L'Antic Règim i la Il·lustració: Societat, Política i Economia
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,44 KB
L'Antic Règim: Societat, Política i Economia
L'agricultura senyorial
L'agricultura de subsistència era l'activitat més important. Les collites marcaven els ritmes de l'economia que, periòdicament, es caracteritzava per l'escassetat d'aliments i la pujada dels preus. La terra era propietat de la noblesa i el clero, mentre els llauradors no solament treballaven les terres dels seus senyors sinó que pagaven forts impostos.
L'absolutisme monàrquic
La monarquia d'origen diví concentrava els tres poders en la persona del rei que, quan ho demanava, estava assessorat pels Consells d'Estat i un Parlament d'origen medieval compost per representants dels tres estaments.
La Societat Estamental
Els estaments privilegiats
La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d'impostos.
Els no privilegiats
Eren la immensa majoria de la població i agrupava persones amb diferències econòmiques i socials. Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats. Els llauradors estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.
La Il·lustració
Què és la Il·lustració?
Un moviment intel·lectual que va qüestionar els principis de l'absolutisme, amb la raó com a base principal del coneixement. Potenciava l'optimisme de l'ésser humà i posava en pràctica els descobriments científics i les aportacions dels filòsofs. En política, considerava l'educació com el mitjà per a difondre la raó.
Filòsofs clau de la Il·lustració (s. XVIII)
Les figures més destacades de la Il·lustració del segle XVIII van ser:
- Diderot
- Montesquieu
- Rousseau
- Voltaire
- D’Alembert
El pensament il·lustrat
El pensament polític
Els pensadors il·lustrats no van elaborar una doctrina política homogènia ni van aconseguir eliminar els fonaments de l'absolutisme. Tanmateix, van destacar tres autors per la influència dels seus textos polítics: Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
El liberalisme polític
Basat en les idees de Montesquieu (separació de poders), Rousseau (sobirania nacional) i Voltaire (defensa de les llibertats individuals).
El despotisme il·lustrat
Aquesta forma de govern no recollia cap de les propostes teòriques polítiques de la Il·lustració, ja que ambdues (Il·lustració i Despotisme Il·lustrat) suposaven la desaparició de la Monarquia Absoluta. El que es feia era aplicar mesures racionals, com reformar l'economia per millorar-la "Tot per al poble, però sense el pobl").
El pensament econòmic
La Fisiocràcia
En oposició al mercantilisme, defensaven el predomini de l'agricultura com a base de la riquesa d'un país (teoria creada per Quesnay).
El liberalisme econòmic
Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç, oposant-se a la intervenció de l'Estat en l'economia. Aquesta teoria reclamava una millor organització del treball per així poder augmentar la productivitat (teoria creada per Adam Smith).