L'Antic Règim: Característiques, Societat i Absolutisme

1. Concepte de l’Antic Règim

Entenem per Antic Règim l’època que va precedir a la Revolució Industrial i que s’estén del segle XVI al XVIII. Durant aquesta etapa es produeixen unes relacions socials, econòmiques i polítiques semblants arreu d’Europa. La societat es caracteritza per ser una societat estamental. L’economia es basa en la ramaderia i l’agricultura, i el sistema polític està a càrrec de la monarquia absoluta. A finals del segle XVIII es van fer reformes en el sistema polític mitjançant el despotisme il·lustrat. La fi de l’Antic Règim es produeix a finals del segle XVIII amb la Revolució Industrial i les Revolucions Polítiques Liberals.

2. Característiques de l’Antic Règim

2.1 Demografia

La població durant l’Antic Règim es va mantenir estancada en llargs períodes de decreixement. Aquesta situació venia donada pel gran nombre de mortalitat i una taxa de natalitat estancada. La mortalitat s’ha d’atribuir a les epidèmies, a les guerres i als llargs períodes de fam degut a l’endarreriment de tècniques agràries i poques innovacions en el camp de fertilitzants, adobs, etc.

2.2 Economia

L’economia de l’Antic Règim és una economia basada en l’agricultura amb un sistema de subsistència, és a dir, amb una manca d’excedents i una productivitat baixa.

La propietat de la terra està a mans de privilegiats. Aquestes terres no es podien vendre ni comprar, sinó que passaven juntament amb el títol nobiliari de pares a fills. També el clergat era propietari de les terres. Aquestes terres les conreaven els camperols a canvi d’una part de la producció d’aquestes terres. Aquests camperols estaven sotmesos també a pagar forts impostos als nobles o senyors feudals. Aquest sistema econòmic es coneix com a Economia Senyorial. La majoria de camperols a finals del segle XVIII es van començar a rebel·lar amb els seus senyors i no podien pagar aquests impostos tan alts, això va fer que en més d’una ocasió durant la Revolució Industrial abandonessin les terres per anar cap a les ciutats per trobar una millor vida i treball. Cap a principis del segle XVIII es va anar desenvolupant una petita indústria artesanal que poc a poc va donar lloc al naixement de les fàbriques. També degut a la introducció d’innovacions dins el camp de l’agricultura es va anar produint un excedent que va donar lloc al comerç, tant interior com exterior (Amèrica, Extrem Orient).

2.3 La Societat

La societat feudal és una societat estamental. Hi ha 2 estaments:

• L’estament dels privilegiats que no paguen impostos, propietaris de terres i gaudeixen dels favors del rei (rei, nobles i el clergat).
• L’estament dels no privilegiats que paguen impostos, no tenen propietats i no gaudeixen de cap favor (camperols, les classes populars i la burgesia, coneguts com el tercer estat).

Al final del segle XVIII s’enfrontaran provocant revolucions socials (les provoca el tercer estat) entre l’estament privilegiat i no privilegiat. El que té el poder econòmic és la burgesia i s’enfrontaran amb els nobles per tenir el poder polític, en conseqüència els privilegiats seran els revolucionaris.

2.4 Política: L’Absolutisme

El sistema polític de l’Antic Règim es coneix com a Absolutisme. L’absolutisme és un sistema polític que es basava en l’existència d’una monarquia encapçalada per un monarca, rei o un emperador. Hi ha 3 poders:

• Legislatiu (elaborar lleis)
• Executiu (complir les lleis)
• Judicial (lluitar per a que compleixin les lleis)

El sistema polític absolutista es basava en el dret diví (forma en què l’absolutisme legitima la sobirania del rei). L’absolutisme reconeix l’església catòlica com a institució inseparable i totalment aliada als monarques absoluts, aquí sorgeix el qualificatiu de l’aliança de l’altar i el tro. La monarquia a Anglaterra té unes característiques diferents a l’absolutisme, i avança al segle XVII cap al parlamentarisme. En tant que al segle XVII sorgeix el parlamentarisme, que és una institució de govern on es reuneixen els representants del poble, que han estat escollits per una votació. En el cas d’una monarquia parlamentària al segle XVIII havien de prendre els acords juntament amb el rei.

Monarquia Parlamentària a Anglaterra

La monarquia parlamentària anglesa sorgeix al segle XVII. En aquest tipus de monarquia el rei acceptava el control del parlament i reconeixia que el parlament era l’encarregat de fer les lleis. Els jutges eren els que hi havien de jutjar i el rei només assumia el poder executiu. La monarquia parlamentària va donar lloc a allò que es coneix com a liberalisme polític. El màxim teoritzador d’aquest liberalisme va ser John Locke.

• Bases del liberalisme:
• La llibertat: Locke creu que totes les persones tenim uns drets i que per tant havien de poder exercir la llibertat d’expressió.
• La igualtat: totes les persones són iguals davant la llei.
• La propietat: Locke considerava que tot aquell que tenia propietats podia exercir i participar en el sistema polític.