Anatomia i Fisiologia: Sistemes Cardiovascular, Limfàtic i Respiratori

Sistema Cardiovascular: Funció i Components

Té la funció de transport. Mitjançant la sang, el sistema transporta oxigen, nutrients, hormones, restes cel·lulars i altres substàncies vitals. La força per moure la sang pel cos ens la proporciona la tensió arterial.

Principals Vies de la Circulació Sistèmica

• Principals artèries: Artèria Aorta.
• Principals venes: Vena Cava.

L'Artèria Aorta: Branca Arterial Principal

És l'artèria més gran del cos. En una persona adulta, pot tenir una mida d'uns 2 cm. Les diferents parts de l'aorta s'anomenen:

• Aorta ascendent.
• Crossa de l'aorta (s'arqueja cap a l'esquerra).
• Aorta toràcica (s'enfonsa cap al tòrax, seguint la columna vertebral).
• Aorta abdominal (passa pel diafragma cap a la cavitat abdominal i la pelvis).

Branques de l'Aorta Ascendent

• Artèria coronària dreta.
• Artèria coronària esquerra.

Branques de la Crossa de l'Aorta

1. El tronc braquiocefàlic: Es divideix en l'artèria caròtida dreta i l'artèria subclàvia dreta.
2. Artèria caròtida esquerra: Es divideix i forma la caròtida interna esquerra (que nodreix el cervell) i la caròtida externa esquerra (que nodreix la pell i els músculs del cap i el coll).
3. Artèria subclàvia esquerra: D'ella en surt l'artèria vertebral, que nodreix el cervell. A l'aixella, es converteix en l'artèria axil·lar, que continua pel braç com a artèria braquial, i a nivell del colze, es divideix en l'artèria cubital i radial.

Branques de l'Aorta Toràcica

Hi trobem:

• Artèries intercostals (10 parells) que nodreixen els músculs de la paret toràcica.
• Altres branques que nodreixen els pulmons (artèries bronquials), l'esòfag (artèries esofàgiques) i el diafragma (artèries frèniques).

Branques de l'Aorta Abdominal

Inclouen el tronc celíac, l'artèria mesentèrica superior, les artèries renals, les artèries de les gònades, les artèries mesentèriques inferiors i les artèries ilíaques comunes.

Irrigació del Cap i Coll

Els òrgans superiors del cap i coll (crani i cara) estan irrigats per branques de les artèries caròtides, i en la irrigació del coll pot intervenir també l'artèria subclàvia.

Les artèries caròtides estan envoltades per una beina conjuntiva anomenada BEINA CARÒTIDA.

Aproximadament a nivell de la laringe, les caròtides es bifurquen:

• Caròtida interna: Irrigarà les estructures del SNC (encèfal i meninges) i les òrbites oculars.
• Caròtida externa: Irrigarà les estructures de la cara, la boca i la llengua.

Branques Relacionades amb l'Aparell Estomatognàtic

Les principals artèries que irriguen aquesta zona són:

• Artèria Facial

  Irriga la pell d'aquesta zona i els músculs de la mímica.

• Artèria Lingual

  Emet 3 branques terminals que irriguen les diferents regions de la llengua i el sòl de la llengua:

  • Artèria dorsal de la llengua.
  • Artèria profunda.
  • Artèria sublingual.

• Artèria Maxil·lar

  Emet nombroses branques. A la fossa infratemporal, l'artèria maxil·lar emet diferents branques:

  • Artèria alveolar inferior: Irrigant les dents del maxil·lar inferior, els lligaments periodontals, genives, mucosa oral.
  • Artèria mentoniana: Irrigant el mentó.
  • Artèria temporal: Les branques temporals (anterior i posterior) irriguen el múscul temporal.
  • Artèria massetèrica: Es dirigeix des del seu origen cap al múscul masseter, ja que l'irriga.
  • Artèria pterigoide: Irriga els músculs pterigoide medial i lateral.
  • Artèria meníngia mitjana: Irrigant les meninges.

