Anatomia de la Cavitat Bucal: Ossos, Articulacions i Glàndules

Anatomia de la Cavitat Bucal

1. Esquelet Ossi

1.1 Maxil·lar Superior

Forma part de la porció superior de la boca, que conforma juntament amb l'os palatí l'arcada superior. Es tracta d'un os doble de forma quadrangular, encara que una mica aplanat de fora cap endins.

1.2 Os Palatí

És un os doble, és a dir, n'hi ha un de dret i un altre d'esquerre que s'uneixen entre si per formar, juntament amb el maxil·lar, l'esquelet ossi del paladar, també anomenat volta palatina. S'articulen amb els ossos maxil·lars per davant i entre si en línia mitjana.

1.3 Mandíbula

És un os únic, mòbil gràcies a l'articulació que estableix amb el crani i que es denomina articulació temporomandibular (ATM). S'hi distingeixen una zona central o cos, dues de laterals i dues ascendents.

• Al cos destaca una zona situada a la part més anterior anomenada símfisi mentoniana.
• A les branques horitzontals destaca la presència d'un orifici anomenat mentonià.
• En el cos i en les branques horitzontals es troben l'os alveolar i els alvèols dentaris.
• Les branques ascendents presenten zones d'inserció muscular per a músculs masticatoris, com el masseter.
• Còndil de la mandíbula: és una zona allargada situada en el lloc en què la mandíbula s'uneix al crani i que en permet el moviment per mitjà de l'articulació temporomandibular.
• Escotadura sigmoïdal: és una zona enfonsada situada entre les dues elevacions. Separa el còndil de l'apòfisi coronoides. És un lloc per al pas dels vasos sanguinis i nervis.
• Apòfisi coronoides: és el lloc on s'insereixen fibres d'un múscul masticatori important, com per exemple el múscul temporal.

2. Articulació Temporomandibular (ATM)

Es tracta d'una articulació mòbil que està formada per dues superfícies articulars, com són el còndil del temporal i el còndil de la mandíbula.

La superfície articular del temporal no s'adapta directament al còndil mandibular sinó per entremig d'un menisc (estructura menys dura que l'os que, en col·locar-se entre els còndils, permet que aquesta articulació pugui funcionar correctament.

Els dos còndils estan units per una càpsula articular i dos lligaments laterals.

L'articulació temporomandibular (ATM) funciona simultàniament i realitza, gràcies a l'acció muscular, els moviments d'obertura i de tancament de la boca.

3. Esquelet Tou de la Cavitat Bucal

3.1 Glàndules Salivals

Són les encarregades de produir saliva, que és un líquid amb múltiples funcions com la de la digestió i la defensa d'infeccions.

Es classifiquen segons la seva mida:

• Glàndules salivals majors: són les més grans i importants. Són totes parells i es distingeixen:
  • Glàndules paròtides: situades als costats de la branca ascendent de la mandíbula. El seu conducte principal (Stenon) drena a la paret de les galtes a nivell dels molars superiors. Produeix saliva líquida (serosa).
  • Submaxil·lars: es troben situades a la superfície interna mandibular a cada costat. El seu conducte (Wharton) s'obre a la mucosa del pis de la boca. Produeix saliva mixta, és a dir, serosa i mucosa.
  • Sublinguals: situades a l'espessor del pis de la boca. A diferència de les paròtides i submandibulars, no tenen un sol conducte excretor sinó molts i la secreció l'aboquen al mateix lloc que la glàndula submandibular o directament al sòl de la boca. La seva secreció és bàsicament mucosa.
• Glàndules salivals menors: estan distribuïdes per tota la boca, sobretot al llavi, paladar, llengua i galtes.