Àngel Guimerà: Vida i Obra del Dramaturg Català

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Fill de pare català i mare canària, va viure els primers anys a les Canàries. Després va estudiar a Barcelona. Va començar la seva vida literària en castellà, però es va fer conèixer pels seus articles catalans apareguts a La Jove Catalunya. El 1875 va obtenir un accèssit als Jocs Florals. Era catalanista i conservador, i el seu enorme prestigi el va fer figurar a primera fila del moviment polític nacionalista.

Les quatre etapes de la seva producció dramàtica

La seva producció dramàtica es divideix en quatre etapes:

Tragèdia romàntica

S'inicia amb l'estrena de Gal·la Placídia (1879), seguida d'El fill del rei (1886) i Mar i cel (1888). Es tracta d'un grup de tragèdies que constitueix la part més romàntica de la seva producció, amb la recreació d'ambients passats. Guimerà es veu influït per Víctor Hugo i Shakespeare. Mar i cel és considerada la millor obra del període.

Drama realista

El 1890, Guimerà es va comprometre amb el catalanisme. Del 1890 al 1900 es va centrar en problemes de la història contemporània. És l'etapa de màxima plenitud de l'autor. En aquest període comença a usar la prosa i a escriure en vers de manera funcional i segons la temàtica de cada obra. El moment de més plenitud creadora el constitueix la trilogia: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900), perquè són tres obres construïdes amb una tècnica similar.

Vacil·lacions (Els intents modernistes)

Guimerà va entrar en una etapa de vacil·lacions. Amb l'estrena d'Arran de terra va abandonar la seva síntesi de realisme i romanticisme i va assajar el drama burgès. Les obres d'aquest període responen a una recerca obsessionant de noves formes.

Tornada als orígens

Entre 1911 i 1917 no va estrenar cap obra. A partir de Jesús que torna va presentar alguns textos nous com Indíbil i Mandoni o L'ànima és meva, que no aporten cap novetat. Dos anys després de la seva mort es va estrenar Per dret diví, que va deixar incompleta i que va acabar Lluís Via.

Aspectes que van condicionar la seva vida

Els aspectes que van condicionar la seva vida van ser tres trets fonamentals:

• La seva qualitat de fill "natural", perquè els seus pares no es van casar religiosament fins que ell va néixer. Això el va obsessionar fins al límit de falsejar la seva data de naixement.
• La seva qualitat de nouvingut: ell va haver d'aprendre el català als vuit anys, quan va venir de les Canàries. Això el va portar a accentuar la seva catalanitat. Per tant, es va crear un "complex de mestissatge" que resta ben explícit en els seus drames.
• El seu fracàs amorós en l'adolescència el va marcar profundament, ja que sembla que després no va tornar a intentar cap més relació amorosa. Per tant, va bolcar tota la seva estimació en la seva mare i fa una idealització de la dona com a mare. Per això, els seus personatges més ben caracteritzats són els femenins.