Anatomia de les Articulacions: Glenohumeral i Genoll

Glenohumeral: És la articulació que té major amplitud de moviment i, per això, és més inestable (és més fàcil de luxar). Hi ha una gran incongruència, solventada pel rodet. És de tipus diartrosi (moviments variats) i enartrosi (3 eixos). Estructures estabilitzadores passives: són 4, 3 a la cara anterior de la càpsula i 1 a la part superior.

• Tendó llarg del bíceps braquial: neix a dins de l’articulació, surt pel cap de l’húmer per dins la corredera bicipital.
• Lligament glenohumeral superior, mig i inferior.

Estructures actives d’estabilització: (manegot dels rotadors). Poca congruència de les superfícies òssies: Congruència (superfícies òssies petites amb grans). Incongruència al cap de l’húmer. Hi ha un rodet (glenoïdal): superfície cartilaginosa que la fa més congruent (fibrocartílag). Manegot dels rotadors: Són 4 músculs que tenen inserció a l’escàpula (proximal) i a l’húmer (distal). Són fonamentals per a l’estabilitat de l’articulació.

• Múscul subescapular: té l’origen a la cara anterior de l’escàpula i va a parar a la cara anterior de l’húmer (troquí).
• Múscul supraespinós: ve de la fossa supraespinosa (a sobre de l’espina), passa per sobre de la càpsula articular i va a parar al lateral de l’húmer (troquiter).
• Múscul infraespinós: ve de la fossa infraespinosa (per sota de l’espina de l’escàpula), passa per la part dorsal de la càpsula articular i té inserció al troquiter de l’húmer.
• Múscul rodó menor: ve de la vora externa de l’escàpula, passa per darrere de l’escàpula i té inserció al troquiter de l’húmer.

Genoll: Superfícies òssies: 2 còndils femorals (fèmur), cara posterior de la ròtula, 2 còndils tibials. Hi ha una càpsula que engloba la ròtula i està adherida a la tíbia i al cap del peroné. Dins d’aquesta hi ha les estructures intraarticulars: 2 fibrocartílags i 2 lligaments. Lligaments creuats:

• Anterior: s’insereix a la part anterior de la cresta intercondílea de la meseta tibial (distal) i l’altre extrem va al còndil femoral extern (proximal). Funció: evita que la tíbia marxi endavant (calaix anterior del genoll).
• Posterior: s’insereix a la part posterior de la cresta intercondílea de la meseta tibial (distal) i l’altre extrem va al còndil femoral intern (proximal). Funció: evita que la tíbia marxi endarrere (calaix posterior del genoll).

Menisc: fa congruents els còndils femorals i tibials. Està adherit als còndils tibials. La ròtula sempre té contacte amb el fèmur. Funcions: repartir la càrrega i amortitzar les flexions del genoll amb la seva capacitat de desplaçar-se. Lligaments extrarticulars i intrínsecs: (reforços de la cama).

• Lligament lateral intern: s’insereix del fèmur a la tíbia. Evita el VALGO.
• Lligament lateral extern: s’insereix a l’epífisi distal del fèmur i al cap del peroné. Evita el VARO.

L’articulació del genoll és una articulació doble condílea, amb 2 eixos:

• Eix transversal: flexió i extensió.
• Eix longitudinal: rotació (només si el genoll està en flexió).

Músculs estabilitzadors del genoll: són músculs que travessen l’articulació del genoll perquè el genoll necessita més “consistència”.

• Pla frontal posterior: isquiotibials, bíceps femoral, semitendinós, semimembranós, bessons i formen el ROMB POPLITI.
• Pla frontal anterior: per davant: quàdriceps, gran estabilitzador per la part anterior. Ròtula avall (flexió) i amunt (extensió). Per la vora interna: recte intern i sartori.
• Pla sagital: sartori, recte intern i semitendinós que formen la PATA DE GANSO.