Animació Sociocultural (ASC): Definició, Característiques i Relació amb Altres Disciplines Educatives

Definició i Característiques de l'Animació Sociocultural (ASC)

Es considera de caràcter polisèmic, ja que s’han utilitzat termes com intervenció, acció, dinamització, promoció o desenvolupament, sovint com a sinònims o complementaris del que l'animació significa. Això només ha generat més confusió i no ha ajudat a precisar i clarificar el terme.

Podem definir l'ASC com una metodologia d'acció i intervenció socioeducativa que, a partir del protagonisme i la participació de la comunitat, busca el seu desenvolupament comunitari i cultural. Per això, no és espontània ni improvisada.

Característiques Fonamentals de la Definició d'ASC

A. L'ASC és una Metodologia

És una manera ordenada de fer les coses. Inclou processos, estratègies i tècniques relacionades entre si, amb un objectiu clar. Això significa que hi ha un procés pensat, estructurat i sistemàtic. A partir d'aquí neixen els programes i projectes d'ASC. Tot i que poden aparèixer noves accions durant un projecte, la base sempre és un procés organitzat amb una finalitat concreta.

B. Parteix de Mètodes Participatius i d'Empoderament

L'ASC parteix de la voluntat de les persones i utilitza mètodes no impositius i de participació amb l'objectiu que els participants tinguin protagonisme i s'empoderin. Això vol dir que les persones, grups i comunitats que hi participen aprenguin habilitats i coneixements per poder actuar autònomament i liderar el seu propi desenvolupament.

C. L'Ús dels Recursos d'Animació

El més característic no són les tècniques ni les activitats en si, sinó com s’apliquen i amb quina finalitat. No hi ha tècniques exclusives de l'ASC; tots els recursos són un mitjà per aconseguir el desenvolupament comunitari i cultural del grup amb què es treballa.

D. L'ASC no té un Cos de Coneixements Propi

L'ASC no és una ciència pròpia perquè no té un cos de coneixements propi. En canvi, recull i combina coneixements de diferents disciplines, com pedagogia, psicologia, antropologia o sociologia, per aplicar-los amb la metodologia i els objectius propis de l'ASC.

E. L'ASC és una Tecnologia Social

Aplica coneixement i mètodes amb finalitats pràctiques. Reflexiona sobre com s’apliquen tècniques i pràctiques socioculturals i crea pautes que serveixen com a guió sobre què fer, com fer-ho i quan fer-ho.

F. L'ASC és també una Pràctica Social

La participació de les persones és essencial. La metodologia cedeix protagonisme als participants, que es converteixen en els principals actors del desenvolupament comunitari i cultural. Així, l'ASC és també una pràctica social real.

G. Centrar-se en el Grup o Comunitat

Sempre que es pot, l'ASC parteix del mateix grup o comunitat, amb les persones com a protagonistes. L'animador té una responsabilitat i dirigeix el procés, però l'objectiu és que la seva presència sigui cada vegada menys necessària, fins que el grup pugui gestionar de manera autònoma el procés d'ASC.

Influències Teòriques en l'Animació Sociocultural

P. Freire i l'Educació Alliberadora

Des del punt de vista de la intervenció sociocultural, P. Freire estableix una concepció de l'educació com a pràctica de la llibertat. És el pas d'una societat tancada ("cultura del silenci") a una societat oberta (cap acció educativa pot ocultar la reflexió de la persona i l'anàlisi sobre les seves condicions culturals).

Per això, és necessari posar en marxa un procés de conscienciació en el qual la persona es percebi com a agent actiu en la naturalesa i en la societat i activi nivells de motivació intrínseca, per a sentir-se subjecte de construcció en el món. La conscienciació produeix una acció alliberadora que s'expressa en el trànsit d'una “consciència ingènua” a una “consciència crítica”; suposa un estil diferent d'educació que es concreta en els següents trets:

• Rebuig a l'educació bancària: domesticació social, mecànica i estàtica que elimina la reflexió i la capacitat.
• Educació que desmitifica la realitat: afirma el diàleg, estimula la crítica, la reflexió i l'acció sobre la realitat; s'insereix en la problemàtica soci-històrica i cerca l'emancipació de la persona.

La Conscienciació i l'ASC

La conscienciació en relació a l'ASC suposa una concepció antropològica de la cultura que s'expressa en les següents característiques:

• El paper actiu de la persona en i amb la realitat.
• El sentit de la naturalesa en les relacions i comunicacions entre les persones.
• La dimensió humanística de la cultura.
• La dimensió crítica i creadora.

L'educació alliberadora dona pas a una acció cultural dialògica. Procés de comunicació i emancipació orientat a la participació democràtica.