  L'artèria bucal arriba a la fossa pterigopalatina i emet les següents branques:

  • Artèria palatina descendent: Irriga el paladar tou, la mucosa del paladar i les genives maxil·lars.
  • Artèria alveolar posterior i superior: Irriga totes les dents posteriors del maxil·lar i una part dels sinus maxil·lars.
  • Artèria pterigopalatina / esfenopalatina.
  • Artèria infraorbitària: Irriga les dents superiors anteriors (incisius, canins, llavis superiors).

Vena Cava i Drenatge Venós

El drenatge venós del cap i coll es realitza a través de les venes jugulars internes, les venes jugulars externes (venes jugulars anteriors i posteriors) i la vena retromandibular.

Venes Jugulars Internes

Inclouen la vena facial, la vena lingual, la vena faríngia i la vena tiroide superior.

Venes Jugulars Externes

Inclouen les venes occipitals, les venes auriculars posteriors i la vena supraescapular.

Vena Retromandibular

Es forma per la unió de la vena temporal superficial i la vena maxil·lar. Aquesta es divideix en dues branques: la branca anterior i la branca posterior.

Sistema Limfàtic de Cap i Coll

És molt important, ja que sense ell, el sistema cardiovascular deixaria de funcionar i el nostre sistema immunitari quedaria deteriorat. Està dividit en dues parts semiindependents:

Xarxa de Vasos Limfàtics

Transporten els fluids sanguinis que han sortit, retornant-los al seu origen. Si no es retornen, s'acumula líquid i es formen EDEMES. La funció dels vasos limfàtics és la d'elaborar un sistema de drenatge.

El fluid tissular es diu LIMFA. Aquests vasos limfàtics són unidireccionals, és a dir, la limfa va en direcció al cor.

Els Teixits Limfoides

Emmagatzemen limfòcits que desenvolupen un paper molt important en la defensa i la resistència de l'organisme davant de qualsevol malaltia.

Podem trobar altres òrgans limfoides al cos, com la melsa, la glàndula tim, les amígdales i les plaques de Peyer.

MALT (Teixit Limfoide Associat a la Mucosa)

Les plaques de Peyer i les amígdales formen part d'un grup de petits teixits limfoides anomenat MALT. El MALT actua com a sentinella per protegir les vies respiratòries i digestives dels atacs de matèria estranya que penetra en aquestes cavitats.

Ganglis Limfàtics

És una col·lecció organitzada de teixit limfoide.

Funcions dels Ganglis Limfàtics

Ajuden a protegir l'organisme desfent la matèria estranya del cos, com els bacteris i les cèl·lules tumorals del flux limfàtic, i generant limfòcits per donar una resposta immunitària.

Dins dels ganglis, podem trobar macròfags que destrueixen bacteris, virus i altres substàncies estranyes dins la limfa. (Quan notem que ens fan mal els ganglis, és que estan actuant fent front a qualsevol atac patogen).

Les Amígdales

Són de teixit limfoide, situades a la faringe i formen l'anell de Waldeyer, protegint l'entrada de la via digestiva i la via respiratòria. Segons la seva localització:

• Amígdala faríngia: (Amígdala de Luschka) Situada al sostre de la faringe.
• Amígdala tubària: (Amígdala de Gerlach) Es troba envoltant l'extrem faringi de la Trompa d'Eustaqui.
• Amígdala palatina: Situada als dos costats de l'istme de les fauces, a l'entrada de l'orofaringe. (Relacionada amb l'amigdalitis).
• Amígdala lingual: És el teixit més voluminós i està localitzat a la base de la llengua.

Glàndula Tiroide

És una glàndula que produeix hormones. Està localitzada a la base del coll i es pot palpar fàcilment. És una glàndula bastant gran, que té 2 lòbuls units per una massa central o istme.

Produeix dos tipus d'hormones:

• Hormona tiroide (T3 i T4).
• Calcitonina.

Interiorment, la glàndula tiroide està estructurada per uns espais buits anomenats FOL·LICLES, que emmagatzemen un material col·loïdal enganxós. És a partir d'aquest material que s'origina l'hormona tiroide.

L'hormona tiroide controla el ritme al qual es crema o s'oxida la glucosa, i és important per a un creixement i desenvolupament normal del teixit, especialment en els sistemes nerviós i reproductiu.

