxa Tècnica i Context de l'Autor

Títol: La Vicaria
Autor: Fortuny i Marsal, Marià
Datació: 1867 – 1870

Marià Fortuny, format en l'escola dels natzarens, va rebre grans influències de la seva estada a Roma, on va copiar els clàssics renaixentistes i barrocs, fins que va reaccionar per crear el seu propi estil. La Diputació de Barcelona el va enviar a Àfrica perquè prengués apunts sobre la guerra, i allà va recollir experiències per pintar una de les seves obres més valuoses, juntament amb La Vicaria: La Batalla de Tetuan. Tal com va fer Delacroix, va descobrir la llum i el color del continent africà, una influència que no deixaria de banda en el futur. Un breu pas per Madrid li va permetre estudiar la pintura del Museu del Prado. Les composicions de grup de Velázquez i Goya el van inspirar per a la composició de La Vicaria, obra que va presentar a París el 1870.

Estil: Realisme
Tècnica: Oli
Suport: Taula; 60 cm x 94 cm
Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona

Anàlisi Tècnica i Formal de La Vicaria

Tècnica i Suport

La tècnica emprada és oli sobre fusta. La pinzellada és molt solta, a base de petites taques de color. Hi ha un predomini del color per sobre de la línia, amb una gamma cromàtica molt àmplia on destaquen els colors càlids per sobre dels freds.

Llum i Detallisme

La llum queda bastant repartida per tot el quadre, tot i que hi ha un finestral a l'esquerra del qual la llum no sembla provenir directament. L'obra destaca per un gran detallisme i minuciositat (preciosisme), que es pot apreciar en nombrosos elements com els vestits, la decoració de la vicaria, les reixes o la làmpada.

Composició

La composició és asimètrica, ja que l'escena principal no es troba al centre de l'obra, sinó que queda desplaçada a l'esquerra. En canvi, hi ha una concentració més gran de personatges a la part dreta. Es tracta d'una composició oberta, on predomina la línia vertical (personatges drets, cadira, reixa, làmpada, etc.) per sobre de l'horitzontal (banc, taula, etc.).

Profunditat i Moviment

La profunditat s'aconsegueix amb la disposició dels personatges, la reixa calada, l'enrajolat del terra i l'arcada. Hi ha un espai buit molt gran a la part davantera que ajuda a potenciar la perspectiva lineal. El punt de fuga se situaria on es signen els papers.

L'obra té dinamisme gràcies a l'actitud de diàleg i als gestos dels personatges, transmetent una expressivitat serena. El tractament de la figura humana és amable.

Característiques Estilístiques del Realisme en Fortuny

• Refús de la bellesa arquetípica.
• Plasmació naturalista, antiacadèmica i anticlàssica.
• Representació directa i realista de la societat.
• El color desplaça el dibuix i mostra les pinzellades.
• Disposició casual de les figures.
• Mostra el treball i el treballador com a nou "heroi".

Interpretació de La Vicaria

Funció de l'Obra

Quadre realitzat per a la venda i exposat en galeries i salons per a la posterior comercialització a particulars. Tenia una funció decorativa i era accessible al públic, fins i tot des de l'aparador, sent visible des del carrer.

Contingut i Significació

Contingut (Tema)

Es tracta d'una escena costumista, un casament burgès. Sembla inspirat en un dels molts esdeveniments de la vida de l'autor, que es va casar, i podria tenir un caràcter autobiogràfic.

Significació (Missatge)

Fortuny enfoca el tema d'una manera moderna, tractant un aspecte quotidià. És un quadre de dimensions reduïdes, que el fa més íntim i proper.