Anàlisi de la Volta de la Capella Sixtina

La Volta de la Capella Sixtina

Documentació general

Títol: La Volta de la Capella Sixtina
Autor: Miquel Àngel (1475-1564)
Cronologia: 1508-1512
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Tècnica: Fresc
Suport: Mur; 13,7m x 39m
Localització original i actual: La Capella Sixtina del Vaticà a Roma

Estil

Miquel Àngel no es considerava un pintor, era sobretot escultor. Per tant, formalment el seu dibuix-pintura, conserva la inspiració de la seva escultura. Normalment treballava sol i preparava detalladament el dibuix de cada figura, perquè entenia l'execució d'una pintura com una lluita contra tot el que és matèria, per alliberar la imatge i l'espiritualitat. El papa Juli II li va encarregar la decoració d'aquesta volta. L'artista, que havia pintat molt poc i no dominava la tècnica del fresc, va acceptar a contracor, convençut que era una mala jugada de Bramante per ridiculitzar-lo. Miquel Àngel pinta més de tres-cents cossos humans en una seqüència unitària, organitzada en un sistema de marcs articulats, representant el principi de la humanitat.

Descripció

L'espai s'estructura a partir d'una base de deu falsos arcs faixons, quedant subdividit en 9 sectors transversals, que degut a la intersecció de falses cornises, creen tres registres o espais. Arrancant de la paret, trobem dotze llunetes i vuit triangles o petxines. El registre central, per tal d'evitar la monotonia, alterna requadres de dues amplades: 5 petits i 4 grans. Separació de la llum i les tenebres: amb els braços i mans cap al darrere, separant la llum de les tenebres. La creació dels astres: El creador apareix en dues imatges diferents i simultànies: l'una vista de front, amb els braços estesos amb un gest d'autoritat envoltat d'àngels, i l'altra d'esquena amb un mantell agitat pel vent, i descrivint un gir amb relació a l'espectador. 3r. Requadre: La figura de Déu, representada de front, amb els braços estesos cap al davant i amb els palmells oberts. 4t. Requadre: Creació d'Adam. Déu s'atansa al món desolat i buit d'Adam. La mà esquerra d'Adam que sembla que es mou i la dreta de Déu que té el dit índex en extensió són símbol de la creació. 5è. Requadre: Creació d'Eva: Representa Déu de perfil, fent sortir Eva d'una costella. Exposa al mateix temps els episodis de la temptació, on la serp cargolada a l'arbre té cap i tors de dona, i l'expulsió dels primers pares. Contrasta la bellesa dels nus d'abans del pecat, amb la vergonya que mostren els cossos després del pecat. 7è. Requadre: Sacrifici de Noè. Ofereixen en sacrifici animals. 8è. Requadre: Diluvi universal: s'articula amb una sèrie d'episodis: en un terreny més elevat, al darrere l'arca que comença a navegar, la barca al mig, la tenda amb el grup de refugiats. Pel seu dramatisme i falta d'unitat, és un preludi del Judici Final. 9è. Requadre: Noè ebri: Noè, que es va embriagar de manera involuntària del seu vi. Unes figures tapen la seva nuesa. Descripció dels registres laterals: als registres i en correspondència amb els requadres petits, trobem tota una sèrie de monumentals figures masculines i femenines (Profetes i Sibil·les). Estan representats set Profetes i cinc Sibil·les, de forma alternativa, quedant cara a cara asseguts en trons de marbre, amb nens marmoris. Cadascuna té dos acompanyants jovents "putti" que porten les taules, llegeixen o escriuen. Sobre aquests nens marmoris i flanquejant els requadres petits trobem dos joves nus ("ignudi") que lliguen al sostre garlandes i medallons daurats. Sumant en total 20 "ignudi". Triangles o petxines, i les llunetes a la part baixa d'aquests, on es representa els avantpassats de Crist. Al damunt dels triangles trobem dos nus de bronze.

Anàlisi formal

Elements plàstics

Tècnica: La volta és una pintura mural realitzada al fresc. Es requereix rapidesa, en el disseny i en l'ús del color. Totes les figures de Miquel Àngel estan prèviament dibuixades. Podríem dir que es dóna un predomini del dibuix sobre el color. Però les recents restauracions posen de manifest uns colors brillants i lluminosos, que ens fan opinar que es dóna un equilibri entre l'ús del dibuix i el color. En quant al color, direm que en els frescos s'estableix una harmonia i equilibri entre els colors càlids: rosats, marrons, grocs, que ressalten sobre els freds: blaus, verds, grisos i violeta (colors litúrgics). I els colors no són plans, sinó que presenten un cert clarobscur.

Composició

La composició és unitària, preval el conjunt per sobre de la individualitat de cadascuna de les figures, i s'articula en una composició arquitectònica simulada. Les figures semblen voler alliberar-se del marc espacial, però encara són composicions tancades. Com a esquemes compositius podem dir: que als requadres de la creació dominen línies corbes i el·líptiques. A la creació d'Eva, al sacrifici de Noè i a Noè ebri, domina una composició més aviat triangular. Al pecat i expulsió del Paradís, trobem una composició de simetria-balança. I finalment, en el Diluvi Universal, la falta d'unitat dóna dramatisme a la composició. La llum és bastant natural i uniforme, amb uns certs efectes de clarobscur en certs plecs dels vestits i detalls. Per crear profunditat i volum: les figures són entrellaçades amb escorços, i amb una plenitud anatòmica que es basa en proporcions gegantines que augmenten a mesura que s'avança vers l'altar. Tot això, juntament amb un cert contrast de clarobscur i una perspectiva aèria dels colors freds del fons, aconsegueix donar volum. A nivell expressiu, l'interessa representar l'esplendor corporal expressat a través d'una musculatura quasi sobrenatural. Tensió ("terribilità"). El moviment és contingut, a punt d'esclatar, on l'esperit es vol alliberar de la matèria.

Interpretació

Temàtica

Iconografia bíblica: arrencant des de les parets, a les llunetes es mostren els avantpassats reials de Crist. Set profetes, que apareixen a l'Antic Testament, i cinc sibil·les, sacerdotesses de tradició grega, equivalents paganes dels profetes. Nou franges rectangulars, dins de les quals representa passatges del llibre del Gènesi: La separació de la llum i les tenebres, la creació dels astres, la separació de les terres i les aigües, La creació d'Adam, La creació d'Eva, el pecat original i l'expulsió del Paradís, el sacrifici de Noè, El diluvi universal i L'embriaguesa de Noè. ("Ignudi") medallons amb una representació de l'Antic Testament a cadascun. En definitiva, en la volta de la Capella Sixtina s'hi desenvolupa un immens programa iconogràfic del món cristià i del pagà que resumeix la història de la salvació, des de la creació del món i de l'home fins a la vinguda de Crist.

Contingut i significació

L'encàrrec de decorar amb frescos la Volta de la Capella Sixtina, el Papa Juli II el va confiar a Miquel Àngel el 1508. Per primera vegada la concepció doctrinal és la de l'artista que realitza l'obra en total llibertat i soledat. A la volta de la Capella Sixtina va realitzar un programa religiós, que expressa la fusió de la teologia hebrea i la cristiana amb les idees contemporànies neoplatòniques. La creació d'Eva simbolitza la creació de l'Església.

Funció

La volta de la Capella Sixtina, acompleix una funció religiosa-humanística: manifest de les idees neoplatòniques; i política: ja que el programa va agradar al seu patrocinador Juli II (que estava en guerra contra les tropes estrangeres i heretges) perquè volia donar a entendre mitjançant aquestes metàfores teològiques el seu triomf sobre els enemics.