Es coneix com la hormona metabòlica principal de l'organisme. Les dues hormones actives que segrega contenen iode: tiroxina (T4) i triiodotironina (T3).

Glàndules Salivals

Són glàndules exocrines que secreten saliva.

Què és la Saliva?

És un líquid incolor, de consistència aquosa o mucosa. Aquesta solució està formada per un 99% d'aigua i conté electròlits, proteïnes, glucoproteïnes, hidrats de carboni, enzims, leucòcits i cèl·lules epitelials.

Funcions de la Saliva

• Humiteja i protegeix la mucosa de la cavitat bucal.
• Actua en la deglució.
• Facilita l'articulació dels sons o la fonació.
• Afavoreix la digestió d'aliments.
• Ajuda en la percepció del gust.
• Defensa la cavitat bucal.

Tipus de Glàndules Salivals

Es divideixen en:

• Majors:
  • Sublinguals: De secreció mixta (serosa i mucosa).
  • Paròtides: De secreció serosa.
  • Submaxil·lars: De secreció mixta (serosa i mucosa).
• Menors: Es troben a través de la mucosa i submucosa de diferents estructures de la cavitat bucal (glàndules labials, genianes, palatines i linguals).

L'Aparell Respiratori

L'extensió de l'aparell respiratori va des del nas i la boca fins als alvèols pulmonars, que és on té lloc l'intercanvi de gasos a través dels capil·lars sanguinis.

Fases Funcionals de la Respiració

La respiració és un procés complex que es pot dividir en 5 fases funcionals importants:

1. Ventilació pulmonar: És l'intercanvi d'aire entre l'atmosfera i els alvèols pulmonars, i dels alvèols a l'atmosfera.
2. Hematosi: És l'intercanvi de gasos entre els alvèols pulmonars i la sang dels capil·lars pulmonars.
3. Transport de gasos: Es realitza a través de la sang per arribar a tots els teixits i òrgans.
4. Difusió de gasos: Entre la sang i les cèl·lules a nivell dels teixits per poder aprofitar l'oxigen transportat.
5. Respiració cel·lular: És la utilització de l'oxigen i la producció de diòxid de carboni per part de les cèl·lules.

Funció de l'Aparell Respiratori

Portar oxigen a les cèl·lules del cos, recollir el producte de rebuig (diòxid de carboni) i mantenir l'intercanvi gasós del cos per poder conservar la vida.

L'aparell respiratori participa en:

• Eliminació del producte de rebuig (CO₂).
• Mantenir la temperatura corporal i la concentració de vapor d'aigua a l'interior del sistema.

Divisió Anatòmica

Anatòmicament, l'aparell respiratori es divideix en:

• Tracte respiratori superior: Fosses nasals, boca, faringe i laringe.
• Tracte respiratori inferior: Tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons.

Els Bronquíols i l'Intercanvi Gasós

Els bronquíols tenen ramificacions dins del pulmó fins a arribar als bronquíols terminals.

La distància entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i els gasos continguts a l'interior dels capil·lars sanguinis és molt petita, i les parets que els separen són permeables. Gràcies a aquesta estructura, els gasos poden passar dels alvèols als capil·lars, i al revés.

Teixit Pulmonar i Pulmons

El teixit pulmonar està format pels alvèols, on té lloc la respiració cel·lular. Els alvèols s'ajunten per formar els lòbuls pulmonars, i els lòbuls pulmonars s'ajunten per formar els pulmons.

Els Pulmons

Són els òrgans més grans del sistema respiratori. La seva forma és semblant a una esponja. El pulmó esquerre és lleugerament més petit, ja que hi ha el cor.

Estructures de Cap i Coll Implicades en la Respiració

Fosses Nasals

Són la primera porció de l'aparell respiratori. S'obren a l'exterior pels orificis nasals per on s'inhala l'aire necessari per a la respiració.

Àrees de les Fosses Nasals

• Àrea externa: És el nas amb les seves obertures dels orificis nasals.
• Àrea interna: Se situa darrere dels orificis nasals i a sobre del paladar tou i dur, i al sòl de la boca.

