Anatomia i Histologia de la Cavitat Bucal i les Dents

Límits de la Cavitat Bucal

Part anterior o llavis: Els llavis són dos replegaments musculomembranosos, adaptats a la convexitat dels arcs dentaris. S'hi insereixen una gran quantitat de músculs facials responsables de la mímica: buccinador, risori.

Paret superior: Està formada per la volta palatina, que consta de dues estructures:

Paladar Dur

Està format per la volta palatina, és còncau i està limitat pels arcs dentaris del maxil·lar superior.

Paladar Tou

No té suport ossi i està format pel vel del paladar. És la continuació de la volta palatina.

Paret posterior: Formada pel vel del paladar i l'istme de la gola. A la seva part central, hi ha l'úvula o campaneta i, als costats, les amígdales palatines.

Part inferior: Està formada per la llengua i el sòl de la boca. La llengua és un òrgan fibromuscular que intervé en la masticació, el sentit del gust, la fonació i la deglució. A la seva cara inferior, destaca la presència d'un fre i d'unes venes molt marcades anomenades ranines. Al sòl de la boca, hi desemboquen la seva secreció les glàndules submaxil·lars i sublinguals. Les seves cares laterals estan en contacte amb els alvèols dentaris. Es divideix en:

• Caliciformes: Se situen a la part posterior de la llengua.
• Filiformes: Tenen forma de fil, se situen sobretot al dors de la llengua.
• Fungiformes: La seva forma és similar a un fong, apareixen als extrems i a la punta de la llengua.

Parets laterals: Formades per les galtes: parets fibromusculars, llises i riques en glàndules salivals menors.

Estructura Dentària

Es troben situades en els alvèols dels ossos maxil·lar i mandibular i hi estan unides per una estructura fibrosa anomenada periodonci d'inserció. Per sobre de l'os, hi ha la geniva, que també se subjecta fermament i rep el nom de periodonci de protecció.

Histologia Dentària

La dent està integrada per quatre teixits: tres de durs, que reben el nom d'esmalt, dentina i ciment, i un de tou, que és la polpa dentària.

Teixits de la dent:

• Esmalt: És el teixit més extern de la corona dentària. La superfície és llisa i brillant, i la seva duresa és la més gran de l'organisme.
• Dentina: És el teixit voluminós de la dent. És més elàstica que l'esmalt, ja que té més composició d'aigua i de matèria orgànica. La calcificació de la dentina és més intensa en les canines i en les primeres molars.
• Ciment: Es troba en la porció radicular, cobrint la dentina. És un teixit dur de la dent.

Tubèrculs supernumeraris: Són prominències o petites cúspides ubicades a la corona dentària. Són de mida variable.

Solcs: Són interrupcions en la superfície dentària excavades en l'esmalt.

• Solcs principals: Parteixen d'una fossa principal o bé es continuen en les cares lliures. Delimiten cúspides.
• Secundaris: Parteixen de les fosses secundàries per delimitar extrems marginals.

Fosses: Excavacions irregulars més profundes que els solcs.

• Fosses principals: Es formen per la reunió de dos solcs principals.
• Fosses secundàries: Es formen per la intersecció d'uns solcs secundaris. Són menys àmplies i profundes.

Depressions: Cavitats àmplies i poc profundes.

Extrems marginals: Eminències allargades de secció triangular que apareixen en les cares oclusals o en les palatines o linguals de les dents amb extrem incisal.

Arestes: Es troben delimitant les diferents facetes d'una cúspide.

Crestes: Relleu definit i voluminós, similar a les arestes, però de dimensions més grans.

Canal radicular: Depressió summament extensa localitzada en les cares proximals de l'arrel.

Espai interradicular: Espai irregular localitzat en l'alvèol dentari i determinat per la fusió de les arrels d'una mateixa peça dentària.

Foramen apical: Orifici ubicat en el terç apical. Quan hi ha un sol orifici, es denomina foramen, i si n'existeixen diversos, es denomina foramen el de major calibre i la resta, foràmines.

Coll anatòmic: Línia de separació entre l'esmalt i el ciment o la línia amelocementària.