L'Antic Règim i el Liberalisme a Espanya: Crisi i Transició al Segle XVIII

Introducció: La Crisi de l'Antic Règim

Al segle XVIII, Espanya es caracteritza (com la resta d’Europa) per la pervivència d’un sistema econòmic, social i polític anomenat Antic Règim. Aquest terme, encunyat durant la Revolució Francesa de 1789, defineix una societat que es distingeix per una economia rural i senyorial, per la jerarquia social en estaments i per l’absolutisme monàrquic.

Però la irrupció de les idees il·lustrades i de les revolucions liberal-burgeses que van afectar Europa en el trànsit del segle XVIII i XIX van fer entrar en crisi aquest sistema i van obrir pas al liberalisme.

Les idees revolucionàries van ser escampades per Europa per Napoleó. També Espanya va ser ocupada per les tropes franceses (Guerra del Francès) i això va fer caure les velles estructures i va permetre la creació de la Constitució de 1812 (la primera constitució liberal espanyola).

La derrota napoleònica l'any 1815 va significar la tornada del vell ordre, però les llibertats ja no podrien ser negades i començaria un període de lluites entre els partidaris del vell ordre (els absolutistes) i de les noves idees (els liberals) fins al triomf d'aquests últims.

Espanya i Catalunya durant el Segle XVIII

Durant el segle XVIII, Espanya va viure un segle de recuperació (especialment en comparació amb el segle XVII), particularment important a Catalunya. Aquests signes de progrés van fer evidents les contradiccions del vell sistema (l'Antic Règim).

Creixement Demogràfic al Segle XVIII

Al llarg del segle XVIII, la població espanyola va créixer de forma important a causa de:

• La fi de les epidèmies de pesta.
• La introducció de nous conreus (patata, blat de moro...).
• La millora de les tècniques agrícoles.

La població va passar de 7 a 11 milions d'habitants, tot i que les taxes de mortalitat (36%) i natalitat (42%) continuaven sent molt altes. Aquest creixement va ser molt desigual segons les regions: les de la costa van doblar la seva població, mentre que les de l'interior van augmentar un 20% o 30%.

Aquest creixement no va ser més gran a causa de:

• El poder dels privilegiats (noblesa, clergat, corona) que, a causa dels impostos i drets senyorials, restringien la capacitat de consum dels pagesos.
• Les crisis de subsistència periòdiques, que augmentaven els preus i provocaven fams.

Catalunya va ser una de les regions amb un major creixement demogràfic. La població gairebé es va doblar entre 1717 i 1797, arribant al milió d'habitants. Aquest creixement es deu a:

• Els censos emfitèutics que donaven estabilitat en una època d'augment dels preus a causa del comerç americà.
• L'augment de les exportacions cap a Amèrica.
• La modernització de les tècniques agràries.