Àngel Guimerà i Narcís Oller: Vida i Obra Literària Catalana

Àngel Guimerà i Narcís Oller: Dos pilars de la literatura catalana

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845 i va anar a viure a la vila del Vendrell quan tenia vuit anys. Fill de pare català i de mare canària, els seus orígens mestissos i un lligam especial amb la figura de la mare van marcar la seva trajectòria biogràfica i producció literària. No va ser fins al final de la dècada dels seixanta que Guimerà va prendre l'opció d'escriure en català. Guimerà va conrear els diferents gèneres teatrals, amb especial èxit en el cas de la tragèdia i del drama realista. En una primera etapa, en la dècada dels vuitanta, es va centrar en la tragèdia romàntica. Destaca, d'aquest període, Mar i cel.

Narcís Oller: El pare de la novel·la catalana moderna

Narcís Oller va néixer a Valls l'any 1846 i es va desplaçar a Barcelona per estudiar dret. Va compaginar la seva activitat professional als tribunals amb la creació literària. Va adoptar el català com a llengua de les seves obres al final dels anys setanta, per indicació del seu cosí, el crític literari Josep Yxart. És considerat el pare de la novel·la catalana moderna.

Obres destacades de Narcís Oller:

• La papallona (1882): Retrata les relacions entre una noia innocent i un estudiant seductor que desapareix després de deixar-la embarassada.
• L'Escanyapobres (1884): Analitza la passió de l'avarícia a través de l'Oleguer, un traginer que rep el malnom d'Escanyapobres, i la Tuies, la seva dona, en el context històric de l'impacte de la Revolució Industrial en el món agrari.
• Vilaniu (1885): Retrat d'una vila arquetípica de comarques, inspirada en Valls, i del paper que hi té la calúmnia.
• La febre d'or (1890-1892): A partir de la història particular del fuster Gil Foix, l'ascensió social de la menestralia gràcies a l'especulació borsària.
• La bogeria (1898): És una novel·la que estudia la demència del seu protagonista, des de tres punts de vista complementaris: la compassió per part del narrador, la visió determinista del metge i l'apreciació d'un personatge.
• Pilar Prim (1906): És la història d'una dona jove i vídua, hereva d'una gran fortuna, que s'enamora de l'advocat però que no pot casar-s'hi per les pressions, etc.