Animador Esportiu: Funcions, Models i Errors
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,74 KB
Funcions i Models de l'Animador Esportiu
L'animador esportiu es dedica a dinamitzar la participació esportiva de persones i grups, promocionant i dirigint la pràctica d'activitats físiques.
Les societats actuals i el seu desenvolupament econòmic han generat un creixement important de l'esport. Moltes persones participen com a aficionats, per recreació o per prescripció mèdica. L'esport es considera un valor positiu. Aquest creixement ha impulsat el desenvolupament de professions esportives, com l'Animador Esportiu (Tècnic Superior en Animació d'Activitats Físiques Esportives).
El Tècnic Superior és expert en recreació esportiva, dedicant-se a la gestió, animació i dinamització de persones i grups.
Funcions del Tècnic Superior en Animació Esportiva
Les activitats de l'Animador Esportiu inclouen l'elaboració i avaluació d'un pla de treball i de sessions dins d'una programació esportiva general.
Presta servei en empreses de serveis esportius, patronats, clubs, associacions, empreses turístiques, centres geriàtrics, centres socials, federacions esportives, organismes públics d'esports, etc.
Les seves funcions es classifiquen en tres categories:
- Funció de tècnic: L'animador és un tècnic en l'especialitat esportiva o activitat física proposada.
- Funció d'organitzador: Organitza i gestiona la preparació d'activitats esportives.
- Funció d'educador: Transmet coneixements tècnics i vetlla pels valors humans.
Models de Tècnic
Es poden trobar tres models bàsics:
- Model autoritari: Forma tradicional de dirigir grups, amb decisions preses pel tècnic. El grup mostra disciplina, però poca creativitat.
- Model democràtic (participatiu): El tècnic fomenta la participació del grup, adaptant els objectius si cal per a un clima de creativitat. Funciona bé en grups madurs.
- Model permissiu: El tècnic "deixa fer" en excés, sense assumir la responsabilitat de l'organització. És el menys recomanable.
Errors del Tècnic
- Improvisació: Intentar solucionar sobre la marxa les dificultats. Es preveu amb planificació.
- Desinformació de l'usuari: Falta d'informació que desorienta l'usuari.
- Burocratització en el tracte: Llenguatge excessivament complex o ràpid.
- Falta d'atenció personalitzada: El tècnic no es dirigeix als usuaris en concret.
- Insistència en les mateixes activitats: És aconsellable la innovació per motivar.
- Activitat desmesurada: Centralització en la pràctica sense avaluar riscos ni objectius.
- Disciplina i ordre com a objectius: Són importants, però no prioritaris en l'àmbit recreatiu.
- Falta de seguiment i control: No plantejar un sistema d'avaluació a l'usuari.
- Falta d'actualització científica: El tècnic ha d'estar al dia dels avanços.
Recomanacions per a la Pràctica
El bon animador ha de conèixer pautes d'intervenció per aconseguir els objectius. Seguint el model de M. Moston (1993):
- Preimpacte: Decisions sobre objectius, estils d'ensenyança, continguts, lloc, durada, organització, material, etc.
- Impacte: Aspectes durant el desenvolupament de les activitats (correccions, ajustaments,...).
- Postimpacte: Avaluació de la sessió (consecució d'objectius, dificultats, errors, feedbacks).