Antic Règim: Absolutisme, Societat Estamental i Il·lustració

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

Concepte d’Antic Règim

Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques de l’Europa occidental entre els segles XVI i XVIII.

L’Absolutisme

  • Forma de govern predominant a Europa.
  • Característiques:
    • Concentració de poders (legislatiu, executiu i judicial) en mans del monarca.
    • Centralització política i administrativa.
    • Anul·lació del Parlament.
  • Model: Lluís XIV (França).
  • Pensadors:
    • Bossuet: Origen diví de la monarquia.
El Bill of Rights (1689) garanteix que el Rei estarà sotmès al compliment de la Llei i estableix la separació dels tres poders: l'executiu (govern designat pel Rei), el legislatiu (lleis aprovades pel Parlament) i el judicial (semi-independent, ja que sempre es pot apel·lar al Rei com a últim jutge).

La Societat Estamental

Monarca absolutPrivilegiatsClero: alt clero, baix clero
Noblesa: de la cort, de províncies
No privilegiats ☞ Burgesia: rendista, de negocis, rural
☞ Classes populars urbanes: artesans, servents, obrers
☞ Camperols: propietaris, arrendataris, serfs

La Il·lustració

  • Moviment intel·lectual de l’Europa del segle XVIII basat en:
    • La Raó (Intel·ligència Humana).
    • El Progrés / Educació de la humanitat.
    • Els Drets Naturals: Igualtat i Llibertat davant la llei.
    • La tolerància.
    • (…) Contracte social, Sobirania Nacional, Divisió de Poders.
  • Crítica a l’Antic Règim:
    • Considerava la societat estamental injusta i defensava un sistema d’equilibri social i d’igualtat jurídica i fiscal.
    • Els privilegis d’alguns grups socials (noblesa i clergat) i algunes institucions (gremis) que frenaven el creixement econòmic (terres en mans mortes, duanes interiors).
  • Difusió d’aquestes idees:
    • Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert).
    • Voltaire, Rousseau, Montesquieu...

El Despotisme Il·lustrat

  • Variant de l’absolutisme conseqüència de les idees de la Il·lustració.
  • Els monarques intenten desenvolupar el país a partir d’una sèrie de reformes:
    • Potenciació de la indústria nacional.
    • Transformació de l’agricultura.
    • Millora dels mitjans de comunicació i foment del comerç.
    • Desenvolupament científic i extensió de l’educació.
    • Centralització i racionalització de l’administració pública.
    • Professionalització de l’exèrcit.
    • Submissió dels altres poders.
  • Principals representants: Caterina II de Rússia, Frederic II de Prússia i Carles III d’Espanya.

Entradas relacionadas: