Anatomia Encefàlica: Parts i Funcions del Cervell Humà

Anatomia de l'Encèfal

El crani humà té 8 ossos que formen una caixa que s'encarrega de protegir l'encèfal. L'encèfal dels vertebrats és molt complex gràcies a l'evolució. Està compost per tres parts principals:

• Prosencèfal (que inclou el telencèfal i el diencèfal)
• Mesencèfal
• Rombencèfal (que inclou el cerebel, la protuberància i el bulb raquidi)

Prosencèfal

És la part més anterior i gran de l'encèfal.

Telencèfal

Inclou els dos hemisferis cerebrals. Aquests estan recoberts per l'escorça cerebral i contenen estructures subcorticals importants com el sistema límbic i els ganglis (o nuclis) basals. Aquests dos últims es troben a les regions més profundes, sota l'escorça.

Escorça Cerebral

Aquesta té molts plecs consistents en solcs (canals petits), cissures (canals grans) i circumvolucions (protuberàncies entre solcs i cissures adjacents), el que fa augmentar enormement la superfície de l'escorça. Està formada per glies i cossos cel·lulars, dendrites i axons interconnectats de neurones. Tenen un color grisenc: substància grisa. Sota l'escorça cerebral passen milions d'axons que connecten les neurones de l'escorça entre si i amb altres parts de l'encèfal. La gran quantitat de mielina que recobreix molts d'aquests axons fa que aquest teixit agafi un color blanquinós: substància blanca.

L'escorça es divideix en quatre lòbuls principals a cada hemisferi:

• Lòbul frontal
• Lòbul parietal
• Lòbul temporal
• Lòbul occipital

Cos Callós: És una gran estructura de substància blanca que connecta els dos hemisferis cerebrals. Gràcies al cos callós, les nostres percepcions i records estan units, i cada regió de l'escorça d'associació coneix el que succeeix a la regió homòloga del costat contrari de l'encèfal.

Sistema Límbic

Conjunt d'estructures situades principalment a la vora medial dels hemisferis, entre el telencèfal i el diencèfal. Està implicat en l'emoció, la motivació i la memòria. Consta, entre altres, de:

• Les amígdales (control de la conducta i les emocions)
• L'hipocamp (fonamental per a la formació de nous records, especialment la memòria episòdica i espacial)
• Els cossos mamil·lars
• El trígon o fòrnix (via de connexió important dins del sistema)

Ganglis Basals

És un conjunt de nuclis subcorticals (situats a la base dels hemisferis). S'encarreguen principalment del control del moviment voluntari, l'aprenentatge d'hàbits motors i altres funcions cognitives. La seva degeneració, especialment de la substància negra que hi projecta, produeix la malaltia de Parkinson.

Diencèfal

Situat entre el telencèfal i el mesencèfal, envoltant el tercer ventricle.

Tàlem

És una estació de relleu crucial. Conté nuclis que reben gairebé tota la informació sensorial (excepte l'olfacte) i la projecten a regions específiques de l'escorça cerebral. També rep informació de l'escorça i la transmet a altres zones subcorticals i al cerebel.

Hipotàlem

Situat sota el tàlem. Controla el sistema nerviós autònom i el sistema endocrí (a través de la seva connexió amb la glàndula hipòfisi). Regula funcions homeostàtiques i conductes essencials per a la supervivència, com la ingesta d'aliment i aigua, la temperatura corporal, els ritmes circadiaris i la resposta a l'estrès.

Mesencèfal

És el cervell mitjà, la part superior del tronc encefàlic, situat entre el diencèfal i la protuberància. Està format pel tectum (part dorsal) i el tegmentum (part ventral). Intervé en funcions motores, el cicle son-vigília (arousal), l'atenció, i processament d'informació visual i auditiva (reflexos). Conté substància blanca (vies ascendents i descendents) i nuclis importants com la substància negra i el nucli vermell.

Rombencèfal

És la part posterior de l'encèfal, que envolta el quart ventricle. Està format pel tronc encefàlic (protuberància i bulb raquidi, juntament amb el mesencèfal) i el cerebel.

Cerebel

Situat a la part posterior i inferior de l'encèfal, darrere de la protuberància i el bulb. És crucial per a la coordinació motora fina, l'equilibri, el manteniment de la postura (bipedestació), la deambulació (marxa) i l'aprenentatge de moviments coordinats. La seva degeneració produeix atàxia (moviments descoordinats) i problemes d'equilibri.

Protuberància (o Pont)

Situada al tronc encefàlic, entre el mesencèfal i el bulb raquidi, i davant del cerebel. Conté nuclis importants per a la regulació de la son i l'arousal, així com vies que connecten la medul·la espinal i el bulb amb els hemisferis cerebrals i el cerebel.

Bulb Raquidi

És la part més baixa del tronc encefàlic, connectant directament amb la medul·la espinal. Conté nuclis que controlen funcions vitals autònomes, com la regulació del sistema cardiovascular (freqüència cardíaca, pressió arterial), la respiració i el to dels músculs esquelètics.

Medul·la Espinal

Encara que no forma part de l'encèfal, és la seva continuació directa cap avall, protegida per la columna vertebral. La seva funció és doble:

• Conduir les fibres motores des de l'encèfal cap als òrgans efectors (músculs i glàndules) de l'organisme.
• Recollir la informació somatosensitiva (tacte, dolor, temperatura, posició corporal) del tronc i les extremitats per transmetre-la cap a l'encèfal.