Antic Règim i Napoleó: causes, característiques i expansió europea
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,62 KB
1.1 L'Europa de l'Antic Règim
Abans de la Revolució Francesa, Europa estava governada — en la seva gran majoria — per monarquies absolutes. És l'Europa de l'Antic Règim.
Característiques de l'Antic Règim
- El poder estava concentrat en mans del rei, que governava per dret diví.
- No existia separació de poders ni participació ciutadana: el rei legislava, governava i jutjava sense control extern.
- La societat estava dividida en tres estaments: noblesa, clergat i camperols. No hi havia ascensor social.
- El tercer estat era considerat súbdit i no pas ciutadà; no tenia drets polítics.
La Revolució Francesa trencarà aquest status quo de l'Antic Règim. La resta de monarquies europees veuran amb recel els esdeveniments succeïts a França i tindran por que l'anhel de llibertat arribi als seus països. En plena revolució, algunes de les monarquies més importants d'Europa intentaran una intervenció militar a França per evitar que la revolució es consolidi i que s'hi propagui.
Lluís XIV, màxim exponent del monarca absolut.
1.2 L'Europa de Napoleó
Napoleó és l'últim esglaó de la Revolució Francesa. Tot i defensar alguns valors revolucionaris, posarà ordre i governarà França mitjançant una dictadura. Un cop consolidat el poder, decidirà envair Europa.
Motivacions de Napoleó
- Atacar primer abans de ser atacat: diferents països europeus havien decidit formar coalicions militars per atacar França i fer desaparèixer la revolució. Napoleó s'avançarà als esdeveniments prenent ell la iniciativa. Si la guerra era inevitable, seria ell qui atacaria primer; convertiria la necessitat en virtut i executaria el precepte que qui ataca primer colpeja dues vegades.
- Difusió dels ideals revolucionaris: tot i que Napoleó va establir un règim autoritari, també volia exportar alguns dels principis de la Revolució Francesa (la fi dels privilegis feudals i la igualtat davant la llei) a altres països europeus. Napoleó considerava que, exportant aquests principis a la resta de la ciutadania europea, França deixaria de ser vista només com una amenaça i es podria convertir en model a seguir.
- Economia i recursos: la guerra i l'expansió territorial permetien accedir a nous recursos, impostos i mercats, cosa que ajudava a sostenir l'economia d'una França que començava a industrialitzar-se.
- Ambició personal: voluntat de convertir-se en el dirigent dominant a Europa. S'autoproclamà emperador l'any 1804.