A la part lateral de cada una de les fosses nasals hi trobem 3 plecs recoberts de mucoses anomenats CORNETS (superior, mitjà i inferior). Entre els cornets, hi ha uns canals anomenats MEATS (superior, mitjà i inferior), a través dels quals circula l'aire.

Funcions de les Fosses Nasals

La seva funció principal és la de condicionar l'aire aspirat. Per poder fer-ho, es realitzen diverses accions:

• Es produeix un escalfament de l'aire en passar pels cornets.
• L'aire és humidificat a través de la mucosa que cobreix les fosses nasals i els cornets.
• Els pèls situats a l'entrada realitzen un primer filtrat de l'aire i eliminen les partícules de mida més gran, que queden atrapades.
• Les partícules més petites queden enganxades a unes petites membranes anomenades CILIS.
• Es produeix el control de les qualitats químiques de l'aire inspirat.

Les fosses nasals acaben en la seva zona posterior en dues obertures anomenades COANES, que marquen el límit entre la fossa nasal i la nasofaringe.

La Boca

L'entrada i la sortida de l'aire pot produir-se per la boca, en lloc del nas. Quan l'aire entra per la boca, es perden les propietats de filtrat i condicionament de l'aire.

La Faringe

És la porció superior de les vies respiratòries i del tracte digestiu. Connecta amb la cavitat bucal, la cavitat nasal i la laringe.

Parts de la Faringe Anatòmicament

• Nasofaringe.
• Orofaringe.
• Laringofaringe (hipofaringe).

La Laringe: Òrgan de la Fonació

És un tub cartilaginós, de forma irregular, que uneix la faringe amb la tràquea, i està constituïda per músculs i cartílags. És l'òrgan més important de la fonació.

Funcions de la Laringe

• Manté les vies aèries permeables.
• Dirigeix l'aire inspirat cap a la tràquea.
• Serveix com a origen i conducte dels sons produïts per les cordes vocals.

Està formada per 11 cartílags i uns replecs membranosos anomenats PLECS DE LES CORDES VOCALS.

Parts de la Laringe (Cartílags i Plecs)

• Epiglotis: Cartílag situat a la part anteroposterior de la laringe, que representa el punt d'unió entre la faringe i la laringe. En el moment de la deglució, s'inclina cap enrere i obstrueix l'entrada de les vies aèries.
• Cartílag tiroide: Té forma triangular i se situa a la part anterior del coll (la nou d'Adam).
• Cartílag cricoide: Té forma d'anell situat a la part inferior de la laringe. La seva vora inferior assenyala la terminació de la faringe i la laringe, així com el principi de l'esòfag i la tràquea.
• Cartílags aritenoides: Són dues peces que tenen forma de piràmide triangular. Presenten l'apòfisi vocal que dona inserció al lligament vocal elàstic del plec vocal.
• Cartílags corniculats: Són petits nòduls cartilaginosos.
• Cartílags cuneïformes: Tenen forma allargada i cilíndrica, i se situen anteriorment i lateralment als cartílags aritenoides i corniculats.
• Cartílags sesamoides anteriors: Són tres petits nòduls de cartílag situats a l'extrem anterior dels lligaments vocals.
• Cordes vocals: Són dos plecs de la mucosa que es projecten a l'interior de la laringe, per sota de l'epiglotis. El parell superior correspon a les cordes vocals falses, i l'inferior a les cordes vocals vertaderes.

La Tràquea

És una via aèria tubular formada per 15 anells de cartílag hialí, oberts en forma de “C” a la seva part posterior, permetent el pas de l'aire. Té una llargada d'uns 12 cm i un diàmetre de 2,5 cm.

Entre els cartílags se situen fibres elàstiques disposades longitudinalment, que permeten que s'estengui i baixi durant la inspiració, passant per davant de l'esòfag.

La trobem situada des de la laringe fins a la 5a vèrtebra toràcica, desviant-se lleugerament cap a la dreta. Finalment, es divideix i comencen els bronquis principals.