L'experiència educativa de Freire aporta també innovacions metodològiques, de gran influència en l'ASC, com és el mètode psicosocial, el qual es duu a terme en tres moments o fases: la recerca temàtica, la codificació i la descodificació. Aquest mètode és important per a la posada en marxa de processos de pedagogia política, que s'expressen en la participació del poble i de la ciutadania; aspectes, clarament essencials, també en les pràctiques pedagògiques de l'ASC.

I. Illich: Desescolarització i Convivencialitat

Aquest autor i la seva teoria ens aporten que és necessari:

• Crítiques a l'estructura i al funcionament de la societat i de les seves institucions (entre elles l'escola) respecte al consum il·limitat i als serveis que anul·len l'autonomia del subjecte.
• Proposa una societat convivial: creació d'institucions que permetin el desenvolupament personal, la iniciativa, la llibertat i la responsabilitat.
• Promoure igualtat i autonomia creadora.

Clara influència en l'ASC, en tant que afirma que les organitzacions i les institucions de la societat han d'estar al servei sempre de les necessitats de la ciutadania i del territori; clara influència respecte a la importància que adquireix l'educació informal i relacional, dins del sistema educatiu, així com la rellevància de la “ciutat educativa” com una ampliació i aprofundiment respecte al fet educatiu.

C. Rogers

La línia pedagògica que planteja ens proposa que l'aprenentatge ha de ser significatiu i l'animador-educador ha de ser, fonamentalment, un facilitador d'aquest aprenentatge.

Característiques de l'Aprenentatge Significatiu

• L'aprenentatge tindrà una qualitat de compromís personal.
• Posa en joc factors cognitius i afectius de la persona.
• Les tasques d'aprenentatge no són uniformes, cada persona determina la seva.
• L'aprenentatge no s'identifica amb la quantitat de coneixements sinó que està vinculat a la vida de la persona.
• Els objectius educatius se centren en aspectes com: iniciativa, responsabilitat, autodirecció intel·ligent, aprenentatges crítics, flexibilitat, adaptació a situacions noves, cooperació i autonomia.

Existeix una clara i estreta relació amb l'ASC. L'ASC com a metodologia educativa pot afavorir aprenentatges significatius per a la persona i per als grups. La figura de l'animador es presenta com un facilitador d'experiències i d'aprenentatges, mitjançant la utilització de la no directivitat com a mètode educatiu. Molts programes d'ASC tenen com a base ideològica-pedagògica les idees d'aquesta teoria.

Relacions de l'ASC amb Altres Conceptes Educatius

ASC i l'Educació Permanent

Se centra en la necessitat d'una capacitació contínua, en el desenvolupament de noves actituds culturals segons els canvis socioculturals. Serveix per a designar l'educació des d'una perspectiva oberta, dinàmica i progressiva al llarg de la vida.

Moreland i Lovett indiquen dues raons que justifiquen l'interès: d'una banda, l'emergència de les crítiques al sistema educatiu formal i, per l'altra, el reconeixement dels efectes de l'enorme rapidesa dels canvis socioculturals i econòmics.

Ander-Egg diu que l'ASC presenta una estreta relació amb l'educació permanent, respecte a la idea de necessitat de formació i de creixement constant al llarg de tota la vida. L'ASC procura superar actituds d'apatia i reforçar el principi d'"aprendre durant tota la vida", substancial també a l'educació permanent i, concretament, a l'educació d'adults.

J.A. Simpson estableix diferències tàctiques i didàctiques: l'educació permanent es preocupa d'assentar i millorar els sistemes educatius; no obstant això, l'ASC se centra més a crear experiències noves. Ander-Egg aporta que ambdues tenen com a missió motivar i mantenir l'interès per l'educació a través dels seus projectes i metodologies.

Ventosa assenyala que l'ASC compleix respecte a l'educació una funció motivadora, creativa i participativa, i és considerada com a educació integral; és a dir, la triple dimensió de l'ASC –educativa (motivació), cultural (creativitat) i social (participació)– es posa al servei de l'educació permanent.

ASC i l'Educació d'Adults

L'educació d'adults és el conjunt d'accions educatives i de desenvolupament sociocultural que té com a finalitat oferir als ciutadans, que han superat l'edat de l'escolaritat obligatòria, l'accés gratuït i permanent als béns culturals i el suport al seu desenvolupament cultural, familiar i social. Pretén afavorir la màxima participació dels ciutadans en el procés del seu propi desenvolupament personal i comunitari, a partir d'aprenentatges concrets.

Ventosa ha estudiat les relacions entre tots dos conceptes, i podem apuntar observacions com:

• Des de la perspectiva finalista de l'ASC, aquesta apareix com una modalitat més d'educació d'adults.
• L'ASC, des de la perspectiva instrumental, serà una estratègia a utilitzar dins dels programes d'educació d'adults, bé com a àrea d'actuació o com a metodologia transversal.

