Antic Règim, Absolutisme i Liberalisme: Segles XVII-XVIII
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,1 KB
L'Antic Règim (Segles XVII-XVIII)
Concepte històric utilitzat per definir el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que van caracteritzar aquests segles.
Pilars de l'Antic Règim
- Societat estamental: Rígida i basada en el privilegi.
- Monarquia absoluta: Concentració total del poder en el monarca.
- Economia: Basada principalment en l'agricultura i la ramaderia.
La Societat Estamental
Forma d'organització de l'Antic Règim. Es dividia en el clergat, la noblesa i el poble pla (o Tercer Estat). Dues característiques fonamentals:
- Immobilitat vertical: Dificultat per canviar d'estament.
- Privilegis: Exempció d'impostos i lleis especials per als estaments superiors.
Estructura Social Interna i Món Rural
El món era bàsicament rural, i al segle XVIII l'agricultura continuava sent la base econòmica, amb les terres en mans dels privilegiats. Dins de cada estament hi havia diferències:
- Noblesa:
- Alta noblesa: Grans privilegis i riquesa.
- Baixa noblesa: Vivien amb menys recursos.
- Clergat:
- Alt clergat: Vivien bé.
- Baix clergat: A vegades, vivien en la pobresa.
- Poble Pla (Tercer Estat): Format per pagesos, burgesos i classes populars (generalment pobres).
L'Absolutisme i la Il·lustració
L'Absolutisme Monàrquic
Sistema on el poder es concentrava totalment en una persona (el Rei o Monarca). No hi havia llibertat. El monarca manava i feia el que volia, imposant lleis tiràniques.
El Liberalisme Polític (John Locke)
Aquesta ideologia defensava els principis de:
- Llibertat
- Igualtat
- Propietat
La Il·lustració: Canvi de Mentalitat
Moviment intel·lectual basat en tres principis:
- Raó
- Drets Naturals
- Tolerància
Obligacions del Sobirà
El sobirà tenia tres obligacions principals envers la societat:
- Protegir la societat.
- Vigilar la injustícia.
- Garantir els establiments públics.
La Fallida de l'Antic Règim i l'Ascens del Liberalisme
La fallida de l'Antic Règim a finals del segle XVIII va donar pas al Liberalisme.
La Divisió de Poders (Montesquieu)
El concepte de separació de poders es basa en tres branques:
1. Poder Legislatiu
Elabora i modifica les lleis existents. Se n'encarrega el Parlament (escullit pels ciutadans).2. Poder Executiu
Governa l'Estat, dirigeix la política exterior i s'encarrega de la seguretat pública. Se n'encarrega el Rei o President (el Govern).3. Poder Judicial
Jutja el compliment de les lleis, castiga els crims i preveu abusos de l'executiu. Se n'encarreguen els Tribunals.Sobirania Nacional (Rousseau)
El poder correspon a la nació, és a dir, als ciutadans. Aquest pacte amb l'Estat es reflecteix en la Constitució.
El Liberalisme Econòmic (Adam Smith)
Adam Smith defensava que tot home, si no viola les lleis de la justícia, és lliure de fer el que vulgui. Aquesta llibertat econòmica tenia dues conseqüències:
- S'havien de suprimir els gremis de l'Antic Règim.
- L'Estat no havia d'intervenir en l'economia.
El Reformisme Borbònic i la Guerra de Successió
El Reformisme Borbònic (1700-1714) va estar marcat per la Guerra de Successió Espanyola.
- Conflicte: Entre Felip d'Anjou (Borbó, recolzat per França) i l'Arxiduc Carles (Àustria).
- Final: La Guerra de Successió va acabar amb el Tractat d'Utrecht (1713).
Alguns monarques borbons destacats van ser Felip V, Ferran VI i Carles III.