L'Antic Règim i la Il·lustració: Economia, Societat i Pensament Polític

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

Les societats europees de l'Edat Moderna, que havien superat l'etapa medieval i feudal, continuaven tenint un model de vida basat en: l'economia agrària senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental.

L'Economia de l'Antic Règim

L'agricultura era l'activitat més important, orientada principalment a la subsistència. Es conreava amb rotació triennal i guaret. Els rendiments eren baixos i orientats a l'autoconsum. Sovint hi havia crisis de subsistència, períodes d'escassetat alimentària i pujada de preus, que provocaven fam, misèria i revoltes. La terra estava majoritàriament en mans de la noblesa i el clergat, mentre que la població pagesa pagava impostos.

Creixement Demogràfic al Segle XVIII

Després de la Guerra dels Trenta Anys, la signatura del Tractat d'Utrecht (1713) va donar pas a un període de pau. Gràcies a això, a l'absència d'epidèmies i a la introducció de nous conreus, la població va créixer significativament.

El Pensament Il·lustrat: Raó, Llibertat i Igualtat

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a l'Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim. La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó. Els il·lustradors pensaven que la humanitat, amb la seva intel·ligència, podia obtenir el coneixement, que era la felicitat. Defensaven la tolerància i criticaven la intransigència religiosa.

Aquest moviment va ser propagat per un grup de pensadors que defensaven els principis de llibertat i igualtat. Van defensar la Fisiocràcia, que promovia la propietat privada i la llibertat de comerç i indústria, considerant l'agricultura com la font principal de riquesa que permetia als ciutadans viure i acumular productes. S'oposaven al Mercantilisme, que defensava l'acumulació de metalls preciosos com a font principal de riquesa i considerava que el comerç era l'activitat idònia per aconseguir-ho. Les idees d'aquesta sèrie de pensadors van donar lloc a una nova doctrina política: el liberalisme polític.

Pensadors Clau de la Il·lustració

• John Locke: Va criticar l'absolutisme i va plantejar la divisió de poders.
• Isaac Newton: Creador del mètode científic.
• Montesquieu: Va proposar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Rousseau: Va definir el contracte social com el resultat d'un pacte dels ciutadans, plantejant la sobirania nacional.
• Voltaire: Va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema fiscal que no recaigués només sobre el poble.