Antecedents del Constitucionalisme: Grècia a l'Edat Mitjana

Antecedents del Constitucionalisme

Grècia del segle V-IV a.C.

Soló (594 a.C.) introdueix el concepte d'eunomia, que significa bon govern o bones normes. L'objectiu principal era evitar la tirania. En aquesta època, la recerca de l'organització política se centrava en com evitar el tirà. El tirà era:

• Qui governa sense complir les lleis.
• Qui divideix la comunitat política.

El bon governant, en canvi, és aquell que compleix la llei.

Clístenes incorpora el concepte d'isonomia, que representa la igualtat davant la llei. Aquesta igualtat no és social, sinó un equilibri social assolit per la llei.

Pericles afegeix el concepte de democràcia, on l'origen del poder resideix en el poble. Es tractava d'una democràcia directa, sense representants, amb institucions per reunir el poble que exercia el poder. Qui prenia la paraula en un procés tenia el poder, és a dir, qui podia parlar a l'assemblea. Tots els membres de l'assemblea podien intervenir-hi.

Cal establir qui formava part del poble. El poble eren tots els ciutadans, excloent-ne les dones i els esclaus. Els membres de l'assemblea s'escollien per sorteig entre els membres de la comunitat política. Tots podien jutjar la política, i així apareix la idea de control. El poble controlava la política.

Era molt important el context tolerant i obert envers el discrepant i el conjunt, per facilitar el debat polític, un correcte control i evitar la tirania.

Segle següent

Durant el segle següent es debatrà quina és la millor forma d'organització política (constitució), politeia. Plató defensava que ha de manar el més capacitat, el més savi, el govern dels millors. Aristòtil, partint de com mantenir la polis unida sense tirans (igual que Plató), proposava organitzar una comunitat política de forma monàrquica, aristocràtica o democràtica. Però cada forma de govern té una forma de degeneració: tirania, oligarquia i oclocràcia (el poder de la massa, desordenat i sense límits, el caos), respectivament.

Segons Aristòtil, la millor forma de govern és la mixta, que combina els tres elements per tal d'equilibrar el poder. El govern mixt no té degeneració, sempre que respecti la llei. Aquest model continuarà evolucionant.

Edat Mitjana

Organització del poder a l'Edat Mitjana

A l'Edat Mitjana no hi ha un únic poder, sinó una pluralitat de poders organitzats en diferents nivells. Cap d'ells és sobirà; tots estan superposats. La font del dret a l'Edat Mitjana és el costum; la legitimitat ve donada per l'antiguitat. Per repetició, esdevenen normes d'origen incert. En segon lloc, trobem el Dret Natural, el conjunt de normes que prové de la voluntat divina. La llei natural és inherent a qualsevol home, creient o no. El Dret Diví és la revelació divina.

Apareixen els conceptes de llibertats; es dicten documents escrits que reconeixen drets amb l'objectiu de limitar el poder del governant (el príncep) envers les classes privilegiades. El més conegut és la Magna Carta.

S'introdueix el concepte de monarquies limitades.

Teòrics de la forma de govern medieval

Joan de Salisbury, al segle XII, parla del policraticus, entès com el governant, i estableix la diferència entre el rei i el tirà. El príncep ha de buscar el bé comú per no ser considerat tirà.

Aquest governant està sotmès a unes normes per no esdevenir tirà. Són les normes de l'equitat, lleis no escrites que el governant no pot violar, ja que, si ho fa, es converteix en tirà.

Tomàs d'Aquino torna a plantejar quina és la millor forma de govern. Segons ell, és la monarquia, perquè és la que millor garanteix la unitat del poble. Estableix la metàfora organicista, entesa com un cos. El monarca no és un monarca absolut, però té una posició predominant. No pot existir la forma de govern sense el monarca. L'optima politeia és la forma de govern mixta, la integració dels diversos elements en la forma de govern. Es desconfia de la democràcia perquè pot degenerar fàcilment. Introdueix el dret de resistència, com a capacitat del poble per resistir al tirà.