Els Animals i els Ordinadors: Una Reflexió sobre el Llenguatge Humà

Els Animals i els Ordinadors: Una Reflexió sobre el Llenguatge

Per als filòsofs grecs, l'ésser humà és l'animal que parla, però no de qualsevol manera, sinó raonant. L'ésser humà posseeix un ús raonable del llenguatge. Des de llavors, el llenguatge ha estat considerat com una capacitat específica dels éssers humans.

En els nostres dies, aquesta tesi s'ha posat en dubte des de dos fronts:

• Des de l'etologia comparada, que equipara el llenguatge après i utilitzat per certs primats a la competència comunicativa d'un nen de dos anys.
• Des de la intel·ligència artificial, que fa dels mecanismes operatius de les computadores models per comprendre el comportament del pensament humà.

Compartim la Capacitat del Llenguatge?

Sobre si els animals i els robots comparteixen amb nosaltres la capacitat del llenguatge, hi ha les següents reflexions:

• Aquells que afirmen que robots o primats "parlen", sostenen que la mateixa qualitat pot donar-se sobre substrats diferents. Des de Darwin, les qualitats d'un organisme són resultat de la seva evolució específica. Com que l'evolució dels humans difereix de la de robots i primats, les seves qualitats haurien de ser diferents.
• Qui afirmen que robots i primats parlen, s'obliden que ho fan perquè han estat "entrenats" per fer-ho. Sense programadors ni entrenadors, ni els primats utilitzarien el llenguatge de signes, ni els robots respondrien a preguntes estereotipades.

El Parlar Raonador Humà

Els éssers humans parlen raonadament, i ho fan amb totes les dimensions constitutives de la praxi humana perquè quan parlem:

• Exercim la nostra llibertat.
• Posem en pràctica la nostra comprensió conceptual del món.
• El que decidim influeix en la nostra vida afectiva, perquè parlar ens afecta emocionalment.
• Quan parlem, tenim consciència del jo.

El parlar raonador dels éssers humans suposa l'ús humà d'un codi lingüístic que implica sentiments, pensaments, volicions i consciència del jo humans. Caben altres usos no humans del codi lingüístic, però no per això podem dir que aquests parlants no humans tinguin capacitat del llenguatge perquè:

• Aquests usos no humans del llenguatge tenen, fet i fet, sempre l'home al darrere.
• Són usos que no incorporen les facultats humanes.