L'Anarquisme a Espanya: Orígens, Expansió i Acció Directa
Enviado por gonzogarcia13 y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,4 KB
L'Arribada de la Primera Internacional a Espanya
Després del triomf de la Revolució del 1868, va arribar a Espanya un enviat de l'AIT, Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i Barcelona per crear-hi els primers nuclis d'afiliats a la Internacional. Fanelli, que era membre d'una organització anarquista, va difondre els ideals anarquistes com si fossin els de l'AIT. Els primers afiliats espanyols van creure que el programa es basava en els principis generals de la Primera Internacional, fet que va contribuir a l'expansió i a l'arrelament de les idees anarquistes entre el proletariat català i la pagesia andalusa.
A partir de 1869, les associacions obreres es van difondre per tota Espanya. En el primer congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es van adoptar acords clarament concordants amb la línia anarquista de l'obrerisme i s'hi va definir la vaga com l'arma del proletariat.
Corrents i Evolució de l'Anarquisme Espanyol
L'any 1881, la secció espanyola de la Internacional va canviar el seu nom pel de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) a causa de la necessitat d'adaptar-se a la nova legalitat, que prohibia les organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l'estranger. La nova federació va augmentar el nombre d'afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu.
Els desacords dins d'aquesta organització i la repressió constant sobre el moviment obrer i pagès van afavorir que una part de l'anarquisme optés per l'acció directa i organitzés grups autònoms revolucionaris amb l'objectiu d'atemptar contra els fonaments del capitalisme. Es van produir atemptats contra personatges cabdals de la vida política, com les bombes al Liceu i contra la processó de Corpus de Barcelona. L'anarquisme va ser acusat d'estar darrere de La Mano Negra.
Els atemptats anarquistes van ser seguits d'una gran repressió i van provocar una espiral de violència (acció/repressió/acció). El moment culminant va ser el Procés de Montjuïc, quan van condemnar i executar cinc anarquistes. La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de l'anarquisme entre els partidaris de l'acció directa i els qui propugnaven una acció de masses.