Anatomia i Fisiologia de la Fonació

La FONACIÓ és el soroll que es produeix a nivell de la faringe quan l'aire provinent de l'expiració passa a través de les cordes vocals, fent-les vibrar i originant ones sonores de diversos tipus.

Elements Indispensables per Produir un So

• Cos vibrant: Cordes vocals, situades a la laringe.
• Medi acústic que propagui les vibracions: Pulmons.
• Caixa de ressonància: Cavitat toràcica, faringe, cavitat nasal i oral, i elements articulatoris com les dents i la llengua.

Elements Implicats en la Fonació

En el moviment de l'expiració es troben implicats el diafragma i els músculs del tòrax. Els músculs del tòrax treballen de manera conjunta facilitant el canvi de volum i pressió necessari a nivell toràcic perquè l'aire contingut als pulmons pugui sortir i pugui ser utilitzat per a la gènesi de la veu.

Sistema Generador de Soroll

Es necessita un cos vibrant i un medi elàstic.

Les cordes vocals són dos parells de plecs de la mucosa que es projecten a l'interior de la laringe i la travessen d'un costat a l'altre, per sota de l'epiglotis. El parell superior correspon a les cordes vocals falses, i el parell inferior correspon a les vertaderes. Les vertaderes estan envoltades per un epiteli pluriestratificat pla no queratinitzat.

Entre les dues cordes trobem el ventricle Faríngi o de Morgagni, cobert per un epiteli respiratori i làmines pròpies amb glàndules mixtes.

Funció de les Cordes Vocals

La seva funció principal és la de regular el pas del flux de l'aire que arriba dels pulmons, tancant o obrint la GLOTIS. Els lligaments i els músculs intrínsecs de la laringe modulen la tensió en l'obertura i tancament de les cordes vocals vertaderes, generant diferents configuracions de la glotis.

Mecànica Vocal

Tot aquest procés forma part de la mecànica vocal, per tant, hi ha d'haver una sèrie de passos perquè es produeixi:

• A l'inici de la fonació, la glotis està tancada: En la part posterior es comença a generar una contracció dels músculs que s'activen en expirar, produint un augment de pressió a la zona subglòtica.
• Un augment de la pressió obre les cordes vocals, provocant un corrent d'aire que circula a través d'elles, fent-les vibrar i modular a través de la tensió de la musculatura circumdant.
• El període de vibració de les cordes vocals és de 8 mil·lisegons.
• La freqüència de vibració és d'aproximadament 120 Hz per a homes, 250 Hz per a dones i 350 Hz per a nens i nenes. (Els homes, amb la veu més greu, tenen menys Hz; les dones, amb la veu més aguda, tenen més Hz).
• Una vegada s'acaba l'emissió de so, les cordes vocals tornaran a tancar-se.

D'aquesta manera es genera un procés cíclic que dona lloc a la fonació a través de la producció d'un SO BASE que posteriorment haurà de ser modulat i articulat per generar diferents sons.

Sistema de Ressonància

En el sistema de ressonància de la veu es troben implicades una sèrie de cavitats com són la laringe, la cavitat bucal i la nasal.

• Els òrgans de l'articulació del so són: paladar dur, les dents, els llavis, el vel del paladar, els alvèols dentals i la llengua.
• El resultat final serà un so d'ampli espectre modulat en freqüència i intensitat. La seva composició espectral pot variar de 100 Hz a 7000 Hz. Els sorolls característics de la parla es troben en freqüències que estan entre els 100 Hz i 3000 Hz.

Control Neurològic de la Fonació

àL’àrea de broca:que esta situada en la part frontal del cervell o circumval·lació frontal inferior de l’hemisferi dominant per el llenguatge (hemisferi esquerra), la seva funció es permetre els patrons de la parla, articulant el llenguatge escrit i parlat.

L’àrea de Wernicke: esta situada en la mitat posterior de la circumvolució temporal superior, pertany al còrtex d’associació auditiva primària, aquesta part permet arribar a nivells de comprensió alts, per tant aquesta part serà important per la comprensió de les paraules i la producció de discursos.

 L’àrea de Broca i l’àrea de Wernicke es relacionen mitjançant el fascicle arquejat generant una connexió entre la comprensiói l’articulació.