Marchioni proposa que la finalitat de l'educació d'adults i de l'ASC és la mateixa: afavorir la major participació possible de ciutadans en els processos d'organització i de desenvolupament de la comunitat. En termes generals, l'ASC s'entén com una “manera de fer” o una “estratègia” en l'educació d'adults. Pretén conscienciar els adults sobre la situació social que viuen i la manera de resoldre els problemes socials, alliberant-los de l'apatia i afavorint la creació de xarxes relacionals i de grups organitzats que actuen en el territori. Respon als principis de construcció de la democràcia cultural.

ASC i l'Educació Popular

Potser el concepte més allunyat conceptualment i geogràficament és el d'educació popular, que a vegades s'ha utilitzat com a sinònim de la pròpia animació sociocultural. L'educació popular compta amb major impacte a Llatinoamèrica.

El concepte neix a finals del segle XIX amb la pretensió de democratitzar la cultura, fent-la accessible a tots els sectors de població, especialment als més desfavorits.

Calvo assenyala aspectes que precisen la seva relació amb l'ASC:

Finalitats de l'Educació Popular

• Compensar mancances.
• Ser continuació de l'acció escolar.
• Superar la formació de caràcter intel·lectual.
• Buscar que la cultura s'integri a partir de la comprensió dels fenòmens socials i culturals del moment.

Relació entre ASC i Educació Popular

La relació es troba en els aspectes següents:

• Ambdues estimulen els processos d'autoorganització.
• Revaloritzen la història local i les tradicions culturals.
• Mitjançant elles s'afavoreix el coneixement autòcton.

ASC i Pedagogia Social

Trilla destaca tres usos per al terme de pedagogia social:

1. Contextos socials: actua en contextos no escolars, en atenció preventiva i de recuperació de persones en processos de marginació.
2. Dimensió de la personalitat: s'ocupa de l'educació social de l'individu (desenvolupament de la sociabilitat, etc.).
3. Subjecte al qual es dirigeix l'acció: persones que es troben en una situació de conflicte social.

L'educació i pedagogia social orienten els seus coneixements i pràctiques a l'educació no escolar, en ambients d'atenció preventiva i de reinserció social.

Des d'aquesta perspectiva, hi ha una total coincidència quant al marc de l'educació social. L'ASC aplica la seva metodologia en els àmbits d'actuació relacionats amb l'oci, la cultura, la festa i el desenvolupament comunitari.

Pérez Serrano i Pérez de Guzmán consideren l'ASC una contribució per a dissenyar objectius, discutir la metodologia i avaluar els resultats. Per consegüent, es pot considerar que on millor pot inscriure's l'ASC, respecte a les ciències de l'educació, és dins de la Pedagogia Social.

Ucar sosté que l'ASC, com a estratègia d'intervenció socioeducativa, forma part del marc referencial de la pedagogia social per les següents raons:

• Ser una tasca de la intervenció educativa en l'àmbit del sociocultural.
• Ser un procés de caràcter tecnològic, que té com a finalitat resoldre eficaçment situacions de la vida quotidiana, per a una millora en la qualitat de vida.
• La seva incidència en el procés de socialització.

ASC i el Concepte “Ciutat Educativa”

El concepte reconeix la ciutat com a medi educatiu, on l'escola, el centre d'oci, els equipaments culturals, els programes comunitaris, etc., són tots elements que la configuren. Aquesta idea amplia la visió de l'educació, ja que el fet educatiu es projecta i es produeix en diversitat d'espais, entenent l'educació com a permanent i des de les seves dimensions formal i social.

J. Trilla descriu la ciutat educativa composta per quatre ordres d'institucions amb projecció formativa:

1. Una estructura pedagògica estable formada per institucions educatives (formals i no formals).
2. Un conjunt i xarxa d'equipaments, recursos, mitjans i institucions ciutadanes també estables que generen intencionalment educació encara que no sigui aquesta la seva funció principal.

Aquests aspectes, descrits per l'Informe elaborat per E. Faure i les aportacions de J. Trilla, mostren la dimensió educativa que té la ciutat, el territori i la comunitat local. Aquest espai educatiu presenta una clara relació amb la dimensió educativa i comunitària de l'ASC. Destacant-hi els elements següents:

• La compenetració màxima que ha d'existir entre educació i teixit social, entre el polític i l'econòmic.
• La cultura viva, elaborada pels ciutadans en una acció permanent que tracta de superar les contradiccions del sistema formal educatiu.
• L'extensió dels problemes educatius al marc comunitari.
• L'interès per temes vitals (salut, treball, oci...).
• Fer del projecte educatiu un projecte social.

Aquesta perspectiva pedagògica influeix en l'ASC, ja que l'educació sempre es produeix a la ciutat i en la comunitat, i d'aquí la importància que adquireix el territori i el treball comunitari en l'educació.