Anàlisi de 'El violoncel·lista' de Bragaglia (1913)

El violoncel·lista, A. G. Bragaglia, 1913

Ordre de lectura i recorreguts visuals

La imatge es centra en l'acció d'un violoncel·lista tocant el seu instrument. De fet, l'important no és qui executa l'obra, ja que el fotògraf ens oculta a l'ombra mitja cara de l'artista, sinó la mateixa execució de la peça. Bragaglia posa èmfasi en el moviment constant de les mans sobre les cordes i l'arc. La lectura és clarament vertical, ja que va de la cara de l'artista desconegut cap avall, passant per les diferents mans que interpreten la música. En primer pla tenim les cordes i l'arc, en segon pla, malgrat que borroses, les mans, i finalment en un tercer pla de lectura el violoncel·lista. Al fons, un decorat negre, potser unes cortines, sense cap pes visual.

Estructura dels elements

Es tracta d'una estructura totalment clàssica on l'element principal a destacar és situat pel fotògraf just al centre de la imatge. Artista i instrument reben tot el pes de la composició sense cap element aliè que distregui la mirada.

Valoració cromàtica

Es tracta d'una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament per reforçar la idea de naturalisme i situació espontània (optar pel blanc i negre l'any 1913 ja indicava una voluntat creativa, ja que des de 1907 era factible la fotografia industrial a color). La gamma de grisos permet establir diferents plans de comprensió, destacant l'encreuament de les cordes fixes i estables, perfectament definides, amb l'arc en constant moviment.

Textures

Podríem destacar bàsicament tres tipus principals de textures. La primera és la de les cordes i l'arc, que desprenen una mena de brillantor que les fa coprotagonistes de l'instant. La segona textura destacable seria la de les mans borroses i indefinides, que semblen tenir una vida pròpia, contrastant vivament amb la total quietud del rostre i cos de l'artista i de la caixa de l'instrument. L'última seria la del fons de la fotografia, on es fonen el vestit fosc del músic amb les cortines que li serveixen de decorat.

Fotografia analògica i fotomuntatge

El fet de poder observar quatre mans i un arc en moviment ens indica clarament que l'autor ha utilitzat la tècnica del fotomuntatge per aconseguir superposar diversos instants diferents de la mateixa acció. L'autor, un dels precursors d'aquesta tècnica, utilitza el procediment fotogràfic de superposar diferents negatius, amb la intenció de mirar de captar la idea del moviment i mirar de transmetre-la a l'espectador. D'aquesta manera, s'aconsegueix destacar precisament aquelles parts d'un objecte o persona que durant la realització de successives fotografies varien de posició, en aquest cas les mans i l'arc, mentre que el cos de l'artista i la caixa de l'instrument semblen completament quiets. L'ús del fotomuntatge va ser, en els inicis de la fotografia, la principal forma de creació artística dels fotògrafs que volien anar més enllà del retrat naturalista de la realitat. D'aquesta manera, se sacrificava versemblança per guanyar expressivitat.