Anatomia del Cervell: Escorça Cerebral, Diencèfal i Més
Clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,63 KB
Escorça cerebral: És la part més externa del cervell, amb un gruix de 2-3 mm. Està composta per circumvolucions formades per fenedures que, si són superficials, reben el nom de solcs, i si són profundes, cissures.
Aquestes cissures separen l'escorça en diferents espais:
- La cissura interhemisfèrica: divideix l’escorça en dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals, unides per un feix de fibres nervioses que reben el nom de cos callós (substància blanca). Aquests hemisferis, a més, es subdivideixen en 4 lòbuls.
- La cissura lateral o de Silvi: separa el lòbul temporal del lòbul frontal.
- La cissura central o de Roland: separa els lòbuls frontal del parietal.
- La cissura perpendicular externa o parietoccipital: separa el lòbul occipital del parietal.
Les principals funcions d’aquesta escorça s’agrupen en:
- Àrees sensorials: Capten sensacions pels sentits.
- Àrees motores: duen a terme moviments voluntaris.
- Àrees d’integració: integren sensacions amb altres funcions.
- Consciència.
- Llenguatge.
- Memòria i aprenentatge.
- Personalitat.
Diencèfal
És la part més antiga del cervell, situada a la base, per sota dels hemisferis. Malgrat estar a l’interior, està format per diversos nuclis de substància grisa. Els nuclis del diencèfal que estudiarem són:
El tàlem, l’hipotàlem i la hipòfisi.
Tàlem
És el nucli més gran de l’encèfal, situat immediatament sota el cos callós. Organitza de forma inconscient la transmissió i recepció de la informació sensorial a l’escorça cerebral fins al tronc encefàlic i la medul·la espinal, intervenint en:
- Les sensacions.
- Les emocions (estat anímic): agraïment o desagraïment.
- Capacitat de despertar, atenció i alerta.
- Reflexes complexes.
Expressa les seves respostes a través de l'hipotàlem i les sensacions rebudes a l’escorça.
Hipotàlem
Es troba sota el tàlem i pesa menys de 7 grams. És l’estructura límbica més central i de menor tamany. Controla moltes funcions, per la qual cosa se l’ha denominat el “guardià del cos”. Les funcions més destacades són:
- Les activitats més automàtiques (viscerals) de l’organisme:
- Estats de son-vigília.
- Homeòstasi (equilibri de l’aigua i la Tª corporal).
- Necessitats d’aliment, beguda i sexe.
- Connexió sistema nerviós-endocrí. Control del sistema endocrí, constituït per glàndules secretores d’hormones distribuïdes per diferents parts de l’organisme.
- Conductuals.
- Motivació.
- Emoció.
Hipòfisi
Situada sota l'hipotàlem, amb 0,5 g de pes.
És una glàndula controlada per l'hipotàlem, que controla la regulació hormonal de l’organisme.
Té forma de pera i consta d’un lòbul anterior (adenohipòfisis) i posterior (neurohipòfisis).
Cerebel
Les seves funcions principals són:
- Coordinació dels moviments corporals en funció de la informació rebuda del cervell, controlant:
- Els músculs esquelètics per les activitats motores:
- Simples com mantenir la postura corporal: to muscular (absència d’espasmes musculars).
- Complexes com anar en bici, conduir o tocar el piano.
- L’equilibri (zona afectada per l’alcohol).
- Modular l’escorça cerebral per realitzar moviments precisos.
- Controlar els reflexes complexos (posar les mans al caure).
El cerebel duu a terme aquestes funcions rebent la informació procedent del laberint de l’orella i dels receptors de les articulacions, modulant els impulsos procedents de l’escorça del cervell i transmitent aquests impulsos a les seves vies motores.
Sistema Nerviós Central (Medul·la Espinal)
La part central de la medul·la, amb forma semblant a una papallona, es constitueix de substància grisa i conté els cossos neuronals.
La part externa de la medul·la espinal, composta per substància blanca, conté fibres nervioses. Les de la porció davantera són fibres motores que transmeten els impulsos des de l'encèfal cap als nervis espinals. Les de la porció posterior són sensitives i l'estímul nerviós ho distribueixen des dels nervis espinals cap a l'encèfal.
Al centre presenta un conducte prim que enllaça amb el cervell i conté el líquid cefaloraquidi,
l’epèndima.