L'Antic Règim: Característiques i Transformacions

L'Antic Règim: Característiques i Transformacions (s. XVI-XVIII)

Definició i Característiques Principals

L'Antic Règim (AR) és el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l'Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Les seves tres característiques principals són:

• Manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
• Un sistema econòmic basat en l'agricultura, la ramaderia i el treball artesanal.
• La monarquia absoluta, caracteritzada per la concentració de poder en mans del rei i la centralització administrativa. Al segle XVIII, alguns monarques es van deixar influir per les idees de la Il·lustració, donant lloc al despotisme il·lustrat.

La Societat Estamental

La societat estamental era l'organització social característica de l'Antic Règim. Originada a l'Edat Mitjana, es dividia en tres estaments: clergat, noblesa i poble. Presentava dues característiques fonamentals:

• Immobilisme vertical: Un representant del poble no podia ascendir a la noblesa.
• Existència de privilegis: Permetia al clergat i a la noblesa tenir beneficis, com ara no pagar impostos.

Transformacions dins la Societat Estamental

• Noblesa: Es dividia en alta i baixa noblesa. L'alta noblesa tenia moltes propietats, mentre que la baixa noblesa conservava drets senyorials.
• Clergat: També es dividia en alt i baix clergat. L'alt clergat ocupava els càrrecs eclesiàstics principals, mentre que el baix clergat vivia més pobrament.
• Poble: Incloïa la resta de la població: pagesos, burgesos i classes populars.
• Pagesos: Eren el grup més nombrós, però no tenien poder polític.
• Burgesos: Dominaven el comerç i la indústria. Amb el temps, van poder accedir al poder polític.
• Classes populars: Estaven formades per una gran quantitat de criats.

La crisi d'aquest sistema va donar lloc a revolucions.

L'Hegemonia de l'Agricultura

Al segle XVIII, la majoria de la població es dedicava a l'agricultura. Era una producció de subsistència. La major part de les terres es dedicava al cultiu de cereals, base de la dieta. També es cultivava vinya i olivera a les zones mediterrànies. La propietat de la terra estava en mans dels privilegiats:

• Les terres de la noblesa no es dividien mai, cosa que permetia augmentar el patrimoni, però no disminuir-lo.
• Les terres del clergat no es podien vendre.

La resta de terres estava en mans de la monarquia o dels ajuntaments. Els camperols eren lliures a la major part d'Europa.

Desenvolupament de la Indústria i el Comerç

La indústria de l'Antic Règim girava al voltant dels tallers artesanals controlats pels gremis. Van sorgir sistemes com el "putting out system", on un comerciant facilitava matèries primeres i eines als camperols, i el "domestic system", on un artesà feia d'empresari i treballava al marge del gremi. El comerç exterior va créixer gràcies al desenvolupament dels intercanvis entre Europa i Amèrica. Es van crear companyies com la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que tenia el dret d'explotació del comerç entre Gran Bretanya, l'Índia i l'Extrem Orient. El comerç interior patia problemes a causa dels gremis i de les duanes interiors. La burgesia es va enriquir amb les activitats econòmiques que duia a terme.

El Manteniment de l'Absolutisme a Europa

L'absolutisme era el sistema polític dominant a la major part d'Europa a principis del segle XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial. Pensadors com Bossuet defensaven l'origen diví de la monarquia. En economia, l'absolutisme es basava en el mercantilisme, que consistia en:

• Un estat era més ric com més or i plata tingués.
• L'estat havia de desenvolupar el comerç exterior i implantar el proteccionisme econòmic.
• L'estat havia d'intervenir en l'economia, elaborant reglaments i desenvolupant indústries.

Va triomfar un model centralitzat d'estat, amb una burocràcia enorme i un exèrcit poderós. El rei necessitava recaptar impostos, que cobrava al poble.