L'Antic Règim: Economia, Societat Estamental i Crisi a Europa
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,83 KB
L'Antic Règim: Estructura i Transformació
L'Antic Règim es caracteritzava per una estructura econòmica, social i política particular que va dominar Europa durant segles, fins a la seva crisi al segle XVIII.
Economia de l'Antic Règim
L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural. Entre el 80% i el 90% de la població es dedicava a les tasques agrícoles, principalment per a l'autoconsum. Malgrat aquesta predominança rural, es va produir un desenvolupament significatiu del comerç ultramarí.
Drets Senyorials
Els drets senyorials eren el conjunt de beneficis i rendes que rebien els senyors de les terres. Aquests provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats i de les càrregues imposades als pagesos.
L'Absolutisme Monàrquic
L'absolutisme monàrquic va ser la forma de govern predominant a Europa. En aquest sistema, el monarca destacava per damunt de la resta d'estaments, sent el resultat de l'enfortiment del poder reial per sobre de la noblesa. Aquest model es va iniciar al final de la Baixa Edat Mitjana.
A l'Antic Règim, la monarquia era absoluta de dret diví, on el monarca estava auxiliat per diverses institucions que l'assessoraven. L'administració local estava en mans de governadors independents o altres càrrecs que tenien atribucions per:
- Aplicar les lleis
- Mantenir l'ordre
- Dirigir obres públiques
També eren freqüents les Corts, formades per nobles i clergues que aconsellaven al rei.
La Crisi de l'Antic Règim
Les bases del sistema de l'Antic Règim van entrar definitivament en crisi en el darrer terç del segle XVIII. El desenvolupament de noves formes productives i l'expansió del comerç colonial van donar lloc a un creixement enorme de la riquesa mobiliària i, per tant, a la puixança de la burgesia. Això va deixar obsolet un sistema econòmic i social basat en la propietat territorial com a font de rendes i de privilegis.
En aquesta situació, les idees il·lustrades van ajudar a soscavar els fonaments ideològics de l'Antic Règim i van afirmar la consciència revolucionària de la burgesia. Els pilars fonamentals de l'Antic Règim que es van qüestionar eren:
- La societat estamental
- El poder econòmic
- El poder polític
La Societat Estamental i la Demografia
Característiques de la Societat Estamental
La societat estamental es caracteritzava per la seva desigualtat civil. Es diferenciaven dos grans grups:
- Els privilegiats: Tenien drets i estaven exempts d'impostos.
- Els no privilegiats: Havien de suportar totes les càrregues fiscals i treballar molt.
La societat estamental de l'Antic Règim estava dividida en tres ordres:
El Clergat
El clergat era el primer grup dels privilegiats i representava una part molt petita de la població. No pagaven impostos directes i els seus ingressos provenien del delme i del patrimoni propi. Cobraven totes les rendes senyorials.
Dins del clergat es podia distingir entre l'alt i el baix clergat:
- Alt clergat: Compost per bisbes, abats i cardenals que provenien de les classes nobiliàries i vivien en el luxe característic de la noblesa.
- Baix clergat: Format pels sacerdots de parròquia i rurals que feien una vida senzilla, sense luxes.
La Noblesa
La noblesa era el segon estament privilegiat. Els seus efectius eren escassos i constituïen entre el 2% i el 3% de la població. No era un grup homogeni i existien unes diferències enormes entre la noblesa rica i poderosa de la cort i la noblesa de províncies amb menys rendes i una vida més modesta.
El Tercer Estament o Poble Pla
El tercer estament el componien grups diversos. Era la majoria de la població (entre el 90% i el 95%) i agrupava sectors socials molt diferents:
- La burgesia: Constituïa la classe predominant i, a més, era el grup econòmic més dinàmic de tota la societat.
- Les classes populars urbanes: Aplegaven una munió de treballadors manuals de les ciutats.
- La pagesia: Constituïa el sector més nombrós de la població de l'Antic Règim. La seva condició era variada segons la seva situació jurídica, per això podem diferenciar entre serfs i pagesos lliures. Aquests podien ser arrendataris o propietaris de terres.
Demografia a l'Antic Règim
La població tenia un escàs creixement i la mortalitat era elevada. L'esperança de vida era aproximadament d'uns 28 anys i la mitjana d'edat dels adults, aproximadament 45 anys. La natalitat era alta.