Anàlisi de "Vuelo de Brujas" de Goya: Simbolisme i Interpretacions

Francisco de Goya: "Vuelo de Brujas" (1797/1798)

Pintura al oli sobre llenç, 43.5 cm x 30.5 cm. Museu del Prado, Espanya.

Descripció Denotativa

• Sobre un fons fosc i muntanyenc, apareixen tres personatges flotants denominats "estriges", éssers l'entreteniment dels quals resideix a succionar la sang humana, en aquest cas de l'home que porten en volandas (sobre el qual també es creu que insuflen aire, cosa apreciable en les seues unflades galtes), al mateix temps que volen creant gran soroll i tempestat.
• Respecte a les seues indumentàries, si bé mostren un tors nu, en elles s'albiren faldes i tocats amb capirots en forma de mitra, denominats "corozas", en al·lusió al Sant Ofici, decorats amb xicotetes serps.
• En la part inferior de l'obra s'aprecien dues figures abillades com a llauradors, els qui, una vegada arribats al cim de la muntanya, es troben en l'intent de defensar-se del mal d'ull que la presència d'aquests els podria causar.

Interpretació Connotativa

• Es tracta d'una obra fosca, que avança elements que el surrealisme desenvoluparà més tard en la història de l'art. Els colors foscos i la imatge tètrica d'uns éssers succionant una víctima davant el terror dels personatges que veuen l'escena transmeten por i tensió. L'obra suposa un manifest en contra de la superstició i la ignorància; una obra que Goya pinta per als ducs d'Osuna, especialment sensibles amb les idees del progrés i de la Il·lustració.
• Els dos homes, que procedeixen de les tenebres, són representants d'una societat atemorida i supersticiosa. Al costat d'ells es col·loca el ruc, qui dins de l'obra goyesca va constituir un símbol de la ignorància que assolava a l'Espanya de l'època. A més, oculten o aparten els seus rostres del focus de llum, de la claredat, de l'oposició a les tenebres; fins i tot un d'ells que es cobreix el rostre amb la seua manta, està realitzant amb les seues mans el gest de la "higa" contra el mal d'ull.
• L'escena que ocorre sobre els seus caps es pot interpretar en una clau que va més enllà d'una pràctica llegendària de bruixeria. Els individus, amb les galtes unflades, no estan xuplant la sang de la seua "víctima" sinó que insuflen el seu alè i coneixement, qualitats que venen representades per les serps de les seues mitres. Es tracta d'una interpretació de l'escena en clau maçònica, cercles amb els quals es relacionaven molts dels amics il·lustrats de Goya.